Anàlisi Econòmica Global: Reptes i Tendències per Regió

Enviado por Chuletator online y clasificado en Geografía

Escrito el en catalán con un tamaño de 4,84 KB

Amèrica Llatina: Factors Econòmics Clau

L'economia d'Amèrica Llatina ha estat històricament condicionada per factors exteriors. No obstant això, s'ha vist afavorida recentment pel procés d'externalització productiva i la globalització, fet que ha impulsat un creixement econòmic significatiu gràcies a diversos elements:

  • Augment de les exportacions.
  • Construcció d'infraestructures.
  • Entrada d'inversió estrangera, amb un augment notable del sector serveis.
  • Augment de les expectatives econòmiques a curt termini.
  • Remeses dels emigrants als Estats Units i Europa, que augmenten les rendes familiars.

Xina: Creixement, Desigualtats i Reptes

La Xina ha experimentat un creixement del PIB a dos dígits i el seu comerç exterior s'ha multiplicat seixanta vegades. Malgrat això, s'han produït fortes desigualtats territorialment a causa dels desplaçaments massius de població cap a les zones urbanes.

El manteniment d'aquest ritme de creixement del PIB resulta cada cop més difícil, ja que el creixement exportador s'està moderant a causa de la pèrdua d'avantatges competitius. Les reformes estructurals necessàries inclouen:

  • La creació de noves infraestructures.
  • L'establiment d'un nou sistema de seguretat social.
  • La producció de béns amb més valor afegit.

Àfrica: Millora Econòmica i Desafiaments

En els últims 30 anys, la situació econòmica a l'Àfrica ha millorat, principalment gràcies a l'entrada d'inversions estrangeres, especialment procedents de la Xina, que busca nous mercats de matèries primeres on establir-se.

Com a contrapartida, s'observa la desaparició de la poca indústria local africana i una forta dependència de la conjuntura econòmica xinesa, de manera que el creixement xinès afavoreix el continent africà. A més, persisteixen problemes estructurals com:

  • La mala administració.
  • La forta corrupció.
  • Els governs dictatorials.
  • Els conflictes armats.

Japó: De Potència Mundial a Dècades Perdudes

Fins als anys 80, el Japó era la segona potència mundial, però va experimentar una forta bombolla immobiliària que va desencadenar una crisi financera similar a les dels Estats Units i Europa. Va ser un dels primers països on l'emissió de deute públic va arribar al 100% del PIB, i ha patit les conseqüències de l'envelliment de la població.

Per recuperar la seva economia i fer front a la deflació, el Japó va aplicar tipus d'interès del 0%, mentre que altres economies lluitaven contra la inflació. Les seves polítiques han estat diferents, i la seva experiència ofereix lliçons valuoses.

Les dècades dels 80 i 90 van ser considerades "dècades perdudes". A partir del 2000, l'economia va començar a recuperar-se, però s'ha vist condicionada per diversos factors:

  • La crisi dels països del sud-est asiàtic el 1997, ja que compraven productes tecnològics al Japó.
  • L'esclat de la crisi financera global del 2008.
  • El desastre de Fukushima el 2011.

Aquests factors han contribuït a l'estancament econòmic. En resposta, el nou primer ministre va implementar un programa basat en una política d'expansió quantitativa i reformes estructurals, a més d'un acord amb els Estats Units per a la lliure circulació de béns i serveis.

Rússia: De Creixement a Estancament Econòmic

Entre 2008 i 2009, Rússia va experimentar un fort creixement econòmic gràcies a l'encariment dels preus dels productes energètics, principalment el petroli. Això va provocar una gran entrada de recursos econòmics i va afavorir l'enriquiment de la població.

No obstant això, les sancions internacionals per la invasió de Geòrgia (2008) i els atacs a Ucraïna han afectat significativament les exportacions i l'accés als mercats financers. La reducció del preu del petroli i la devaluació de la moneda han suposat un encariment de les importacions.

A causa d'aquests factors, el país ha passat d'un cicle de creixement a un d'estancament. Les dades de despesa pública mostren una priorització de la defensa:

  • Despesa en educació: 4% del PIB.
  • Despesa social: 3,4% del PIB.
  • Despesa en defensa: 20% del PIB.

Aquesta situació ha contribuït a l'empobriment de la societat i a un augment de l'endeutament regional.

Entradas relacionadas: