Anàlisi Detallada: Volta i Judici Final de la Capella Sixtina per Miquel Àngel

a) Situeu l'obra en el context cronològic, històric i cultural corresponent [1 punt]

1. Documentació general

1.1. Catalogació

• Títol: Volta de la Capella Sixtina i Judici Final
• Autor: Miquel Àngel
• Cronologia: 1508-1512 / 1536-1541

1.2. Dades principals

• Tema (gènere): Religió, escenes bíbliques
• Tècnica (explicar-la) i suport: Pintura al fresc
• Estil. Lloc d'origen: Pintura Renaixentista. Itàlia (Roma)
• Localització actual: Capella Sixtina del Vaticà (Ciutat del Vaticà)

2. Aspectes preliminars

2.1. Context històric (pot incloure aspectes polítics, econòmics, socials o culturals)

En construcció

2.2. Context artístic (tendències artístiques, altres autors)

Al segle XVI, Roma pren el relleu a Florència. El Papa serà el nou mecenes i l'art, simbologia catòlica. Leonardo, Miquel Àngel i Rafael. El Vaticà serà l'epicentre del món artístic. Roma estava arrabassant el protagonisme a Florència. El Manierisme es converteix, a mitjans del segle XVI, en l'estil artístic més utilitzat pels artistes italians i els seus mecenes.

2.3. Autor (breu biografia, característiques, obres més destacades)

Miquel Àngel va ser arquitecte, pintor, escultor i poeta. Habitualment es reconeix Miquel Àngel com la gran figura del Renaixement italià, un home l'excepcional personalitat artística del qual va dominar el panorama creatiu del segle XVI i la figura del qual és a la base de la concepció de l'artista com un ésser excepcional, que depassa àmpliament les convencions ordinàries. Els seus coetanis veien en les realitzacions de Miquel Àngel una qualitat, anomenada terribilità, a la qual pot atribuir-se la grandesa del seu geni; aquest terme es refereix a aspectes com el vigor físic, la intensitat emocional i l'entusiasme creatiu, veritables constants en les obres d'aquest creador que els confereixen la seva grandesa i la seva personalitat inimitables.

2.4. Encàrrec

El papa Juli II li va demanar que decorés el sostre de la Capella Sixtina, encàrrec que Miquel Àngel es va resistir a acceptar, ja que es considerava sobretot un escultor, però que es va convertir finalment en la seva creació més sublim. Cap a finals de 1533, Climent VII de Mèdici (pontífex des de 1523 fins a 1534) va encarregar a Miquel Àngel que modifiqués un cop més la decoració de la Sixtina pintant a la paret de l'altar el Judici Universal.

b) Digueu a quin estil pertany l'obra i enumereu cinc característiques conceptuals o formals d'aquest estil [1 punt]

3. Estil: El Cinquecento

• La pintura del Cinquecento consolida la tècnica de la pintura a l'oli, d'origen flamenc, amb nous suports com la tela.
• S'utilitza el clarobscur, que defineix els contorns de les figures a través de zones il·luminades i ombrejades.
• Leonardo introdueix l'sfumato i la perspectiva aèria.
• Apareix la disputa entre dibuix –defensat pels pintors romans i florentins– i color –defensat pels pintors venecians.
• Venècia apareix com una nova escola pictòrica amb característiques pròpies.

c) Expliqueu les característiques formals (dibuix, color); compositives (estructura, línia de l'horitzó, perspectiva...); tècniques (oli, fresc, tremp....); i de suport de l'obra [1 punt]

4. Anàlisi formal i tècnic

4.1. Descripció i composició (breu descripció, eixos i línies principals, punts destacats, distribució del pes, simetria/asimetria, oberta/tancada; moviment, ritme; dinamisme, tensió; espai, perspectiva)

La Capella Sixtina deu el seu nom al papa Sixt IV della Rovere (pontífex des de 1471 fins a 1484), qui va fer reestructurar l'antiga Capella Magna entre l'any 1477 i el 1480. La decoració del segle XV de les parets va ser realitzada per un grup de pintors com Pietro Perugino, Sandro Botticelli, Domenico Ghirlandaio i Cosimo Rosselli.

