Anàlisi de "El Dinar Campestre" d'Édouard Manet
Enviado por Chuletator online y clasificado en Arte y Humanidades
Escrito el en catalán con un tamaño de 2,41 KB
El Dinar Campestre d'Édouard Manet
1. Documentació General
Autor: Édouard Manet
Cronologia: 1863
Localització: Musée d’Orsay, París
Estil: Realista Impressionista
Tècnica: Oli sobre tela
Mides: 2,08 x 2,64 m
2. Anàlisi Formal
Composició
En quant a la composició, trobem tres plans horitzontals sobreposats:
- Al davant: una panera amb fruites.
- Al centre: una dona nua i dos homes vestits.
- Al fons: una dona amb roba interior a un rierol.
És una composició força irreal, ja que la dona del riu és d'una mida massa grossa. Veiem un triangle compositiu que inclou les tres escenes i el punt de fuga es troba al cel. Hi ha una manca d'unitat perquè els personatges no es miren entre ells. Les figures tenen línies molt definides que fan que destaquin del fons.
Llum i Color
Trobem una gradació tonal dels colors per la llum i l'ombra: la transparència del rierol, l'ombra de l'arbre... S'utilitza el blanc i el negre com a colors predominants en les figures centrals, i això aconsegueix un contrapunt lumínic. Trobem contrastos cromàtics molt exagerats, com per exemple el de la blancor del peu de la dona nua amb el negre de la sabata del personatge de més a la dreta.
Pinzellades
Les pinzellades són breus i soltes, juxtaposades les unes amb les altres (base de l'impressionisme).
3. Interpretació
L'home amb el bastó a la mà representa el germà del pintor, Eugène, i l'altre, el futur cunyat de Manet, Leenhoff. La dona nua que mira l'espectador és la model preferida del pintor, Victorine Meurent. La dona que es banya al rierol és desconeguda.
Crítica i Influències
El dinar campestre té una crítica fonamental: la nuesa injustificada de la dona perquè no és cap escena mitològica. També es diu que no hi ha relació entre les figures, i que la figura que es banya al rierol sembla que estigui flotant en l'aire. Manet agafa com a model El judici de París de Rafael, i El concert campestre de Ticià. El quadre té una influència clàssica sobre la pintura veneciana i sobre el Barroc espanyol. Influència als impressionistes pel que fa a la llum i al color. També als cubistes i a Cézanne per la composició a manera de collage.