Anàlisi d'Eros i Psique i El dinar campestre

Eros i Psique, d'Antonio Canova

Fitxa tècnica

• Títol: Eros i Psique
• Autor: Antonio Canova
• Cronologia: 1787-1793
• Tipologia: Escultura exempta
• Material: Marbre
• Mides: 1,55 m x 1,68 m
• Estil: Neoclassicista
• Tema: Mitològic
• Localització: Museu del Louvre (París)

Autor: Antonio Canova

• És considerat el màxim exponent del neoclassicisme en escultura.
• Les seves primeres obres mostraven un aire viu i naturalista.
• Quan se'n va a Roma, el seu estil canvia per la influència de l'escultura de l'antiga Grècia.
• Va rebre encàrrecs de personalitats importants com el papa Climent XIV, Napoleó, el duc de Wellington o Caterina la Gran de Rússia.
• El papa el va nomenar marquès d'Ischia.

Context i contingut

• Va ser encarregada pel coronel anglès John Campbell.
• La va acabar adquirint el col·leccionista Henry Hoppe el 1800.
• Finalment, va passar a mans del mariscal de Napoleó, Joachim Murat.
• Es diu que va ser admirada per Bonaparte.

Anàlisi formal i estil

• La composició dibuixa una aspa (X) amb els dos cossos, determinada per les ales, on el centre se situa entre els llavis dels dos amants.
• És una figura no policromada.
• És una escultura exempta o de volum rodó.
• Està feta de marbre polit amb pols de pedra volcànica i banyat en calç per aconseguir una textura suau.
• Representa l'ideal de bellesa masculí i femení de l'època.

Característiques de l'escultura neoclàssica

• Escultura equilibrada i proporcionada.
• Segueix el model de l'antiguitat clàssica.
• Els materials principals són el bronze i el marbre.
• Temàtica religiosa.
• Gèneres: retrat, monuments públics i funeraris.

Tema mitològic

L'obra representa l'escena final del mite d'Eros i Psique, narrat al llibre L'ase d'or d'Apuleu. Captura el moment en què Eros (l'amor) desperta Psique (l'ànima) del profund i infernal son en què havia caigut després d'obrir el gerro que li havia donat Prosèrpina.

Models i influències

• Té una clara influència del món clàssic grecoromà.
• Estilísticament, s'oposa als excessos del Rococó.
• Va ser una obra de gran influència per a tot el moviment neoclàssic.
• Per la seva mostra de sensibilitat, es considera una influència per a l'escultura moderna.
• Va influir en escultors posteriors com el català Damià Campeny.

El dinar campestre, d'Édouard Manet

Autor: Édouard Manet

• Va estar influenciat per molts autors clàssics com Ticià i Diego Velázquez.
• Apreciava molt l'exotisme del sud d'Europa.
• Quan el seu pare mor, la seva obra se centra en la denúncia social.
• A partir de 1870, comença a experimentar amb la llum.
• Les seves obres es troben entre el Realisme i l'Expressionisme.

Context històric

• L'obra es va crear durant el Segon Imperi Francès, governat per Napoleó III.
• Va ser una època de gran creixement industrial i colonial, amb la plena aparició del proletariat.
• Tot canvia amb la guerra francoprussiana, que posa fi a l'imperi.
• S'estableix la Tercera República Francesa.

Anàlisi formal i estil

• La composició està organitzada en tres plans:
  • Primer pla: a la part inferior esquerra, on hi ha una panera amb un vestit.
  • Segon pla: al centre de la imatge, amb la dona nua i els dos homes.
  • Tercer pla: al fons, on hi ha una segona dona en roba interior.
• Les tres escenes formen un triangle, on el punt de fuga és el tros de cel de la part superior.
• En tota l'obra hi ha una manca d'unitat dels seus elements.
• L'autor crea el paisatge amb diferents tonalitats de verd.
• Utilitza els colors blanc i negre per al contrast lumínic.

Estil general de l'autor

• Manet és un artista difícil de catalogar, ja que no es considerava impressionista.
• És un referent per als pintors impressionistes.
• Les seves pintures realistes es feien a l'aire lliure.
• Hi predominen els colors plans.
• Ressalten les línies de les figures.

Funció i significat

• Representa una escena quotidiana on els protagonistes s'han aturat per dinar.
• Aquesta obra va ser exposada al "Saló dels Rebutjats".
• Va ser molt criticat pels academicistes.
• Va ser criticat per la falta d'ordre i per dibuixar dones nues.
• És una obra innovadora del llenguatge pictòric.

Influències i llegat

• Està inspirat en el Judici de París de Rafael i el Concert campestre de Ticià o Giorgione.
• Va ser un punt de referència per a impressionistes i cubistes.