Anàlisi de 'Drames Rurals' de Víctor Català: Un Viatge al Ruralisme

És així mateix una mostra de la creativitat de Víctor Català, de la seva sensibilitat, de la seva habilitat descriptiva i del seu domini del llenguatge. Introducció: Drames Rurals, de Víctor Català, publicat l’any 1902, és un recull de 12 contes escrits en prosa que formen part del ruralisme simbòlic propi del modernisme. L’autora trenca el tòpic de la pagesia i ens ensenya la seva part més crua, allunyant-se del costumisme rural. "La vella": Es tracta d’un text narratiu escrit en tercera persona per un narrador extern, subjectiu i omniscient.

Entorn: Totes les obres de Drames Rurals estan associades més o menys a la duresa de la vida i les seves fatalitats, sobretot a la dels pagesos. És un llibre dur, on es mostra la vida tal com era en aquell moment. La dona és la víctima del drama, busca refugi en el matrimoni per no quedar socialment marginada i és maltractada per l'home.

Característiques del Modernisme: Com és propi del modernisme, el dramatisme dels fets és accentuat per la intensitat descriptiva, especialment les descripcions intercalades amb l’abundància. El modernisme mirava de presentar la realitat tal com era per provocar una reacció en la societat; de fet, reflectia la problemàtica social. El modernisme rebutja la idea de descriure una escena o paisatge totalment definit; de fet, tan sols en el conte es descriu un paisatge, quan en Felet torna embriagat i menciona que cau a uns esbarzers.

Elements propis del ruralisme:

• Àmbient rural: L’acció es desenvolupa en un poble petit i allunyat, on tothom es coneix.
• Llenguatge ric i treballat.
• Ús d’onomatopeies: “Quan el ruum, ruum, ruum… acompassat denuncià que a la fi dormia…” (278)
• Dramatisme.
• Ús d’elements sensorials.

Temàtica: El tema principal és la violència masculina sobre la víctima més fàcil, la dona. Idil·li xorc, Parricidi, Daltabaix, El pastor, La vella, L'empelt, Agonia, Ombres, L'explosió, “Nochebuena”, Enveja, En Met de les Conques.

Utilitzarem per què en les frases interrogatives directes i indirectes en què es pregunta la causa d'un fet, d'una situació, etc. Per què estaves amoïnada? La mare em preguntà per què estaves amoïnada. En canvi, usarem per a què en les frases interrogatives en què es pregunta sobre la finalitat o la destinació d'un objecte, una acció, etc. Per a què servirà això? Emprarem perquè en les oracions subordinades que indiquen el motiu o la finalitat de l'oració principal: Ha anat a dormir perquè estava molt cansada. (causal) Et deixo el llibre perquè el llegeixis. (final)

Narrador omniscient: és un narrador que té una visió àmplia i distanciada; ho veu tot des de la mateixa distància, com si fos una ment superior o una mena de déu que coneix el passat, el present, el futur, els sentiments i els pensaments més íntims de tots els personatges, de manera que els controla i que domina tant les accions com la resta d’informació.

Deu dels dotze títols són històries tràgiques o dramàtiques ubicades en espais rurals, representades per personatges de la pagesia. “L’explosió” i “L’enveja” no s’ajusten del tot a aquestes característiques. Els contes mostren les històries d’uns personatges que, marcats per la fatalitat contra la qual no poden lluitar, perden la vida o viuen en la desgràcia. Característiques generals:

• La causa de la desgràcia sol ser l'acció d'un home encegat per la passió o tarat moralment que acaba amb la mort sovint d'una dona.
• La desgràcia també és causada per la intervenció d'un element superior i incontrolable o l'acció inconscient d'un ésser primari.
• Diversitat de personatges, les seves personalitats i dels seus tractaments enfocats des de perspectives diverses: l'observació externa dels seus comportaments, projecció del seu món interior, contraposició entre aparença externa perceptible i l'existència enigmàtica d'un món interior desconegut.
• Varietat de formes i recursos propis. Els dotze contes articulen un mostrari prou ampli de la cara fosca i tràgica de la vida rural. Una vida que l'autora plasma des del matís de la seva mirada artística, amb tota la cruesa i la intensitat dramàtiques del clarobscur.