Anàlisi d'Escultures Renaixentistes: Donatello i Giambologna

Donatello: David

Fitxa Tècnica

• Títol: David
• Autor: Donato di Niccolò di Betto Bardi, Donatello (1386-1466)
• Cronologia: 1444-1446
• Tècnica: fosa
• Tipologia: dempeus
• Formes: exempta
• Material: bronze
• Mides: 1,58 m
• Estil: renaixentista
• Localització original: al centre del pati del Palazzo Mèdici
• Localització actual: Museu Nacional del Bargello (Florència)
• Tema: bíblic

Context Històric

L'obra es pot contextualitzar en la plenitud del Quattrocento. Va ser un encàrrec de Cosme de Mèdici, prohom florentí que, en retornar el poder a la República de Florència, s'identifica amb el personatge bíblic. Es tracta d'un símbol de la victòria sobre els seus enemics, de manera que el David s'associa a la figura de Cosme tornant de l'exili com un triomfador. El tema del David és un clàssic de l'art italià.

Anàlisi Formal

• A la mà esquerra porta la pedra usada amb la fona per estabornir el gegant i a la mà dreta l'espasa amb la qual li acaba de tallar el cap.
• Està en contrapposto, la cama dreta suporta el pes del cos i l'esquerra descansa sobre el cap del gegant.
• L'escultura pot ser contemplada des de diferents punts de vista i el contrapposto, així com el cap lleugerament girat cap a un costat, trenquen totalment amb la llei de la frontalitat.
• L'acabat del bronze és llis, simulant la suavitat de la pell.
• La llum s'hi reflecteix creant zones de clarobscur en algunes parts, com al rostre i cabells, els peus i el cap del gegant.
• El rostre transmet serenitat, les faccions estan molt estudiades en les seves proporcions.
• Adopta la postura classicista del contrapposto recolzant el pes del cos sobre la cama dreta, el maluc de la qual sobresurt recreant la corba praxiteliana.

Funció i Significat

El contingut del David ens remet a la història bíblica del jove pastor jueu que matà el gegant filisteu anomenat Goliat i que es troba a l'Antic Testament. És, per tant, una obra de contingut bàsicament religiós.

La seva funció és decorativa, decorava el jardí de la família Mèdici.

Models i Influències

Donatello es va inspirar en els models de l'escultura grega clàssica. Això es veu en el cos nu, en la composició i en la suavitat i delicadesa dels contorns i les faccions. Donatello va recuperar la idea del cànon de bellesa humana com a tema escultòric i va donar un nou impuls a l'escultura amb els seus retrats.

Giambologna: El Rapte de les Sabines

Fitxa Tècnica

• Títol: El Rapte de les Sabines
• Autor: Giambologna (Douai, 1529 - Florència, 1608)
• Cronologia: 1581-1583
• Tipologia: escultura exempta
• Material: marbre
• Mides: 4,10 m (alt)
• Estil: manierista
• Tema: llegendari / al·legòric
• Localització: Plaça de la Signoria. Loggia dei Lanzi (Florència)

Context Històric

Al segle XVI, les lluites entre Francesc I de França i l'emperador Carles V van convertir Europa en un camp de batalla. Aquest conflicte va tenir grans repercussions als estats pontificis, perquè el suport del papa al monarca francès va provocar l'assalt a la ciutat de Roma per les tropes imperials l'any 1527. El Renaixement i el posterior Manierisme es van estendre per Europa de la mà dels artistes i, al mateix temps, molts artistes estrangers van anar a Itàlia. El papa Pau III va convocar, amb el suport de Carles V, el Concili de Trento i va intentar la reforma de l'Església de Roma, la ideologia de la qual va nodrir de contingut l'art realitzat a finals del segle XVI i durant l'època barroca als països catòlics.

Anàlisi Formal

Aquesta obra s'inspira en les idees estètiques de Miquel Àngel i Benvenuto Cellini.

• Estructura serpentinata, consistent en el gir de les figures en espiral ascendent tal com Miquel Àngel havia utilitzat al Geni de la Victòria.
• Multiplicitat de punts de vista, l'anomenada multifacialitat. El grup està compost per diferents blocs de marbre per poder potenciar el moviment dinàmic del conjunt.
• L'estructura té com a eix la figura del jove que agafa entre els seus braços la dona, la qual crea amb el seu cos una forma paral·lela a l'home de la part inferior, mentre el braç esquerre de la dona s'aixeca en direcció contrària. Aquest entrecreuament de diagonals confereix un gran dinamisme al grup escultòric.
• L'escultura és angoixant, amb una gran tensió i esforç als cossos. Les mirades uneixen els personatges entre ells.

Funció i Significat

La seva funció és decorativa. L'obra fa referència a una llegenda de la primitiva història de Roma narrada per Plutarc a Vides i Titus Livi a Història de Roma segons les quals, Ròmul, fundador de la ciutat, va invitar els habitants de les poblacions properes, entre ells els sabins, a una festa. A un senyal seu, els romans van raptar les dones sabines solteres. Segons Plutarc només es van endur una dona casada, i no van cometre el rapte per llibertinatge, sinó per a crear una aliança entre veïns forta i segura, amb el vincle del matrimoni. En l'escena veiem Ròmul raptant una sabina mentre el seu marit apareix vençut als peus del protagonista.

Models i Influències

L'obra té com a model el grup del Geni de la Victòria en què Miquel Àngel fa referència a l'estructura serpentinata, però Giambologna accentua el dinamisme ascendent del grup escultòric. Aquesta mateixa solució serà emprada per Gian Lorenzo Bernini en el seu grup escultòric.