Anàlisi Detallada de 'La Nit Estelada' de Van Gogh i 'El Crit' de Munch

Anàlisi de "La Nit Estelada" de Vincent van Gogh

Fitxa Tècnica de l'Obra

• Títol: La nit estelada
• Autor: Vincent Willem Van Gogh (1853-1890)
• Data: 1889
• Estil: Postimpressionista
• Tècnica: Pintura a l’oli
• Suport: Llenç
• Localització: Museu d'Art Modern de Nova York (MoMA)

Tema i Context

El quadre mostra la vista exterior durant la nit des de la finestra del sanatori de Saint-Rémy-de-Provence, on es va recloure Van Gogh després d'un dels seus frequents atacs. És una de les obres més conegudes i ha estat àmpliament reproduïda.

Anàlisi Composicional i Tècnica

Divisió de la Tela

Van Gogh divideix la tela en dues meitats:

1. Part Inferior: Es pinta una vista llunyana d'un poble sota unes muntanyes.
2. Part Superior: Destaca la brillantor dels astres al cel.

Les dues parts es troben unides per dos xiprers i per la torre del campanar del poble. Aquesta separació entre les dues parts es reforça amb la manera en què el pintor ha representat els objectes.

Dinamisme i Ordre

En la part inferior, les cases de la ciutat es representen a partir de línies rectes i figures geomètriques bàsiques. Els arbres i les muntanyes han estat perfilats mitjançant línies corbes, però seguint uns paràmetres de repetició que anul·len el dinamisme i creen una sensació d'ordre i tranquil·litat.

En canvi, tant els xiprers com el cel, on apareixen onze estels brillants i una gran lluna, desperten una sensació inquietant de caos i vitalitat, fruit de la utilització d'una pincellada dinàmica i sinuosa. Aquesta sensació es veu reforçada pels dos remolins que es contraposen a les línies verticals que projecten els xiprers i el campanar.

Protagonisme Cromàtic

El verd, el groc taronja i, sobretot, el blau esdevenen els principals protagonistes cromàtics de la tela. Aquests colors pretenen transmetre la realitat pròpia de l'artista. En el cel, l'ús del groc i del blanc permeten mostrar una gran lluminositat en un cel nocturn.

DOCUMENTACIÓ GENERAL: "El Crit" d'Edvard Munch

Fitxa Tècnica i Estilística

Dades Generals

• Títol: El crit
• Autor: Munch, Edvard
• Datació: 1893
• Estil: Expressionisme (diferent de l'expressionisme alemany)
• Escola: Noruega (tot i que es relaciona amb l'ambient artístic alemany)
• Tècnica: Oli i tremp
• Suport: Cartró; 91 cm x 73,5 cm
• Localització original: Nasjonalgalleriet, a Oslo (n’existeixen al voltant de 50 còpies)

2.1 Elements Tècnics

Es tracta d'un oli i tremp sobre cartró on es destaquen els colors en dues gammes:

• Freda: blaus, liles...
• Càlida: vermells, groc, taronges...

Quant a la pinzellada, és molt lliure.

2.2 Elements Formals

Es tracta d'una composició amb dues zones diferents, amb la figura central com a eix, equilibrada amb les dues altres figures. Però sobretot destaca la separació que fa la barana:

• Zona 1 (Barana endavant): Predomini de les línies rectes (persones).
• Zona 2 (Més enllà de la barana): Moltes corbes i molt de moviment, donant una sensació que l'individu s'integra més en el paisatge emocional.

Funció i Significat de l'Obra

1. Funció de l'Obra

L'obra suposava una obsessió, ja que existeixen 50 còpies. La funció principal és expressar el món interior de Munch. La escena mostra una persona passejant per un fiord de Noruega que, de sobte, pateix un atac d'angoixa en adonar-se de la petitesa de l'ésser humà, reflectint els problemes interiors de l'autor.

Significació (Missatge)

L'home és petit i insignificant enfront al poder de la natura i del control del destí d'un mateix.