Anàlisi Escultures Gregues: Hermes, Victòria de Samotràcia i Laocoont
Enviado por Chuletator online y clasificado en Arte y Humanidades
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 10,65 KB
Hermes amb Dionís Infant
1. Context Cronològic, Històric i Cultural
Cronologia: 350-330 aC
Autor: Pràxiteles
Situem aquesta obra entre el final del període clàssic i l'inici de l'hel·lenístic. Al segle IV aC, Atenes va entrar en crisi i va començar a perdre l'hegemonia política i artística. Les Guerres del Peloponès van debilitar les ciutats, i Filip II de Macedònia va aprofitar per conquerir les terres. Aquesta crisi es reflecteix en l'art, que perd serenitat.
Coincideix amb els historiadors Tucídides i Heròdot; els dramaturgs Sòfocles, Èsquil, Eurípides i Aristòfanes; els filòsofs Sòcrates, Plató i Aristòtil; i el metge Hipòcrates. En l'art, es consoliden els ordres arquitectònics dòric, jònic i corinti, s'inicia la decoració musivària (mosaic de còdols i tessel·les), i destaca la ceràmica de figures vermelles, així com la recerca de la bellesa i l'expressivitat dels rostres.
2. Estil
Estil: Grec clàssic / Classicisme tardà
3. Anàlisi Formal i Tècnic
Materials i Tècnica: Marbre / Talla
Tipologia: Dempeus i Grup
Forma: Escultura exempta, embalum rodó
Cromatisme: Policroma
Hermes apareix dempeus, recolzant-se amb el braç esquerre en una roca coberta amb una túnica, mentre sosté el petit Dionís. Hi ha un suport transversal entre el tronc i la figura d'Hermes per aguantar el pes, i li falta part del braç dret. Destaca la compensació de volums i l'ús del contrapposto. L'escultor ha elevat un maluc i flexionat la cama contrària, corbant el tors i creant una estructura en forma de “S” invertida, anomenada corba praxiteliana, que dona sensació d'equilibri entre moviment i repòs. El moviment d'Hermes contrasta amb la verticalitat de Dionís i la túnica, que presenta una caiguda natural de plecs gràcies a la tècnica dels draps molls. Els cabells i el rostre d'Hermes, que mostra tendresa, s'allunyen de la duresa atlètica del segle anterior. El nen està menys aconseguit, amb cap petit i proporcions allargades. Hi ha un marcat interès per la bellesa, especialment en la figura principal, amb una postura relaxada que ressalta una anatomia perfecta, proporcionada, harmònica i sensual. Hermes té el cap lleugerament girat i estableix un joc de mirades amb Dionís.
4. Significat, Funció i Temàtica
Tema: Mitològic
Hermes, fill de Zeus i Maia, va ser encarregat de protegir Dionís, fill de Zeus i Sèmele, de la venjança d'Hera. Zeus va demanar a Hermes que portés d'incògnit el seu germanastre perquè el cuidessin les nimfes. El moment representat és fugaç, amb Hermes oferint un gotim de raïm a Dionís, que s'esforça per agafar-lo. Tot i ser déus, el tema és anecdòtic i està representat de forma humana i afectuosa.
Significat i Funció: L'escultura commemora la pau entre Elis i Arcàdia, ciutats sota la protecció de Dionís i Hermes, respectivament.
Victòria de Samotràcia
1. Context Cronològic, Històric i Cultural
Cronologia: 200 - 190 aC
Autor: Pitòcrit de Rodes
Etapa compresa entre la fragmentació de l'Imperi Macedònic i la derrota definitiva de Grècia. Amb la mort de Filip, l'imperi es va dividir en diversos regnes hel·lenístics, difonent la cultura grega. Es van crear escoles hel·lenístiques (Pèrgam, Tralles, Rodes) i la Biblioteca d'Alexandria. En matemàtiques, destaquen Euclides i Arquimedes; en filosofia, Aristòtil i els nous moviments epicuri i estoic; i en literatura, Teòcrit, Cal·límac i Menandre. Hi ha un canvi cultural i una nova manera de veure el món. L'escultura va ser encarregada pel rei de Macedònia Demetri Poliorcetes i donada pels habitants de Rodes al santuari dels Cabirs a Samotràcia.
2. Estil
Estil: Grec Hel·lenístic
3. Anàlisi Formal i Tècnic
Material: Marbre de Paros / Talla
Forma: Exempta
Cromatisme: Monocroma
Tipologia: Dempeus. Figura femenina alada
Vista frontal i lateral. Vesteix un xitó, túnica de lli fina i transparent lligada sota el pit, i un himatió, capa per abrigar-se. El dinamisme és la característica principal, degut al contrapès de les ales i la cama dreta avançada. La tècnica dels draps molls representa el cos a través dels plecs de la roba, fent visible l'anatomia i imitant la sensació de l'aigua. S'accentua el moviment i la sensualitat. El modelatge és expressiu i realista, amb una cara imaginada de la deessa dirigint els exèrcits. Hi ha una visió sensual del cos femení, més propera a la realitat.
4. Significat, Funció i Temàtica
Significat: Figura alada que conduïa els exèrcits al triomf, representada amb una fulla de palma. Hi ha una versió sense ales que simbolitza la voluntat que la victòria no abandoni Atenes. També simbolitza el poder de la natura, personificat en el cos femení. La deessa al vaixell controlaria les tempestes per ajudar a la victòria.
