Anàlisi de l'Escola d'Atenes de Rafael

Anàlisi Formal: Escola d'Atenes

A l'interior d'un temple d'inspiració romana, Rafael hi disposa geomètricament diferents grups de personatges, d'aquesta manera hi queda un espai buit al centre on es situen dos personatges principals, que es converteixen en el punt de fuga de la perspectiva lineal, a partir d'aquesta, s'ordena tota la composició. L'obra destaca pel seu gran dinamisme tot i a l'equilibri formal que presenta. Gràcies a la perfecta representació dels gestos, les expressions i els moviments de la figura podem aconseguir aquest dinamisme. A més a més, cal remarcar la varietat cromàtica que s'ha utilitzat i, l'excel·lent manera amb la que el pintor perfila tots els detalls i els rostres dels personatges.

Significat i Funció

Pel que fa a la iconografia, al quadre s'observa una integració de les figures dels representants més destacats de les arts liberals, de la filosofia i la ciència. Tots els personatges es situen al voltant dels dos grans filòsofs de l'antiguitat clàssica: Plató, amb el rostre de Leonardo Da Vinci i Aristòtil. Plató, és el representant de l'idealisme i aquest porta a la mà el seu llibre Timeu i està senyalant al cel amb un dit. Per altra banda, Aristòtil, és el representant de la filosofia empírica i porta un exemplar de la seva Ètica i amb el palmell de la mà girat cap avall, assenyala la realitat.

A més a més, es representen també molts altres filòsofs i savis i entre aquests està simbolitzades les set arts liberals: gramàtica, retòrica, dialèctica, geometria, aritmètica, astronomia i la música. A la dreta de Plató trobem a Sòcrates, aquest està d'esquena i portava un vestit verd, també trobem a Pitàgores, aquest assegut a l'extrem inferior esquerre amb un llibre. També tenim a Heràclit assegut i pensatiu a la part baixa de l'escala. Euclides, porta un compàs a la mà i al costat seu hi ha Zoroastre i Plotomeu amb l'esfera celeste i el globus terraqüi drets darrere d'Euclides.

Funció: Va ser un encàrrec del Papa.

Models i Influències

En aquesta obra, Rafael va mostrar una habilitat innata per al dibuix, un art que s'ha considerat entre els millors al llarg de la història. A aquesta qualitat, el pintor d'Urbino va afegir l'aprenentatge de la tècnica i l'estil de dos grans pintors: Miquel Àngel, d'aquest va aprendre la composició anatòmica i Leonardo, de qui va adoptar la tècnica del sfumato i la distribució de les figures a l'espai compositiu.

Rafael va fer una proposta i aquesta va ser portada a l'extrem pels seus col·laboradors, sobretot per Giulio Romano que van derivar cap a l'anticlassicisme manierista. L'obra va servir com a inspiració de grans pintors com Carracci, Poussin durant el Barroc i grans mestres del dibuix com Ingres. Aquesta obra de Rafael va ser considerada un ideal pictòric a totes les acadèmies i va ser imitat per artistes menors.