Anàlisi de "El dinar campestre" d'Édouard Manet

1. Fitxa Tècnica: El Dinar Campestre

Autor

Édouard Manet (París 1832-1883)

Cronologia

1863

Tècnica

Oli sobre tela

Estil

Realista-Impressionista

Tema

Escena costumista

2. Descripció Formal

Composició

S’estructura en tres plans horitzontals sobreposats:

• A sota: la panera amb fruites i pa i els vestits de les dues dones.
• Al centre: una dona nua que mira fixament a l’espectador i dos homes vestits.
• Darrere: una altra dona vestida amb roba interior i remullant-se al rierol.

Les tres escenes queden incloses al triangle compositiu format per la perspectiva lineal, el punt de fuga de la qual es troba situat al petit tros de cel pintat a la part alta de la tela.

Manca d'Unitat

Una part de la crítica hi ha vist manca d’unitat i una certa dispersió en els diferents elements, sobretot en l’escena central on cada personatge sembla aïllat en el seu món, pel fet que no es miren entre ells.

Llum i Cromatisme

Evita l’ús del clarobscur i de les línies molt definides per integrar les figures al paisatge. Reforça aquesta representació plana per mitjà de la gradació tonal del color, tant en la representació de la llum com de les ombres. Per exemple, Manet aconsegueix l'ombra d'un arbre fent servir la riquesa tonal del verd.

Per aconseguir un contrapunt lumínic, utilitza el negre i el blanc com a colors predominats en les figures centrals.

3. Temàtica

Elements Iconogràfics

Es representa una escena quotidiana en la qual es mostren, en primer terme, el germà del pintor, Eugène (amb el bastó a la mà), l’escultor holandès Ferdinand Leenhoff (futur cunyat de Manet) i la seva model preferida, Victorine Meurent, nua i mirant directament a l’espectador. Al fons, una altra dona desconeguda.

Funció i Crítica

Va ser presentada al Saló oficial del 1863, però no hi va ser admesa i va passar a formar part del Saló dels Rebutjats. El principal motiu va ser la nuesa injustificada de la dona (no era una escena mitològica). També van criticar que les figures no semblaven tenir cap relació entre elles.

4. Models i Influències

Models

• El Judici de Paris de Rafael (obra perduda)
• El Concert Campestre de Ticià
• Els clàssics (pintura veneciana del segle XVI)
• El Barroc espanyol (Velázquez)

Influències

• Impressionistes (pel tractament de la llum i el color)
• Cézanne i el Cubisme (per negar-se a seguir la perspectiva tradicional i desintegrar la composició a manera de collage)

5. Context Històric, Biografia i Dues Obres

París, 1832 – 1883.

Va iniciar la seva formació al taller de Thomas Couture contra els desitjos del seu pare.

Dels autors més destacats de l'època, la mort del seu pare el fa pintar diferent.