Funció: Commemorativa i decorativa. Decorava una font dedicada a la victòria naval de Rodes contra Antíoc III i commemora la victòria de Salamina a Xipre contra Ptolemeu I.
Temàtica: Representa la deessa Victòria (Niké), filla de Zeus i Atena. Tema al·legòric, símbol de la victòria militar.
Laocoont i els seus Fills
1. Context Cronològic, Històric i Cultural
:Cronologia: S.III-II a.CAutor: Agesandre, Polidor i Atenodor de Rodes.Etapa compresa entre la fragmentació de l’Imperi Macedònic (després de la mort de Alexandre el Gran) i la derrota definitiva de Grècia (conquesta romana). Amb la mort de Filip, l’imperi es va dividir en varis regnes. Difusió de la cultura grega i diversificació (4 regnes hel·lenístics). Creació d’escoles hel·lenístiques. Biblioteca d’Alexandria. Desenvolupament de les matemàtiques: Euclides i Arquímedes. Filosofia: Predomini d’Aristótil (mestre d’Alexandre el Gran) i nous moviments: Epicur i Zenon. Literatura: Teòcrit, Calimac i Menandre. Canvi cultural, nova manera de veure el món. El grup del Laocoont sembla que es va produir a l’illa de Rodes que s’independitzà de Pèrsia en temps d’Alexandre i que no només va aconseguir defensar la seva llibertat sinó que formarà un petit imperi que abraçarà part de la costa d’Àsia Menor. En aquesta època de riquesa i esplendor es desenvolupa una brillant escola d’escultura, de la qual el grup escultòric atribuït a Agesandre i els seus dos fills Polidor i Atenodor, n’és un màxim exponent.2. Estil: Grec Hel·lenístic.3. Anàlisis formal i tècnic: Materials i tècnica: Copia: Marbre/ talla. Original: bronze/ fosa (cera perduda). Tipologia: Grup. Forma: Escultura exempta, embalum rodó, es a dir, treballada en tot el seu volum. Cromatisme: Monocroma.El grup s’organitza a l’entorn de la figura principal del sacerdot que lluita per alliberar-se de l’atac de les dues serps, mentre els seus fills sembla que no tinguin prou força per escapar-se’n. El dinamisme i l’expressivitat són dues característiques principals. L’obra s’estructura en la piràmide que dibuixen els caps dels tres personatges, Laocoont coincideix amb el vèrtex superior. També s’observa una diagonal que creua tot el grup baixant des de la part superior esquerra. És una composició oberta però agrupada a partir de la serp que envolta als cossos i centrípeta, les línies de tensió emergeixen del centre cap en fora. Aquest moviment es veu reforçat pel dinamisme de les dues serps que serveixen con a nexe d’unió entre les figures, i per la sensació de tensió extrem dels cossos. La musculatura és molt treballada, de persona adulta i porcions més reduïdes. Aquests personatges expressen la perfecció anatòmica, sobretot la figura central. Aquest idealisme formal es conjuga aquí amb la gran capacitat de representació de les emocions humanes que trenca els cànons de serenitat i equilibri. Els escultors se sustenten en la perfecta captació del patiment (phatos) dels personatges reflectit en els rostres. Cal assenyalar el realisme aconseguit en l’expressió de dolor del sacerdot Laocoont, amb el front arrugat i la boca oberta.4. Significat, funció i temàtica:Tema i iconografia: és un tema mitològic que representa a Laocoont, sacerdot del déu Apol·lo a Troia, acompanyat dels seus fills, en el moment en el unes serps vingudes del mar es disposa a ofegar-los.Significat: La història de Laocoont es pot reconstruir a partir de diverses fonts, com L’Eneida de Virgili a partir de les històries del cicle troià. Laocoont es va oposar a l’entrada del cavall grec dins de la ciutat i adverteix del perill que suposa. Atena, que vol la victòria dels grecs, envia com a càstig unes seves serps i, sobre l’altar del déu ofès, són castigats. Per tant, la interpretació que hem de fer de l’obra és la representació del poder dels déus sobre els humans. Els grecs van deixar entrar el cavall després del càstig rebut./ També s’ha interpretat que Laocoont podria haver estat castigat pels déus per un matrimoni il·legítim i per això també serien executats els seus fills. L’obra ha esdevingut un símbol del patiment universal, reflex de la nova concepció de l’art al període hel·lenístic. Els autors són tres escultors de la mateixa família, inclosos a l’escola de Rodes. Agesandre i els seus fills Polidor i Atenodor. Aquest taller destacà per grans obres monumentals molt expressives. S’ha considerat que el Laocoont va tenir una gran influència en el Renaixement i Barroc. Miquel Àngel introduirà l’expressió determinada en obres com el David o el Moisès, i Bernini esculpirà les seves obres en el moment màxim de dramatisme de les obres. Funció: Decorativa. Va ser un encàrrec de l’estat romà, per ser exposada en el palau imperial. Els romans amb la descoberta de l’art grec admiraran i copiaran aquest art i començaran els encàrrecs i el col·leccionisme d’art. L’escultura es va descobrir a Roma al 1506 a les ruïnes del Palau de Neró (Domus Àurea), al costat del Colosseu. En el moment del descobriment hi seria el Papa Juli II i Miquel Àngel, que va quedar molt impressionat.