Anàlisi de Documents Clau de la Segona República a Catalunya (1931-1936)

Estatut d'Autonomia de 1932

Aquesta font és un fragment dels articles 1, 2 i 8 de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya del 1932, publicat a la Gaceta de Madrid (nom antic del Boletín Oficial del Estado) número 265, el 21 de setembre de 1932.

És un document públic textual, primari –contemporani als fets– i de caire jurídic.

Aquesta font tracta la següent llei on apareixen els articles i que defensa (explicar cada article).

Aquesta font pertany al context temàtic de la Segona República a Espanya i a la Catalunya autònoma (1931-1936), concretament la creació de l'Estatut d'Autonomia a Catalunya el 1932.

En aquesta font podem extreure les idees següents:

Quan diu a l'article 1 «Catalunya es converteix en regió autònoma» fa referència al fet que Catalunya volia esdevenir un estat federal perquè el seu model econòmic era molt diferent al d'Espanya; a Catalunya hi havia indústria, mentre que a la resta d'Espanya hi predominava el món rural i agrari. Però Espanya va veure aquesta demanda com una amenaça i un inici de la ruptura de la unitat del país. A més, molts encara tenien el fantasma de Cuba, que els feia no veure amb bons ulls una possible autonomia.

D'altra banda, a l'article 2 defensen que «el català... Catalunya» significa que volen que tant el català com el castellà siguin les llengües oficials.

La primera, el català, perquè és la llengua que tothom coneix i que havia patit una forta repressió fins aleshores, sense poder-la parlar públicament. Però la segona és el castellà, ja que Catalunya és una regió d'Espanya i el castellà ha de ser igual que el català.

A l'article 8, quan l'Estatut d'Autonomia proposa «queden reservats... Catalunya» fa referència a la demanda d'un cos policial o exèrcit propi català per evitar un possible estat de guerra, per evitar que Espanya tingui carta blanca per exercir repressió sobre els catalans, com en el tancament de caixes el 1899. Tot i que en moments crítics aquest cos policial haurà d'obeir l'Estat espanyol, com va passar en un futur als fets d'octubre, on els mateixos Mossos d'Esquadra empresonen Lluís Companys.

Discurs de Proclamació de la República Catalana

Aquesta font és un fragment del discurs de proclamació de la República Catalana a Barcelona, adreçat als catalans des de la plaça de Sant Jaume, ubicació actual de la Generalitat, el dia 14 d'abril de 1931. És una font textual, primària –contemporània als fets– i de caire polític.

Aquesta font tracta sobre la proclamació de la República Catalana com a estat integrant d'una Espanya Federal –denominada Federació Ibèrica– (1r paràgraf) i la possessió del seu càrrec en funcions com a President del Govern de Catalunya, argumentant els acords del pacte de Sant Sebastià, el qual comptava amb el vistiplau de Niceto Alcalá Zamora, cap de govern de la República. Per tant, espera l'acceptació de la població tant espanyola com catalana, la qual demana que actuïn conjuntament com ja han demostrat al derrocar la monarquia borbònica a Espanya. Aprofitant aquesta bona voluntat, demana una República Federal a Espanya que actuï fraternalment i es coordini conjuntament amb aquesta nova República catalana proclamada (2n paràgraf).

Aquesta font pertany al context temàtic de la Segona República i la Catalunya autònoma (1931-1933), concretament la proclama de la República Catalana com a estat integrant d'una Espanya Federal, el dia 14 d'abril de 1931 a Barcelona.

En primer lloc, la segona frase fa referència a la victòria de la coalició republicana tant a Espanya com, per una àmplia majoria, a Catalunya i, per tant, la proclamació d'una República a Espanya, fruit del pacte de Sant Sebastià. Una victòria que materialitza la voluntat de la població de modernitzar Espanya i, en el cas de Catalunya, la voluntat d'aconseguir un territori descentralitzat i amb unes certes competències autonòmiques, tal com ha demanat el catalanisme polític aquests darrers anys.

