Anàlisi de 'El dinar campestre' d'Édouard Manet i el seu Context

Context Històric del Segon Imperi Francès

Després de la Revolució burgesa de 1848 es proclamà la Segona República Francesa, presidida per Lluís Napoleó Bonaparte. El desembre de 1852, Lluís Napoleó restaurà l’Imperi i adoptà el nom de Napoleó III. La major part dels francesos van ratificar el nou règim en un plebiscit, per por de nous moviments revolucionaris. L’Església i la gran burgesia esdevingueren els principals pilars del règim imperial. S’inicià una etapa caracteritzada per:

• L’obsessió de Napoleó III per les obres públiques, que va comportar la creació de molts llocs de treball i el suport de la classe obrera al règim. Es van construir ferrocarrils i carreteres, es van introduir el telègraf i la navegació a vapor, i es remodelà urbanísticament París.
• El creixement de la indústria tèxtil i siderúrgica, que contribuí a l'expansió urbana.
• El nacionalisme, basat en l’Estat i al servei de la conversió de França en una potència internacional i colonial, que portà el país a intervenir en guerres internacionals.

Tot un seguit d’errors, però, van fer augmentar l’oposició a l’emperador dins del país. Per neutralitzar-la, Napoleó III pensà que una guerra victoriosa contra Prússia retornaria el prestigi a l’Imperi. La derrota de França comportà l’enderrocament de Napoleó III i la proclamació de la Tercera República (1870), i provocà l’esclat de la Comuna de París (1871).

Le déjeuner sur l'herbe: Creació i Recepció

Le déjeuner sur l'herbe va ser pintat el 1863 per Édouard Manet. L'obra va ser desestimada pel jurat del Saló oficial de París de 1863, però va ser exposada juntament amb altres obres rebutjades al Saló dels Rebutjats (Salon des Refusés), convocat per ordre del mateix emperador Napoleó III.

Característiques Generals de l'Obra

Aquesta obra s'emmarca entre el realisme i els inicis de l'impressionisme. Presenta les següents característiques principals:

• Grans superfícies de color.
• Preferència pel pla pictòric per sobre de la perspectiva tradicional.
• Figures ressaltades, retallades sobre el fons.
• Absència de clarobscur tradicional.
• Aplicació de colors plans i contrastats.

Anàlisi Formal de Le déjeuner sur l'herbe

Tècnica i Suport

Tècnica: Oli sobre tela.

Color i Pinzellada

Hi ha un predomini del color per sobre del dibuix, amb violents contrastos cromàtics. Predominen els colors freds (gamma de verds) i neutres (el blanc del cos de la dona i els negres dels vestits dels homes) per sobre dels càlids. Els colors són plans i brillants, i la pinzellada és solta i visible.

Composició

S'organitza en tres plans:

• En el primer pla, cap a l'esquerra, s'hi troben els vestits dels personatges i les restes d'un dinar (una cistella amb fruita i pa).
• En el segon pla, hi ha la dona nua (Victorine Meurent) que mira directament l'espectador, acompanyada dels dos homes vestits (Eugène Manet i Ferdinand Leenhoff).
• En el tercer pla, una altra dona, vestida amb una túnica lleugera, es banya al riu.

Aquests tres plans s'integren en una estructura triangular, on el punt de fuga es suggereix cap al petit fragment de cel pintat a la part superior de la tela. Els personatges semblen no tenir una relació psicològica directa entre ells; no es miren. Tots estan integrats en un paisatge on domina el color verd, creat amb diferents tonalitats. La composició general forma un gran triangle que, al seu torn, es pot descompondre en triangles menors.

Perspectiva

Presenta una perspectiva lineal una mica alterada. Les figures són planes, sense un modelatge volumètric tradicional, la qual cosa redueix la sensació de profunditat. Manet crea un nou tipus d'espai pictòric, més proper a la superfície del quadre, mitjançant efectes atmosfèrics i cromàtics que juxtaposen els plans en lloc de crear una transició gradual.

Llum

La llum és tractada de manera frontal i relativament uniforme, gairebé sense ombres projectades ni clarobscurs marcats que modelin les figures. Això contribueix a l'aparença plana dels personatges, especialment la nuesa de la dona en primer pla. Les poques ombres presents són més aviat taques més fosques del mateix color, en lloc de gradacions tonals.

Temps

L'escena representa un moment aparentment real i anecdòtic, una instantània d'un dinar campestre contemporani.

Funció i Significat de l'Obra

Le déjeuner sur l'herbe, titulat inicialment El bany (Le Bain), reflecteix una escena quotidiana aparentment informal. S'hi mostren, en primer terme: el germà del pintor, Eugène Manet (amb un bastó a la mà); l'escultor holandès Ferdinand Leenhoff (futur cunyat de Manet); i la model preferida de l'artista, Victorine Meurent, representada nua i mirant directament i de manera desafiant l'espectador. Al fons, una altra dona, la identitat de la qual és desconeguda, es banya al rierol.

Presentada al Saló oficial de París de 1863, aquesta pintura no hi va ser admesa pel jurat conservador i va passar a formar part de l'històric Saló dels Rebutjats (Salon des Refusés), autoritzat per Napoleó III davant les nombroses protestes dels artistes exclosos. L'obra va generar un gran escàndol. El principal motiu de crítica va ser la nuesa de Victorine Meurent, considerada vulgar i injustificada pel fet de no tractar-se d'una figura al·legòrica o mitològica, sinó d'una dona contemporània en companyia d'homes vestits amb roba de l'època. També va ser motiu de burla i crítica la tècnica pictòrica: el tractament pla de les figures, la manca de perspectiva tradicional, la pinzellada visible i el fet que els personatges no semblessin tenir una connexió narrativa clara entre ells. La figura del fons, al rierol, semblava flotar a l'aire a causa d'una perspectiva desconcertant, trencant amb les convencions acadèmiques.