Anàlisi Econòmica i Territorial d'Espanya i Catalunya: Societat, PIB i Organització

Societat Industrial i Postindustrial a Europa

Societat Postindustrial a Europa: Europa és una societat postindustrial. Al segle XX, la indústria fou la principal activitat econòmica del continent; ara és el sector dels serveis el que genera més treball i més riquesa. La societat postindustrial és aquella que ha evolucionat des d'una economia de indústria a una basada en serveis, amb l'aparició de la informació i la comunicació.

Indicadors Econòmics de Catalunya vs. Europa

PIB per habitant a Catalunya: El PIB per habitant a Catalunya el 2007 era un 30% superior a la mitjana de la Unió Europea.

Exportacions Catalanes i Mercats Principals

Exportacions i Dèficits Estructurals: El 2007, el valor de les exportacions catalanes va ser de 49.951,6 milions d'euros, xifra que va representar un 6% d'increment respecte de l'any anterior. El 71% d'aquestes exportacions es van fer dins la mateixa Unió Europea. Hi ha altres indicadors que demostren que estem per sota de la mitjana europea en aspectes molt importants, la qual cosa pot influir negativament en el desenvolupament futur de la nostra economia i de la nostra societat:

• La despesa pública en educació respecte al PIB.
• La despesa interior bruta en recerca i desenvolupament (R+D).

Relació entre PIB Català i Població

PIB Català i Població: Entre 1850 i 1950, Catalunya va ser la regió més important de l'economia espanyola gràcies a la seva industrialització. L'any 2005, el PIB català era de 170.226 milions d'euros, cosa que representava el 18,74% del PIB espanyol. Si tenim present que la població catalana representa el 15,9% del total de la població espanyola, es pot preveure que la relació entre aquests dos valors és favorable a Catalunya.

Posició d'Espanya en el PIB de la UE

Espanya en el Context Econòmic Europeu: El 2007, la participació espanyola en el PIB de la UE era del 8,6%, mentre que l'any 2000 només era del 6,9%, la qual cosa la converteix en la cinquena economia de la UE, després d'Alemanya, França, el Regne Unit, tot i que a força distància d'aquests quatre estats.

Problemes Estructurals de l'Economia Espanyola

Problemes Estructurals:

• Atur: Històricament, Espanya és un dels estats amb la taxa d'atur més alta, afecta sobretot la població femenina i els menors de 25 anys.
• Inflació: El percentatge d'increment de preus espanyols sovint està situat entre un i dos punts per sobre del percentatge d'increment. Una de les causes més freqüents de la inflació és l'increment del preu del petroli, matèries primeres i productes com el ciment en els mercats internacionals. Aquest increment és causat per la demanda i maniobres de borses.

Intercanvis Comercials d'Espanya amb el Món

Comerç Exterior Espanyol: La major part del comerç exterior espanyol es porta a terme amb la resta d'estats de la Unió Europea: 59,1% de les importacions i 69,3% de les exportacions. Els estats amb més intercanvis comercials són: França, Alemanya, Itàlia, Regne Unit, Portugal.

Balança Comercial Deficitària d'Espanya

Balança Comercial: L'estat espanyol té un comerç exterior deficitari amb la majoria de països amb què comercia, sobretot Alemanya i la Xina. Segons el gràfic de barres dels intercanvis comercials de l'estat espanyol, el valor de les importacions és superior, amb la majoria de saldos deficitaris.

Espanya en l'Economia Global

Posició Global: Espanya és un estat que forma part del grup més desenvolupat, amb una economia oberta al món. També és un país emissor de capital gràcies a l'activitat de les seves empreses multinacionals i al turisme. Segons l'informe del Banc Mundial, l'estat espanyol ocupa el lloc 11 de potències econòmiques, d'acord amb el volum del PIB per paritat de poder adquisitiu (PPA).

Posició Geogràfica Estratègica d'Espanya

Importància Geogràfica: Espanya està unida a la resta d'Europa per la serralada pirinenca, i del continent africà només la separen 14 km de l'estret de Gibraltar. Això la converteix en un punt d'unió entre Europa i Àfrica, la qual cosa li confereix una notable transcendència política i social.

Fronteres Exteriors i Interiors de la UE

Fronteres UE: Una conseqüència política de la posició estratègica de l'estat espanyol entre Àfrica i Europa és que ha esdevingut una frontera exterior de la UE. L'espai Schengen, amb el qual quedaven pràcticament eliminades les fronteres entre els estats de la UE, ara conegudes com a fronteres interiors.

Els controls a les fronteres interiors només es porten a terme quan es creu convenient, per lluitar contra activitats delictives com el tràfic de drogues. La disminució en el control de les fronteres interiors té com a contrapartida l'increment de la vigilància a les fronteres amb els estats que no pertanyen a la UE, és a dir, a les fronteres exteriors. Un dels objectius d'aquesta vigilància exterior europea és la lluita contra la immigració il·legal.