Volta: Aquesta volta fa 36 metres de longitud per 13 d'amplada, uns cinc-cents metres quadrats. Miquel Àngel tenia 37 anys quan la va acabar. Miquel Àngel crea una composició arquitectònica simulada (en grisalla) que divideix la volta en diferents seccions. Simula deu arcs torals que li van permetre dividir la volta, de canó rebaixat, en nou trams successius travessats per dues falses cornises que produeixen la partició en tres registres. En els nou requadres centrals es troben representades les Històries del Gènesi, des de la Creació fins a l'Expulsió del Paradís, el Diluvi i el nou renaixement de la humanitat amb la família de Noè. Els trams centrals van ser pintats els últims i recullen els principals episodis del Gènesi (pintats en ordre invers, primer Noè i l'últim la separació de la Llum de les Tenebres). Alternen les escenes grans amb altres més petites envoltades de quatre ignudi, figures merament decoratives que sostenen uns medallons amb diverses escenes de l'Antic Testament.

La Creació d'Adam és l'escena més coneguda. Déu, tot energia, dóna vida a un Adam gairebé exànime. Les mans d'ambdós sintetitzen espectacularment aquest decisiu Acte creador. La Creació dels astres evidencia l'omnipresència del Creador, dibuixat de cara i d'esquena. El Déu Creador d'esquena podria contenir una al·lusió a l'homosexualitat de Miquel Àngel. Altres han vist en la figura d'esquena el Dimoni fugint davant l'acte creador de Déu. La separació de la Llum de les Tenebres mostra Déu, Creador de l'univers. Masculí i femení alhora, està vist en audaç escorç des de baix i sembla girar sobre si mateix convertit en pura energia creadora. Envoltant aquestes escenes hi ha les grans figures de les Sibil·les (que han anunciat la vinguda de Crist des de diferents tradicions paganes) i els profetes (que ho han fet des de la tradició judaica). Destaca així la universalitat de Crist i la seva vinculació amb la tradició jueva. Les quatre cantonades de la volta recullen quatre esdeveniments dramàtics de l'Antic Testament, entre ells el de David i Goliat i el de Judit i Holofernes. La paret de cada lluneta recull els diferents avantpassats de Crist (avantpassats de Josep) segons la llista que apareix a l'evangeli de Sant Mateu. La cara del pare de Josep reflecteix la seva perplexitat per l'embaràs de la Verge i Josep apareix en segon pla, darrere de la Verge. La primera lluneta, en la qual apareixien Abraham i Isaac, va ser destruïda pel mateix Miquel Àngel quan va pintar el Judici Final.

