Anàlisi de l'escultura Els primers freds al MNAC

Fitxa Tècnica

Nom: Els primers freds
Autor: Miquel Blay
Estil (i període si s’escau): Realisme (amb trets simbolistes)
Ubicació original / actual: MNAC
Tipus: Escultura exempta
Tècnica: Esculpit
Material: Marbre blanc
Forma d'expressió: Figurativa
Dimensions: 2,93m x 1,95m
Cromatisme: Monocroma
Estat de conservació: Bon estat

Anàlisi Formal i Expressivitat

Volum i Proporcions

• HOME: Abatut, vell, decididament feble. Espatlles, amplitud del pit i musculatura de les cames delaten una força anterior.
• ELLA: Busca la protecció, recolza el cap a la clavícula d’ell, delicat modelatge.

Proporcions: Humanes

Composició i Ritme

• ANCIÀ: Quasi simètrica amb lleu inclinació del cap i es manté estàtic amb els peus a terra.
• NOIA: Composició dominada per la línia corba, representant el moviment cap al personatge central.

Forma global: Triangle vertical
Eixos: Predomina la verticalitat, contrarrestada per la diagonal de la noia i l'horitzontalitat del banc.

Materials i Tècnica

Material: Marbre blanc
Tècnica: Esculpit amb gran treball de l'expressivitat.

Moviment, Llum i Expressivitat

Moviment: Moment concret, en el qual la noia busca la protecció de l’adult; per tant, és estable.
Llum: Difusa, sensació de fred.
Expressivitat: Genera sentiments de pena i compassió a l’espectador. És un símbol de la pobresa i misèria de la humanitat. Les mans també són expressives, entrellaçades, com si volgués suggerir que no hi ha cap altra esperança.
Vestits: Nus, cos rugós de l'adult envers el cos suau de la noia.
Cromatisme: Monocroma, blanc.

Tema i Iconografia

Tema: Un home vell i una noia molt jove són asseguts en un banc amb un evident sofriment. L’ancià, sobreposant-se al seu patiment, intenta consolar la nena.
Iconografia: Denúncia social i ideològica a la crueltat de l’època. Símbol del patiment humà per reflectir una metàfora de la vulnerabilitat de l’ésser humà en les dues etapes crucials de la seva existència: la infantesa i la vellesa. La finalitat era fer reflexionar l’ésser humà sobre les dificultats i la cruesa de la vida, i la polarització social que havia portat la Revolució Industrial.

Context i Influències

Causalitat: Exposició Nacional de Madrid de 1892.
Precedents i influències posteriors: Precedents com Rodin i Victor Hugo. Influències posteriors com El Desconsol de Josep Llimona.

L'Autor: Miquel Blay

Miquel Blay i Fàbregas (1866-1936) fou un escultor català realista/simbolista dins del moviment de la Renaixença. Destacà per desenvolupar un estil molt personal, que es recolza en un domini depurat del dibuix i de la tècnica de l’escultura, i una gran facilitat per treballar l’expressivitat. Destaca el seu conjunt escultòric La cançó popular al Palau de la Música i Perseguint la il·lusió (1903).

Estil de Miquel Blay

L’obra de Blay evolucionaria del realisme d’aquesta escultura fins al simbolisme i el modernisme. Ja s’observen trets simbolistes a Els primers freds. L’escultura catalana del final del segle XIX s’inspirava en les novetats provinents de París i, especialment, en l’obra simbolista d’Auguste Rodin, el gran renovador del llenguatge escultòric.

Relació amb l'Època Històrica

L’obra connecta amb el moment històric no només català sinó occidental. La industrialització i el desenvolupament del capitalisme van provocar polaritzacions socials i van deixar moltes persones sense poder gaudir dels beneficis econòmics i materials d’aquesta societat.

Valors Culturals i Estètics

Aquest corrent intentava trobar un estil propi català, coincidint amb un moment en què el sentiment nacional era fort, que donés continuïtat a la Renaixença, però que incorporés les noves tendències i avantguardes europees. Tot i no pertànyer estrictament a l’estil modernista, obeeix a l’anhel modernista de portar la modernitat artística a Catalunya.