Anàlisi Detallada d'El Pensador d'Auguste Rodin

Fitxa Tècnica

Autor: Auguste Rodin

Cronologia: Finals del segle XIX (1880 – 1900)

Estil: Impressionista Tècnica: Fosa

Materials: Bronze Formes: Exempta

Tipologia: Sedent Cromatisme: Monocroma

Dimensions: 71,5cm x 40cm Localització: Museu Rodin (París)

Context Històric

Ens situem a França durant l’últim terç del segle XIX. La Segona Revolució Industrial triomfa, per la qual cosa la societat es troba en ple desenvolupament econòmic i cultural, tenint l’epicentre a la ciutat de París. En aspectes polítics, França estava en el període de la III República, i socialment, la burgesia es consolida del tot com a grup dominant (era el principal client d’obres d’art).

Van aparèixer nous corrents artístics a causa dels grans canvis culturals i científics que s’estaven produint i que influenciaren els artistes.

Així que París, a finals del XIX, fou una ciutat arrebossada d’activitat intel·lectual i artística.

Anàlisi Formal

Figura d’un home adult assegut amb les cames lleugerament obertes i el tors inclinat cap endavant. El cap descansa sobre la mà dreta, i té els dos braços recolzats a la cama esquerra. Tot i la desproporció d’alguns membres (mans i peus), el tractament anatòmic és representat amb gran realisme. El personatge presenta una actitud clarament reflexiva.

Quant a la composició, diem que és centrípeta. Presenta majoritàriament formes anguloses que contrasten amb la presència de diagonals en ziga-zaga, que dominen la composició. Les superfícies varien des del poliment del cos a l’aspror de la pedra. També fan acte de presència les empremtes del modelat que l’autor realitza amb les mans. L’ús de diferents acabats i textures fa que la llum reaccioni de manera desigual a la superfície metàl·lica (incrementen l’expressivitat i vitalitat de l’obra). En conjunt, l’obra es presenta com si estigués inacabada (“non finito”).

L'obra és una metàfora de l’home enfrontat a la tragèdia del seu destí mortal i inevitable.

Models i Influències

L’obra de Rodin està clarament influenciada per les escultures de Miquel Àngel: intensitat en el tractament de la musculatura, així com els volums sobredimensionats i pel “non finito”. Per a El Pensador també es consideren influències l’escultura de Lorenzo de Medici, la figura de Jeremies de la Capella Sixtina, o l'obra Ugolino i els seus fills de Carpeaux.

Per altra banda, Rodin és considerat el gran renovador de l’escultura contemporània, així que el seu tractament de la matèria o el gust per les formes arrodonides van tenir gran ressò en l’escultura modernista i en els primers nou-cents.