Judici Final: El fresc és d'enormes dimensions –13,70 x 12,20 metres– i inclou gairebé 400 figures, de les quals se n'han identificat aproximadament 50, concebudes com una composició unitària, sense compartimentacions arquitectòniques i dividint-la en quatre registres horitzontals de figures. Els dos superiors estan dedicats al món celestial, mentre que els dos inferiors al terrenal i a l'infern. Les llunetes superiors mostren els àngels amb els instruments de la Passió. El món celestial està presidit per Crist com a jutge en el centre de l'escena, inicialment nu i en una postura d'escorç, aixecant el braç dret. A la seva dreta, la Verge, els apòstols i patriarques, que constitueixen el primer grup circular. A banda i banda d'aquest grup central, diferents màrtirs, verges, benaurats i confessors de l'Església formen una segona corona. En les llunetes superiors apareixen dos grups d'àngels que porten els símbols de la Passió. Als seus peus, les figures de sant Llorenç i sant Bartomeu, perquè a elles, a més de l'Assumpció, es va dedicar la Sixtina. Al voltant apareixen els cossos nus d'elegits que ascendeixen i condemnats que baixen com suspesos en un tapís pla que renuncia a la profunditat. En la pell de l'escorxat Bartomeu, un angoixat autoretrat de Miquel Àngel, com volent indicar que no era digne d'estar en presència de Crist. Aquest peculiar autoretrat es correspon amb l'estat d'ànim que es va apoderant de l'artista a mesura que envelleix. En les seves cartes trobem la prova d'això. Miquel Àngel se sentia explotat, financerament estafat per Juli II. En un dels seus últims escrits, el genial artista es descriu d'una manera que ens recorda molt l'autoretrat sobre la pell de Sant Bartomeu: "Sóc una bossa de pell, plena d'ossos i nervis, el meu rostre és la imatge de l'horror, ... les tan lloades arts, de les quals jo tant vaig saber, m'han portat fins aquí ... La meva amiga és la malenconia, el meu repòs el turment". A la zona intermèdia podem trobar tres grups: a l'esquerra, els jutjats que ascendeixen al Cel, mentre que a la part contrària hi ha els condemnats que cauen a l'Infern, ocupant els àngels trompeters el centre per despertar els morts de la zona inferior. A la part esquerra trobem el trasllat dels morts a la barca de Caront. L'escena es desenvolupa sense cap referència arquitectònica ni element de referència, emergint les figures d'un cel blavós on suren amb una energia i seguretat difícilment igualables. En el Judici Final es recull tota la força de la terribilità típicament miquelangelesca en mostrar la intensitat d'un moment de manera excepcional, produint en l'espectador cert "temor religiós" allunyat de la delicadesa de les imatges de Rafael. Les figures es retorcen sobre si mateixes, en escorços que anticipen el Manierisme i el Barroc, creant-se una increïble sensació de moviment unificat tot i l'absència de perspectiva tradicional i disposant les figures en diferents plans però sense crear l'efecte de fuga. D'aquesta manera es reforça la tensió i el dramatisme del moment pintat pel mestre.

Dibuix

Protagonisme del dibuix (propi de l'escola florentina de pintura) i, sobretot, la línia, que aporta ritme i grandiositat i permet configurar espectaculars composicions.

Color

Miquel Àngel va usar colors brillants, fàcilment visibles des del terra. Després de la restauració s'ha descobert la importància del color en la pintura d'aquest artista, que es compagina amb la força escultòrica dels seus personatges. El Judici Final apareix dominat pel fons blau, que aporta unitat al conjunt, i pel rosat dels cossos.

Llum

(Contingut pendent)

4.2. Iconicitat

(Contingut pendent)

4.3. Tècnica i materials (oli, fresc, tremp....; suport...)

Pintura al fresc

Tècnica: La pintura al fresc és l'executada sobre un mur revocat amb calç humida i amb els colors diluïts en aigua de calç.

c) Identifiqueu i comenteu la iconografia de l'obra que heu triat i resumiu el significat i la funció. [2 punts]

d) Expliqueu el tema representat. Model literari. Significat i funció. [1 punt]

5. Interpretació

5.1. Iconografia

Tema (identificació, fonts literàries)

Són nombroses les referències i fonts en les quals Miquel Àngel es va inspirar, segons creuen els especialistes: estàtues clàssiques, els frescos de Luca Signorelli a la catedral d'Orvieto i fins i tot El Bosco. En l'aspecte literari sembla segur l'ús de tres fonts: la Divina Comèdia de Dante, la bíblica Visió d'Ezequiel i l'Apocalipsi de Sant Joan.

Identificació i significat dels elements concrets (personatges, símbols)

Aquesta volta desenvolupa un intens programa iconogràfic que comprèn tota la història de la Salvació, des de la creació del món fins a la vinguda de Crist. La serp és vista com a dona, cosa que podria evidenciar certa misogínia de Miquel Àngel.

