Anàlisi Detallada de la Novena Simfonia de Beethoven: Oda a l'Alegria

Anàlisi de la Novena Simfonia de Beethoven

Quant a la forma, el moviment es divideix en diverses parts marcades. En aquest moviment, Beethoven integra diverses formes, començant amb breus recapitulacions dels moviments anteriors, als quals els violoncels contesten amb comentaris inicialment pensats per a la veu humana. El baix irromp amb una cridada, i després la melodia basada en l'Oda a l'Alegria és tocada primer per l'orquestra i després pel cor. Els violoncels, les flautes i els oboès creen un tipus de clima, i les veus masculines i femenines es van alternant declamant l'Oda a l'Alegria, embolcallades pel conjunt orquestral.

La simfonia continua i els cors arriben a uns nivells atronadors. Una doble fuga dóna un contrapunt pausat que porta al veloç i prolongat càntic final i un desenllaç de simfonia únic.

Estructura Detallada del Moviment

• Introducció:
  • Tema 1: Conté una referència a la introducció del primer moviment i la preparació del tema de l'alegria.
  • Tema 2: De l'alegria, exposat quatre vegades.

  Variació del Tema 2 i reexposició del Tema 1.

• Primera Part:
  • Presentació del baríton.
  • Tema 2: Cantat pel baríton i el cor.
  • Presentació del tenor a mode de marxa militar, acompanyat pel cor masculí.
• Intermedi: A mode de fuga. Reexposició apoteòsica del Tema 2.
• Segona Part:
  • Tema de l'amor.
  • Fuga 2: Conté una sèrie de variacions del Tema 2, cantades pel cor i amb protagonisme de soprano i contralt. Les variacions es mesclen amb el Tema 3, amb protagonisme de la soprano i contralt.
• Tercera Part:
  • Variació del Tema 2.
  • Reexposició del Tema 2. (Primera part de la Coda)
• Tancament: Segona part de la Coda.

Aspectes Tècnics i Expressius

Tonalitat i Harmonia

Quant a la tonalitat, la principal és la de Re menor i l'harmonia és tonal, però molt desenvolupada, ja que s'apropa al romanticisme.

Textura

La textura és molt diversa i va des de la monodia acompanyada del recitatiu del baix fins al contrapunt de doble fuga. El baríton apareix a mode de recitatiu sense amb prou feines acompanyament instrumental. Quan intervé el cor, generalment ho fan en homofonia. Els unísons del cor i els metalls emfatitzen el missatge del text.

Timbre: Orquestració i Veus

L'orquestra simfònica, el cor mixt i quatre veus solistes:

• Vent-fusta: Piccolo, 2 flautes, 2 oboès, 2 clarinets en La, Si♭ i Do, 2 fagots i contrafagot.
• Vent-metall: 2 trompes en Re i Si♭, 2 trompes 3 i 4 en Si♭ i Mi♭, trompetes en Re i Si♭, 3 trombons (alt, tenor i baix).
• Percussió: Timbal, bombo, triangle i plats.
• Cordes: Violins I i II, violes, violoncels i contrabaixos.

Amb veus solistes i cor.

Dinàmica

Els matisos d'intensitat van des del pianissimo al fortissimo, passant per dinàmiques intermèdies.

Observacions

És l'himne de la Comunitat Europea (1972).