La posició de l'estat espanyol a l'extrem sud d'Europa fa que esdevingui clau en aquestes fronteres exteriors, ja que és la porta d'entrada natural des del continent africà, tant per l'estret de Gibraltar com per les illes Canàries. Per coordinar les actuacions de control a totes les fronteres exteriors, la UE va crear l'agència FRONTEX: la responsabilitat de vigilar i controlar els límits i les entrades al país, com els aeroports, és dels estats, però Frontex coordina i facilita l'aparició de les mesures necessàries per dur a terme les polítiques comunitàries de fronteres i seguretat exterior.

L'OTAN i la seva Presència a Espanya

OTAN: L'OTAN (Organització del Tractat de l'Atlàntic Nord) es va crear després de la Segona Guerra Mundial com una aliança militar, a l'entorn dels Estats Units, destinada a protegir els països membres d'una hipotètica amenaça de la Unió Soviètica. A l'estat espanyol hi ha 5 bases militars integrades en l'estructura de l'OTAN.

Organització Territorial d'Espanya

Organització Territorial: L'actual organització territorial de l'estat espanyol es basa en la Constitució de 1978. S'estableixen tres àmbits territorials diferents:

• Municipi
• Província
• Comunitat Autònoma

El govern i l'administració dels municipis correspon als ajuntaments, els quals tenen una sèrie de competències que els són pròpies i que estan reconegudes en la Llei de Bases de Règim Local, algunes d'elles són: seguretat als llocs públics, protecció del medi ambient o contractació d'obres i serveis.

La província és una entitat local amb personalitat jurídica pròpia que es formada per l'agrupació de municipis. L'estat considera la província com el seu òrgan d'administració territorial i, per tant, totes les actuacions de l'estat s'organitzen en l'àmbit provincial.

Les comunitats autònomes són formades per províncies limítrofes que tenen característiques històriques, culturals i econòmiques comunes amb una entitat històrica. Cadascuna de les autonomies tenen certa capacitat d'autogovern, amb autonomia administrativa i legislativa en diversos aspectes especificats en la Constitució.

L'Estatut d'Autonomia

Estatut d'Autonomia: És la norma bàsica d'una comunitat autònoma espanyola, reconeguda per la Constitució espanyola de 1978 en el seu article 81. Als estatuts s'hi recull el nom de la comunitat, la seva delimitació territorial, els noms i les seus dels òrgans autonòmics, les competències que s'hi assumeixen i les llengües oficials d'aquell territori.

Divisió Política del Territori Català

Divisió Política: El territori català es divideix políticament en la Catalunya Nord i el Principat.

La Catalunya Nord forma part de França des de 1659, en aplicar-se el Tractat dels Pirineus. No disposa d'autonomia pròpia, sinó que forma el departament dels Pirineus Orientals, integrat dins la regió Llenguadoc-Rosselló.

El Principat conforma una de les comunitats autònomes espanyoles i té la capital administrativa a Barcelona.

Els Països Catalans

Països Catalans: Territoris amb cultura i llengua catalana: les comarques aragoneses de la Franja de Ponent, gran part del País Valencià, les Illes Balears i la ciutat de l'Alguer a Itàlia, a l'illa de Sardenya.

Organització Territorial de la Generalitat de Catalunya

Organització Comarcal Històrica: La Generalitat va estructurar el territori en comarques a partir de l'organització comarcal de la Generalitat de l'època republicana. Quan Catalunya va poder gaudir d'autonomia, la Generalitat va constituir una ponència d'estudi de la divisió territorial de Catalunya. Aquesta ponència va acordar dividir territorialment Catalunya en 38 comarques i 9 regions. Això no es va aprovar fins al 1936 i va entrar en vigor el 1939, quan la derrota en la Guerra Civil Espanyola va abolir les llibertats i l'autogovern de Catalunya.

Fonaments Jurídics de l'Actual Divisió Territorial

Llei de Divisió i Organització Comarcals (1987): L'actual divisió territorial de Catalunya té els seus fonaments jurídics en la Llei de Divisió i Organització Comarcals de Catalunya (1987), definida com una entitat local de caràcter territorial, formada per l'agrupació de municipis continguts, amb una personalitat jurídica pròpia.

Cada comarca ha de tenir un consell comarcal format per consellers i conselleres comarcals elegits entre els regidors dels diversos municipis de la comarca i amb competències en algunes matèries com ara l'ordenació del territori, la sanitat, els serveis socials, la cultura, l'esport i l'ensenyament.

Diferències en la Divisió Territorial (Post-1936)

Novetats:

• La creació de tres noves comarques: el Pla de l'Estany, el Pla d'Urgell i l'Alta Ribagorça.
• Reconeixement de la personalitat pròpia de la Vall d'Aran amb la creació del Conselh Generau d'Aran, un organisme autònom amb àmplies competències que administra aquesta comarca de cultura occitana.

Agrupacions de Comarques: Regions o Vegueries

Vegueries: L'Estatut d'Autonomia de 2006 preveu la creació de vegueries i les defineix com a àmbit territorial específic per a l'exercici del govern intermunicipal de cooperació local. Aquestes regions deixen amb els 7 àmbits de treball definits en el Pla Territorial General de Catalunya.

La possible nova divisió territorial en vegueries pot implicar la modificació d'algunes comarques i la creació de noves, implicarà canvis en les circumscripcions electorals i comportarà alteracions en el concepte de províncies i en els seus límits, competència que no està en mans de les autonomies.