Anàlisi Detallada: El Pensador d'Auguste Rodin (Escultura Impressionista)

Fitxa Tècnica: El Pensador d'Auguste Rodin

Autor: Auguste Rodin (1840 - 1917)

Cronologia: 1880-1900

Tipologia: Escultura exempta

Material: Bronze

Estil: Impressionista

Tema: Simbòlic

Context Històric i Cultural

El període de la Segona Revolució Industrial comporta una consolidació de la burgesia. És important el colonialisme, ja que França agafava matèries primeres de les colònies.

L'epicentre cultural és París, on es produeix el canvi artístic del moviment del Modernisme i l'impressionisme a finals de segle.

Trajectòria de Rodin

Rodin va ser un dels escultors més influents de la seva època. Els seus inicis van ser durs, ja que va ser rebutjat. Es va sentir atret per escultors renaixentistes com Donatello i Miquel Àngel.

A la tornada d'Itàlia, aconsegueix cert reconeixement gràcies a la participació als salons de París. Es caracteritza per una deliberada duresa en la forma i un laboriós modelatge de la textura.

Anàlisi Formal de l'Obra

Composició

L'escultura representa un home nu, amb els braços, les mans i els peus desmesurats, assegut sobre una roca. El tors de la figura està lleugerament inclinat cap endavant. El personatge, amb el cap descansant a la dreta i el braç esquerre relaxat a la falda, es troba en una actitud de profunda reflexió.

La composició és centrípeta, és a dir, orientada cap endins, desvinculant-se de qualsevol relació amb l'entorn exterior.

Treball Anatòmic i Expressivitat

Els trets anatòmics principals del personatge (cap, braços, cames) es relacionen entre si de manera que és possible inscriure compositivament tota l'escultura en una figura geomètrica regular.

Es percep un modelat en tensió de tots els músculs del cos, però no està realitzant un esforç físic, sinó un esforç mental (la voluntat de donar vida a les figures representant-les en moviment).

• Els dits i les mans són les parts més treballades, ja que donen més vitalitat a l'obra.
• S'observa el recurs del non finito ("no acabat"), que s'assembla a algunes obres de Miquel Àngel.

Ús de la Llum

Amb la rugositat de la superfície es creen interessants jocs de llum i ombra que accentuen la musculatura i la tensió interior del subjecte.

Temàtica i Funció

Significat

Actualment, és la representació d'un personatge anònim immers en les seves preocupacions. En un primer moment, Rodin va concebre l'escultura com la imatge de Dante (poeta florentí), modelant una metàfora del pensament de l'home enfrontat a la tragèdia del seu destí mortal.

Funció Original

Possiblement, formava part del projecte que Rodin havia ideat per a una gran porta del Museu d'Arts Decoratives de París, que tenia com a motiu central el famós llibre de Dante. Aquest projecte estava inspirat en La Porta del Paradís de Ghiberti. Rodin no va acabar les 186 figures previstes, i algunes es van convertir en escultures independents.

Models i Influències

Influència del Renaixement

Rodin va ser influenciat per Miquel Àngel. Això es pot veure en la intensitat del tractament anatòmic de la musculatura i els volums desmesurats de certes parts del cos.

Llegat Escultòric

Rodin és considerat el gran renovador de l'escultura contemporània. Tant el seu tractament particular de la matèria com el seu gust per les formes arrodonides van tenir un gran eco en l'escultura del Modernisme i de la primeria del segle XX, fins a l'arribada de les avantguardes i de Brancusi en particular.