Anàlisi de l'Enterrament a Ornans de Gustave Courbet

L'enterrament a Ornans

1. Documentació

• Títol: L'enterrament a Ornans
• Autor: Gustave Courbet
• Cronologia: Segle XIX
• Tècnica: Oli sobre tela
• Mides: 3,15 x 6,68 m
• Estil: Realista
• Tema: Escena costumbrista
• Localització: Museu d'Orsay (París)

2. Context històric

Gustave Courbet va ser l'artista que va donar nom al moviment realista. Va estudiar a l'acadèmia Suisse. Va començar treballant amb diversos artistes i es va traslladar a París el 1839 fins a 1847, quan va marxar a Holanda i va veure les obres de Rembrandt. No va arribar a la seva maduresa artística fins aleshores. Socialista convençut, va abraçar la teoria anarquista de Proudhon. Courbet es va formar copiant les obres del Louvre i va optar per un art que reflectís la realitat del segle XIX, ja que es va manifestar contrari a l'academicisme. Va participar a la Comuna.

3. Descripció formal

Courbet disposa un retrat col·lectiu de personatges de diferents classes socials en un funeral, situats sense cap jerarquia i tenint tots unes mides reals, distribuïts horitzontalment a la manera de fris, amb una composició lineal però destacant el sancrist que trenca amb la uniformitat del paisatge. Aquí hi domina la línia horitzontal dels penya-segats. Aquest fet també fa que l'espectador es fixi més en l'acció principal.

Hi ha un clar domini de línia sobre el color, on podem apreciar pinzellades espesses en els personatges i pinzellades llargues i suaus en el paisatge.

Pel que fa al cromatisme, hi predominen les tonalitats fosques (gris, negre) i ocres, i hi destaquen el blanc i el vermell.

En l'obra podem observar una llum natural difuminada i tènue que podem captar pels colors apagats.

Per una altra banda, la profunditat ve donada pel contrast de la multitud de persones i el paisatge. Mentre que la perspectiva ve donada pels colors i la llum. A més, la línia d'horitzó que formen els personatges i el turó dona sensació de tancament.

Respecte al dinamisme, la gestualitat, és a dir, la diversitat de postures i gestos, donen sensació de moviment; hi ha escorç.

Per últim, l'expressivitat dels personatges de l'obra no és gaire present, però, com el dinamisme, es dona per la gestualitat.

4. Temàtica

Té una temàtica costumbrista, pretén mostrar sense artificis els enterraments de l'època.

L'enterrament a Ornans mostra l'enterrament d'un pagès d'Ornans on hi van assistir 50 persones del seu poble per fer-li de models. El que realment importa és la gent que assisteix i no la persona que està sent enterrada; per aquest motiu no apareix en l'obra. Es diu que va ser l'enterrament del Romanticisme.

5. Funció i significat

Aquesta obra va ser feta sense encàrrec per criticar la hipocresia social, les convencions socials, la tradició, ja que les persones assistien als enterraments perquè era una obligació i no perquè la persona morta realment fos algú proper.

Courbet presenta una novetat en la manera de pintar; a més, aquesta obra va provocar una gran crítica i impacte, que era un dels objectius pels quals l'artista va voler pintar aquesta obra, concretament, reflectir una crítica i una reflexió. Això significa una revolució en la història de l'art, a més de ser una de les obres més representatives de Courbet i el realisme.

Aquesta obra va ser criticada per la falta deliberada de bellesa en l'escena, la vulgaritat i la lletjor dels personatges, així com la poca transcendència temàtica.

6. Models i influències

Courbet va aprendre copiant obres dels naturalistes, destacant Caravaggio i Velázquez. Aquí va ser on va trobar la representació de la realitat de manera objectiva.

Els seus quadres no només van influir sobre altres pintors realistes sinó que van obrir portes a l'impressionisme. Les seves imatges seran molt copiades.