Anàlisi d'Escultures Surrealistes: Cristòfol i Miró

Nit de lluna

Fitxa Tècnica

Autor:

Leandre Cristòfol

Cronologia:

1935

Estil:

Surrealisme

Dimensions:

71 x 40 cm

Materials:

Fusta i fusta pintada

Tècnica:

Assemblage

Localització:

MNAC (Barcelona)

Context Històric

Internacionalment, Nit de lluna va ser elaborada dins del període d’entreguerres. El Crac del 29 havia sumit el món en una profunda crisi econòmica. Comencen a aparèixer les avantguardes artístiques amb motiu del descontentament social. A Europa també és el període en què els feixismes van començar el seu alçament: Mussolini a Itàlia, Hitler a Alemanya i Franco a Espanya. Tots sabem com va acabar això pocs anys després (Segona Guerra Mundial). A Espanya era el temps de la Segona República (mal context internacional per adoptar aquest canvi, però ja se sap que sempre hem anat al revés), concretament un any abans de l’esclat de la Guerra Civil i la tensió entre franquistes i republicans es palpava gairebé de manera física a l’ambient.

Anàlisi Formal

Nit de lluna és una escultura formada per tres elements de fusta: un ou de sargir, un fus de filar i una peça circular de color blau, que fa de base. És una obra purament formal, sense cap ornamentació afegida, en què hi trobem un joc de contrastos: els dos objectes quotidians (el fus i l’ou) estan descontextualitzats, desproveïts de la seva funció pràctica. En ells trobem, en canvi, un significat poètic. La composició és també molt senzilla: un eix diagonal que ve donat per la posició del fus de filar, i que contrasta amb la mobilitat de la línia corba de l’ou, i amb la peça circular de la part inferior.

Estil

Leandre Cristòfol té un estil, dins del surrealisme, molt propi. Es basa en l’automatisme pur.

Interpretació

Significat

Obra simbòlica. El fus de filar i l’ou de sargir són una reproducció de l’inconscient de l’artista. En paraules del mateix Cristòfol: “Va arribar un moment que vaig pensar que els perdria (referint-se als pares), i vaig pensar que si feia una composició amb un fus d’aquells amb què filava la mare i un ou de sargir mitges, tindria amb allò un record de la meva mare (...). Per a mi era un record, i va ser entesa com una obra surrealista. Realment ho és”.

Per tant, trobem reflectits en l’obra els records d’infantesa, al costat de la família, de l’autor. És un reflex del món inconscient de Cristòfol, el que el porta al seu passat més estimat.

Funció

Decorativa, lúdica i il·lustrativa.

Models i Influències

Leandre Cristòfol està relacionat, quant a la transformació dels objectes quotidians en objectes poètics, amb Marcel Duchamp, tot i que no amb el mateix sentit. L’actitud del català s’acosta més a la de les escultures objecte de Miró o als poemes objecte de Joan Brossa.

Dona i Ocell

Fitxa Tècnica

Autor:

Joan Miró

Cronologia:

1983

Estil:

Surrealisme

Tipologia:

Escultura exempta

Mides:

22 metres d’alt per 5,29 de diàmetre

Material:

Formigó i ceràmica

Localització:

Parc de l’Escorxador (Barcelona)

Context Històric

Durant la dècada dels 80 el món va estar sacsejat per una profunda crisi econòmica i social. La Guerra Freda, per altra banda, arribava a la seva fi (caiguda del mur de Berlín 1989), que va suposar tota una nova redistribució política de l’Europa de llavors, així com un replantejament de les relacions entre les grans potències internacionals. Dit i fet, el 1991 es va signar el tractat de Maastricht i es va crear la Unió Europea.

Anàlisi Formal

Dona i ocell és una escultura exempta de grans dimensions (22 metres) que s’aixeca sobre l’aigua d’un estany artificial. Està fabricada amb pedra artificial i revestida a trossos amb ceràmica tractada com a trencadís. Les tessel·les són de colors vius: vermell, verd, groc i blau. La llum del sol es reflecteix en la lluentor de la ceràmica i malgrat les seves dimensions, els elements superiors de l’escultura donen la sensació de lleugeresa i moviment. La composició està formada per 3 elements sobreposats: una enorme estructura vertical de formigó amb aparença fàl·lica, un tub cilíndric que es desvia lleugerament de l’eix central que el sosté, i a dalt de tot, una mitja lluna de color groc que corona l’escultura. A la part inferior trobem l’aigua, també important, on s’hi reflecteix la imatge de l’obra.

Estil

És surrealista, tot i que Miró en si va ser un artista amb un estil molt original i propi, la qual cosa el va portar a un ampli reconeixement internacional, arribant a ser un dels artistes més coneguts de l’època. El seu estil es basa en una particular iconografia, inspirada en l’art primitiu, el surrealisme i l’abstracció. En el seu art es reflectia el desig que tenia per assolir la llibertat creativa i de fer prevaldre l’inconscient per damunt de la raó.

Interpretació

Significat

L’estructura principal, tal com esmentàvem abans, recorda clarament un fal·lus masculí. En una banda d’aquest cilindre hi trobem una incisió vertical de color negre, la qual ens fa pensar en l’òrgan sexual femení. D’aquesta manera, Miró fa una figura hermafrodita. El cilindre buit de la part superior s’ha interpretat com un nadó embolicat amb una faixa, i la forma de dalt seria o bé un ocell o bé la lluna. D’aquesta manera, Miró connecta la vida humana amb la naturalesa i els astres.

Funció

Estètica i decorativa.

Models i Influències

En pintura, André Masson el va influenciar en l’automatisme i de Kandinsky va adquirir el gust pel color i les formes corbades. Si parlem d’escultura, la seva gran influència va ser Jean Arp, el primer artista que va utilitzar les formes orgàniques en les seves obres, donant-los una dimensió poètica i obrint-les a la lliure associació d’idees.