Judici Final: Aquest monumental fresc fa referència a la Salvació de les ànimes, que era el tema que més atenció suscitava en aquella època. Al centre, un Déu a la manera grega, jove, idealment bell, sense barba ni cabells llargs. Darrere seu, un sol groc contribueix a destacar-lo. Un Déu Justicier que, amb un gest enèrgic, imposa la seva decisió, davant de totes les figures que giren al seu voltant. Al seu costat, la Verge, Mediadora. Envoltant-lo, els màrtirs, exhibint els símbols del seu martiri. A dalt, els Símbols de la Passió (Creu i Columna) al·ludeixen a la Redempció de Crist. Homes i dones s'aferren desesperats a aquests símbols i gràcies a ells aconsegueixen la Salvació.

5.2. Significat i funció (què es vol dir amb el tema, explicació del contingut, temps intern; funció)

Es considera el conjunt pictòric de la Capella Sixtina com la culminació de l'ideal universalista, on tots els elements figuratius estan integrats en una síntesi de les tres arts majors i representats, des de la creació de la humanitat fins al Judici Final. Miquel Àngel, servint-se de les seves extraordinàries capacitats artístiques, ha tractat de traduir en formes visibles la invisible bellesa i majestat de Déu, i guiat per les paraules del Gènesi ha fet de la Capella Sixtina "el santuari de la teologia". El Judici Final compleix una funció decorativa dins de la capella. Va ser encarregada pels Papes per acabar de completar-ne la decoració. La importància del lloc on està ubicada fa, però, que entenguem que també tingui una funció ideològica i didàctica important, recordant als homes com serà la seva fi.

Altres aspectes rellevants

(Contingut pendent)

6. Valoració i influències

Situar l'obra i el seu autor en el conjunt de la Història de l'Art. Obra menor / obra emblemàtica d'una etapa, de l'autor, d'un estil o d'una època. Importància de l'obra com a referent per a obres posteriors.

Els frescos de la Capella Sixtina són una de les obres pictòriques més emblemàtiques del Cinquecento i de la història universal de l'Art. L'espectacular llenguatge dels cossos nus (Miquel Àngel creia que el cos humà podia expressar-ho tot). La perfecció clàssica i l'equilibri de la Capella Sixtina donen pas aquí a un desbordament dramàtic que apunta cap al Barroc. Miquel Àngel va obrir un nou camí en el terreny de l'art, on les obres artístiques manifesten més un estat emocional o espiritual que no pas les simples característiques formals.

Possibles influències o relacions formals o de significat amb altres obres conegudes (models, obres coetànies, obres posteriors)

Miquel Àngel va tenir una gran influència en l'art del Manierisme, de la Contrareforma i del Barroc. Va desenvolupar un nou llenguatge corporal monumental, que per a la majoria dels artistes del seu temps, almenys durant determinats períodes, va ser un important model. Tot l'art occidental ha tingut influència d'aquest artista. El fresc va provocar immediates reaccions d'aspecte moral; els assistents al Concili de Trento no podien permetre els nus de l'obra davant les acusacions de paganisme que llançaven els reformistes. Aquesta allau de crítiques motivarà que al Concili de 1564 s'ordenés el cobriment de tota "la part obscena", encarregant l'execució a Daniele Ricciarelli da Volterra, anomenat des d'aquest moment el "Braghettone".

"Els frescos que aquí contemplem ens introdueixen en el món dels continguts de la Revelació. Les veritats de la nostra fe ens parlen des de cada lloc. D'aquestes, el geni humà ha tret la inspiració entestant-se a revestir-les de formes d'una bellesa inigualable". Amb aquestes paraules, pronunciades el 8 d'abril de 1994, amb motiu de la conclusió dels treballs de restauració del Judici Universal, el papa Joan Pau II va desitjar recalcar el caràcter sagrat del lloc a través del qual les pintures, tal com les imatges d'un llibre, serveixen per fer més comprensibles les veritats expressades en les Sagrades Escriptures.

Altres obres destacades de Miquel Àngel:

• Pietat del Vaticà
• David
• Moisès
• Bac Ebri