Anàlisi de Diccionaris Catalans: Ampliacions, Neologismes i Estrangerismes

Anàlisi de Diccionaris Catalans

5.- “Diccionari general” i “llistes de terminologia”

a) Ampliació o millora d'articles: acer (l’antic article, que abans feia així: “Varietat de ferro que conté un tant per cent de carboni combinat, capaç d’adquirir pel tremp una gran duresa i elasticitat”, ha quedat convertit ara en un conjunt que, ultra una major exactitud en la definició, conté set subentrades tècniques de metal·lúrgia, que solament enunciem: ‘acer bàsic, cementat o de cementació, d’emmotllament, dolç, especial, inoxidable i ràpid’;

b) Inclusió de mots nous: galvanostègia, ‘tècnica de recobriment de superfícies metàl·liques per electrodeposició d’un altre metall’; maquinari, ‘conjunt d’elements físics d’un sistema informàtic, que generalment es compon d’una unitat central i de perifèrics’; nefologia, ‘estudi dels núvols’; oceanologia, ‘ciència que estudia els fenòmens físics, biològics i geològics dels mars’; programari, ‘conjunt sistemàtic dels programes d’explotació i dels programes informàtics que serveixen per a aplicacions determinades’.

c) Notícia de termes no incorporats: absintisme, ‘intoxicació produïda per begudes derivades del donzell, com l’absenta’; anticoincidència, no coincidència entre dos senyals, és a dir, coincidència entre un d’ells i el complement o negació de l’altre’ (en electrònica); autocodi, ‘codi que pretén simplificar la programació; diseconomia, ‘en una empresa o una indústria, efecte negatiu d’una organització interna inadequada o de certs elements que li són estranys’; evapotranspiració, ‘per a una àrea de terreny determinada, quantitat d’aigua que passa a l’atmosfera, suma de l’aigua evaporada pel sòl i de la transpirada per les plantes que hi ha’; elastància, ‘magnitud igual a la inversa de la capacitat’ (en enginyeria elèctrica).

6.- “Diccionari de la llengua comuna” i “vocabulari dialectal”

a) Ampliació o millora d’articles: d’una manera global cal assenyalar que els pocs termes dialectals que abans duien les marques d. (‘dialectalisme’), reg. (‘regional’) o ant. (‘antic’) ara les han perdudes. El nou diccionari presenta diversos casos de mots que eren incrementats amb accepcions pròpies de certes regions, com aspre coll, ‘depressió en una carena’; desar (a més, ‘endreçar, posar ordre en un lloc’, del baleàric); esportellar (s’incrementa amb trencar la vora (d’un recipient), del valencià);

b) Inclusió de mots nous: alficòs, varietat de cogombre; antera, ‘andana' (del nord-occidental); botijós, ‘balbucient' (del valencià); bromeig, ‘broma lleugera, poc espessa’

c) Notícia de dialectalismes no incorporats: afondir, ‘fer més fondo’ (del valencià); agranyó, ‘aranyoner’ (del baleàric); bisarda, ‘basarda’ (d’Osona i el Ripollès); fotracada, ‘quantitat desmesurada de qualsevol cosa’ (del valencià);

7.- “Diccionari de la llengua pròpia” i “inventari d’estrangerismes”

a) Estrangerismes adaptats. En el Diccionari de la Llengua Catalana de l’IEC, tots els estrangerismes que hom ja considera convertits en mots catalans i, per tant, amb tractament gramatical i ortogràfic propis de la llengua catalana han perdut la marca d’estrangerisme i manquen d’informació d’origen. Exemples: casset (francès, cassette), ‘estoig que conté una cinta magnètica enrotllada destinada a l’enregistrament i a la reproducció de sons’, ‘magnetòfon de casset’; esmòquing (anglès, smoking), ‘jaqueta masculina de cerimònia, generalment negra, amb el coll i les solapes de seda’, ‘vestit masculí que consta d’un esmòquing, uns pantalons enrivetats de seda i una armilla’; esquaix (anglès, squash), ‘esport en què dos contrincants competeixen llançant una pilota amb una raqueta contra les parets de la pista’; gasoil (anglès, gasoil), ‘líquid inflamable, incolor o lleugerament groguenc, que s’obté en la destil·lació del petroli i és usat com a carburant i com a combustible’.

b) Estrangerismes no adaptats.

1. perquè són d’incorporació encara recent, o
2. perquè presenten certes dificultats: fondue (francès), ‘plat d’origen suís fet amb formatge barrejat amb vi blanc’; jeep (anglès), ‘vehicle tot terreny emprat per l’exèrcit dels Estats Units d’Amèrica durant la Segona Guerra Mundial’, ‘vehicle tot terreny’;

c) Estrangerismes no incorporats. L’adaptació sembla que és el destí de tots els manlleus acceptats, a mesura que s’aniran consolidant. Davant l’allau de tants mots forasters, en no poques ocasions ha semblat més aconsellable d’esperar, abans d’acceptar-los, fins a veure si la gent els assimila o els rebutja, sobretot en casos que no semblen de necessitat urgent. Alguns exemples d’estrangerismes ara no incorporats: bàrman (anglès), ‘persona que prepara i serveix les begudes en un bar’; boîte (francès), ‘local tancat i generalment petit, que funciona normalment a la nit, on es pot ballar i on hi ha actuacions de cantants, humoristes, números de varietats, etc.’; esnifar (anglès, sniff), ‘inhalar droga en pols pel nas’;

8.- “Diccionari de la llengua pura” i “repertori de barbarismes”

a) Precedents i consideracions. Fins a començaments del segle XVI, el comerç recíproc de mots entre el català i el castellà es feia en ambdues direccions, com és normal entre llengües que es relacionen. Però, a partir d’aleshores, llur contacte igualitari havent-se tornat tracte de preeminència a favor del castellà, el català ha viscut condicionat per una forta pressió que el duia incessantment a admetre mots de la llengua veïna. Des de l’inici de la vintena centúria, sorgiren actituds de defensa de la puresa de la llengua, les quals es traduïren en nombrosos vocabularis de barbarismes. “fer una instància”, “convocar unes oposicions”, o “la jubilació és als setanta anys”, les quals, si les accions que expressen s’haguessen forjat fora de l’únic marc administratiu imperant, segurament s’haurien dit amb altres mots.