Anàlisi de la Discriminació i Mobilitat Laboral: Mètodes i Impacte

Estimacions de la Discriminació Laboral

Les estimacions són mètodes per quantificar la discriminació en un mercat laboral. Hi ha diverses estimacions:

Mètode de Duncan

La idea principal de Duncan és utilitzar variables com el nivell d'estudis, l'experiència i el sector econòmic (entre d'altres) per calcular les diferències salarials entre homes i dones. Duncan va arribar a les següents conclusions:

• Les variables nivell d'estudis, experiència i sector econòmic expliquen el 55% de les diferències salarials.
• El 45% restant s'atribueix a la "discriminació pura".

Model d'Oaxaca

Oaxaca (economista americà) estudia als Estats Units la discriminació salarial existent entre persones negres i blanques. Arriba a la conclusió que la diferència salarial entre aquests dos col·lectius és del 55%. Com s'explica aquest 55%?

• El 40% de les diferències salarials es deuria a raons no discriminatòries.
• El 60% de les diferències salarials s'explicaria per raons discriminatòries o "discriminació pura".

Mesurament d'Impacte (Freeman)

Aquesta estimació sosté que la discriminació positiva té resultats, ja que fomenta la contractació de col·lectius poc afavorits. L'impacte és que les diferències s'han reduït; si no existissin mesures de discriminació positiva, les diferències salarials encara serien més grans.

Teoria de l'Eficiència

La idea principal d'aquesta teoria és que la discriminació té efectes negatius sobre el PIB (el PIB disminueix). Això es deu al fet que, a causa de la discriminació, s'estan desaprofitant recursos humans, la qual cosa impedeix que l'economia creixi tant com podria.

Polítiques per Reduir la Discriminació Laboral

Legislació

Dissuadir l'empresari de practicar conductes discriminatòries endurint les sancions previstes per a aquest tipus de conductes.

Acció Positiva

Aquesta acció va en dues direccions:

• Bonificar la contractació de col·lectius poc afavorits o discriminats.
• Fomentar la formació entre aquests col·lectius desfavorits.

Mobilitat i Migració Laboral

Tipus de Mobilitat Laboral

• Canvi de lloc de treball: Sense variar ocupació ni residència.
• Canvi d'ocupació: Sense variar de residència. Exemple: Treballador que passa de treballar al sector comercial al sector químic.
• Canvi geogràfic: Canvi de residència sense variar d'ocupació. Implica treballar en una altra zona dins del mateix sector econòmic.
• Canvi geogràfic i d'ocupació: Implica un canvi de sector i de residència. Exemple: Treballador que passa de treballar del sector químic al comercial i canvia de residència.

Migració: Canviar d'estat o país. Si no es surt d'Espanya, es considera mobilitat interna.

Factors Determinants de la Mobilitat

• Edat: Com més edat té un individu, menys possibilitats té de mobilitzar-se. Això es deu al fet que l'individu gran té una sèrie de costos associats (hipoteca, fills, etc.) que el desincentiven a l'hora de mobilitzar-se. A més, la persona gran es planteja quant de temps necessitarà per recuperar els costos de la mobilitat (pis, lloguer, etc.).
• Família i Amics: Si un individu es mobilitza, pot perdre el contacte amb la família i el seu cercle d'amistats, fet que pot fer-lo dubtar a l'hora de mobilitzar-se.
• Nivell d'Estudis: Les persones més formades no s'imposen tantes barreres psicològiques i, per regla general, creuen que tindran més oportunitats.
• Distància: Com més llunyana geogràficament es trobi l'oferta de treball, major serà la reticència de les persones a mobilitzar-se.
• Atur: Per regla general, com més alta sigui la taxa d'atur, major serà la propensió de la població a mobilitzar-se per trobar feina. Tot i així, hi ha una variable que influeix: la quantia del subsidi d'atur. Si aquest és molt alt, la població serà més reticent a canviar de feina (és un factor que frena la mobilitat).
• Habitatge: S'ha de distingir si l'habitatge és de propietat o de lloguer:
  • Si és de propietat, hi haurà una major reticència dels individus a mobilitzar-se.
  • Si és de lloguer, no hi haurà tanta reticència.
• Idiomes: El fet de no dominar la llengua del país receptor és un factor que desanima la gent a l'hora de marxar a buscar feina. A Espanya, el desconeixement de l'idioma és el factor majoritari per no mobilitzar-se (60%).
• Quotes d'Immigració: Fa referència a si els països receptors són restrictius o oberts a l'hora de rebre els immigrants. Com més restrictius siguin, més reticència per part de la població hi haurà a l'hora de mobilitzar-se.
• Mercat de Treball: Si el treballador marxa voluntàriament d'una feina en la qual acumula una antiguitat important, comporta renunciar a la indemnització per acomiadament. És un fet que frena la mobilitat.

Conseqüències de la Mobilitat Laboral

• Beneficis Personals: Bàsicament en són dos:
  • Més salari (si el treballador ja ocupa un lloc de treball).
  • Més possibilitats de trobar feina (si el treballador encara no ocupa un lloc de treball).
• Reducció de les Diferències Salarials: Si molta gent vol treballar en un mateix territori, hi haurà un excés de mà d'obra i, per tant, els salaris disminuiran (Oferta > Demanda). S'equilibren els salaris del país receptor amb els del país emissor. Exemple: Si 500.000 enginyers espanyols van a treballar a Alemanya, les diferències salarials entre els enginyers espanyols i alemanys es reduiran (encara que no al 100%).
• Augment de l'Eficiència: Gràcies a la mobilitat, s'assignaran millor els recursos. La població d'un territori on hi hagi moltes vacants (molta demanda de treball) veurà com arriben un gran nombre de persones d'altres territoris on hi ha un excés d'oferta (elevada taxa d'atur). Conseqüència: Les taxes d'atur dels territoris s'equilibraran, ja que s'estarà distribuint de manera més eficient la mà d'obra.
• Externalitats: Fa referència a les conseqüències que comporta la mobilitat i la migració. Bàsicament en són dues:
  • Problemes en els serveis públics.
  • Problemes en l'habitatge. A causa de l'arribada massiva de gent a un territori en un termini determinat de temps.
• Redistribució de la Renda: Una part del sou que cobra la persona que s'ha mobilitzat o ha migrat s'envia a la seva família, ja sigui dins del mateix país o en un altre. Exemple: Xinesos que envien els diners al seu país.