En segon lloc, la segona frase fa referència a la demanda d'una República Federal en la qual Catalunya ha d'esdevenir una República que es coordini i es gestioni plenament amb la resta de federacions que esdevinguin de la resta de pobles d'Espanya. Aquesta apreciació materialitza la voluntat de gran part del catalanisme de seguir formant part d'Espanya amb un model totalment descentralitzat, on Catalunya tingui un govern i unes competències plenes dins un model laic, progressista i reformista, tal com ha decidit gran part de la població catalana en votar majoritàriament Esquerra Republicana de Catalunya, que ha d'encaixar amb un govern republicanosocialista, com ha mostrat la voluntat popular a Espanya.

Documents de Catalunya: Proclama del President Companys

Aquesta font és un fragment de la proclama o discurs del president Companys elaborat el 6 d'octubre de 1934 i recollit posteriorment per Jordi Galofré dins l'obra: Documents de Catalunya: Recull de textos històrics l'any 1990. És una font textual, primària –contemporània dels fets– i de caire polític.

Aquesta font tracta sobre la proclama de Lluís Companys acusant el govern central de forces monarquitzants i feixistes que han assaltat el règim democràtic de la 2a República, la qual està en perill. Per tant, davant les fortes protestes per part dels sectors socials i republicans d'Espanya, Lluís Companys posiciona Catalunya al costat d'aquesta lluita i, per aquest motiu, trenca relacions amb aquest govern central fins a l'adveniment o restitució d'una República a Espanya d'esquerres, la qual conviurà fraternalment amb aquest nou Estat Català dins d'una República Federal, la qual es pot començar a establir a Catalunya de manera provisional.

Aquesta font pertany al context temàtic de la Segona República i la Catalunya autònoma (1931-1936), concretament la protesta arran dels fets d'Octubre de 1934 per part de Lluís Companys.

Un context històric caracteritzat per:

Fortes disputes ideològiques govern central (centredreta) i Generalitat (esquerres)  Inici amb la “qüestió rabassaire” Llei de contractes de conreu  Substitució rabassa morta (protecció expulsió)  Durada mínima 6 anys arrendament + dret adquisició (18 anys)  Denúncia Lliga catalana i anul·lada Tribunal Constitucional  Generalitat la torna a aprovar. Tensió constantOposició social (propietaris vs rabassaires) i política. o Entrada tres ministres CEDA => Perill competències autonòmiques  Suport revolta Astúries a Catalunya 6 octubre. Discurs Lluís Companys. Estat català dins República Federal Espanyola Convocatòria vaga. Impuls ordre federal (fracàs) Mossos, pocs ajuntaments, obrers, comunistes No suport CNT –disputa Generalitat-  Proclamació Estat guerra a Catalunya Repressió per Domènec Batet , capità general de Cat. Empresonament govern Companys Expliqueu DUES de les principals idees contingudes a la Font

A partir d’aquesta Font, podem extreure les idees següents:

En primer lloc, quan Lluis Companys acusa a “les forces monarquitzants i feixistes […]han aconseguit llur objectiu i han assaltat el poder” fa referència al major protagonisme de la CEDA dins el govern de Lerroux amb l’entrada de 3 ministres i per tant, l’irrupció del feixisme i la voluntat del restabliment de la monarquia a Espanya ja que la CEDA es considera un partit d’ideologia clerical conservadora i per tant, no defugeixen dels ideals monàrquics ni feixistes, tant presents a la meitat d’Europa.

En segon lloc, quan el president de la Generalitat proclama “l’Estat Català dins la República Federal” fa referència al retorn del model polític ja demanat per la majoria d’agrupacions catalanistes, ja que es contempla una descentralització majoritària que permet poder resoldre les diverses polítiques socials i econòmiques d’una Espanya tradicionalment rural amb una Catalunya industrial i sobretot, a nivell cultural, permetria respectar les característiques particulars de Catalunya respecte Espanya, demanda principal del catalanisme.