Anàlisi de l'Elogi de l'aigua d'Eduardo Chillida

Elogi de l'aigua

Anàlisi formal

Descripció

L’Elogi de l’aigua és una massa de formigó armat de la qual surten quatre grans braços recargolats. Està subjectada a les pedres de la pedrera del voltant mitjançant cables d’acer, aconseguint que l’escultura no pugui caure a l’estany artificial sobre el qual es troba. Aquest s’interrelaciona amb les quatre urpes que dibuixen els apèndixs que sobresurten del cos central, convergint en un mateix punt intern.

Composició

En aquesta escultura es poden trobar dues parts ben diferenciades:

• La superior: està formada per línies rectes, angulacions i formes geomètriques.
• La inferior: hi trobem línies ondulants i formes més orgàniques i expressives.

Gràcies a això s’aconsegueix una composició harmònica i força equilibrada que s’accentua també amb el contrast del pes visual i la densitat matèrica de la part racional (la superior), mentre que a la inferior hi ha una delimitació del buit i una levitat originades per l'ondulació de les corbes.

Espai

Hi ha dos tipus d’espais als quals es pot fer referència en l'Elogi de l'aigua: el de la seva integració en l’entorn i el de la pròpia escultura. Quant al primer, es tracta d’un paisatge urbà i natural on es presenta un clar agermanament amb la naturalesa que l’envolta i els seus elements. El segon és el vertader protagonista de l’obra juntament amb la gravetat, encarregada de donar una sensació de lleugeresa, i l’aire, com un material més sense el qual no seria possible la comprensió d’aquesta.

Moviment

Com ja hem dit, el factor moviment està íntegrament relacionat amb el temps i l’espai en aquesta obra.

Llum i color

La llum juga un paper important en l’obra, ja que els contrastos amb l’ombra que s’originen en les diferents formes i textures creen clarobscurs, contribuint així a enriquir les relacions volumètriques espacials. No és, però, la investigació lumínica el principal tret de l’escultura.

Anàlisi estilística

Models

L'Elogi de l'aigua es veu influenciada per la tradició artesana basca, ja que l’autor aplica tècniques i materials propis de la seva terra, com per exemple el ferro i la forja. La seva etapa en el món del futbol i el seu pas per la facultat d’arquitectura van contribuir en la integració de l’espai com a element principal de la seva arquitectura. Alhora, l’obra recorda el caràcter màgic dels monuments prehistòrics.

Influències

L’escultura en concret no va crear grans influències en la Història de l’Art, però el seu autor és considerat el creador de l'escultura urbana i d’un concepte de l’escultura en el qual es pot percebre la història de l’home fins a l’actualitat.

Anàlisi iconogràfica

Funció

Aquesta escultura es troba al Parc de la Creueta del Coll, ubicat en una antiga pedrera i que va ser inaugurat anys abans de la creació de l’escultura. Es troba al districte de Gràcia de Barcelona i es va construir per tal d’aplegar activitats d’oci dels ciutadans, sent un tros de natura enmig de la ciutat. L'Elogi de l’aigua es troba en aquest parc i té una funció decorativa.

Encàrrec

Va ser encarregada per l’Ajuntament de Barcelona amb motiu de la preparació de la ciutat per als Jocs Olímpics, que tindrien lloc cinc anys més tard, el 1992. Oriol Bohigas, responsable d’urbanisme, va acompanyar Chillida a recórrer els llocs en procés d’urbanització. Va ser llavors quan Chillida va descobrir el Parc de la Creueta del Coll, que va considerar el lloc ideal per situar l’obra.

Font

Aquesta obra fa referència al mite grec de Narcís, narrat per Ovidi a Les metamorfosis. Segons aquest mite, Narcís era un jove de gran bellesa del qual totes les donzelles s’enamoraven, però ell les rebutjava amb indiferència. La nimfa Eco, que havia estat condemnada per Hera a repetir les últimes paraules de tot allò que se li digués, va ser una de les joves a les quals Narcís va rebutjar amb gran crueltat. Chillida, amb la seva obra, vol representar un Narcís petrificat i immòbil que intenta abraçar la seva imatge reflectida a l’aigua de l’estany sobre el qual es troba suspès.

Aquest mite ha sigut font d’inspiració per a altres obres al llarg de la història, com ara:

• Narcís, de Caravaggio (1597-1599).
• La metamorfosi de Narcís, de Dalí (1937).

Tema

El tema de l’obra Elogi de l’aigua és al·legòric i vol representar l’amor per un mateix. Es podria relacionar amb el narcisisme, terme que fa al·lusió al mite de Narcís i que es basa en l’amor a la imatge d’un mateix. Aquest narcisisme s’ha relacionat amb el fort sentiment nacionalista que va caracteritzar Chillida, que en nombroses ocasions va parlar sobre les seves arrels.

Elements iconogràfics

A aquesta obra se li han donat principalment dues interpretacions:

1. L'esmentada anteriorment referent al mite de Narcís.
2. La relació de la forma de l’escultura, amb els quatre braços que presenta, amb els dits d’una mà que vol tancar-se, intentant atrapar el buit o l’aire que l’envolta.

En les obres d’aquest artista el buit té una gran importància, ja que està estretament relacionat amb la matèria i amb la massa.