Anàlisi Detallada: El Matrimoni Arnolfini i Catedral de Chartres

El Matrimoni Arnolfini

Títol

El Matrimoni Arnolfini

Autor

Jan van Eyck (Masseyck, 1390 - Bruges, 1441)

Cronologia

c. 1434

Tècnica

Oli sobre fusta

Mides

84 x 57 cm

Estil

Gòtic Flamenc

Tema

Escena costumista o de gènere

Localització

National Gallery (Londres)

Descripció Formal

Van Eyck presenta una parella en una habitació on el mirall al fons actua com a eix de simetria compositiu, en harmonia amb el llum del sostre i el gos. Les diferents línies de fuga de la perspectiva, remarcades per les bigues del sostre i els taulons del terra, donen una gran profunditat al llenç. El mirall reflecteix l’escena des del punt de vista oposat a l’espectador, ampliant l’espai pictòric i incloent fins i tot la presència del pintor i dels possibles testimonis situats darrere d’ell. La construcció conceptual del tema i l’espai crea una imatge rígida, teatral i amb moviment pràcticament nul, reforçat pel predomini de la línia sobre el color, que perfila amb precisió els contorns de figures i objectes. Aquest treball meticulós confereix una gran corporeïtat i solidesa gairebé escultòrica, permetent capturar fins al més mínim detall gràcies a la utilització de la tècnica de l’oli aplicada amb pinzells molt fins. La llum natural que entra per la finestra il·lumina amb precisió realista l’esposa, mentre la part esquerra queda en penombra, creant un efecte de contrast. Quant als colors, la composició està dominada per tres grans taques cromàtiques: el verd del vestit, el vermell dels cortinatges i cobertors, i el marró de la capa del mercader, que aporten equilibri visual i harmonia al conjunt.

Temàtica

L’escena representa a Giovanni Arnolfini, un comerciant italià establert a Bruges, i la seva esposa, Giovanna Cenami, en un moment que molts historiadors interpreten com una cerimònia matrimonial. Els elements simbòlics reforcen aquesta lectura:

• El gos en primer pla simbolitza la fidelitat.
• L’espelma encesa i els peus descalços indiquen el caràcter sagrat de l’acte.
• L’escombreta i la talla de santa Margarida fan referència a la fecunditat.
• El mirall, sense taques, al·ludeix a la puresa i al matrimoni.
• Les fruites evoquen tant el pecat original com la redempció a través del matrimoni.

La inscripció "Johannes van Eyck fuit hic" (Jan Van Eyck va ser aquí) sobre el mirall suggereix que el pintor va participar a l’escena com a testimoni, aportant una dimensió personal i única a l’obra.

Models i Influències

Van Eyck, inspirat pel gòtic internacional i el detall de la miniatura flamenca, introdueix la tècnica de l’oli, que permet un realisme sense precedent. Aquesta obra va exercir una influència profunda en la pintura flamenca de la segona meitat del segle XV i el XVI, així com en l’art català a través de Lluís Dalmau. També es considera que detalls com el gos i el mirall van inspirar Diego Velázquez en Las Meninas.

Catedral de Notre-Dame de Chartres

Arquitecte

Mestre de Chartres

Cronologia

1191-1220

Localització

Chartres (França)

Estil

Gòtic

Materials utilitzats

Pedra

Sistema constructiu

Arquitravat i voltat

Dimensions

130,20 m (llarg) x 64 m (ample) x 32,90 m (alt)

Context Històric i Social

Quan es va decidir construir la Catedral de Chartres, la ciutat comptava amb uns 10.000 habitants i una activa vida comercial. Els gremis, amb una forta presència, van jugar un paper clau en la construcció del temple, aportant recursos i mà d’obra. Chartres era un centre de pelegrinatge important per contenir la relíquia de la túnica de la Mare de Déu, fet que augmentava la seva rellevància espiritual i econòmica. L’edifici actual es va aixecar després d’un incendi que va destruir l’anterior temple romànic, construint-se entre 1191 i 1220 seguint els criteris gòtics.

Anàlisi Arquitectònica

La façana principal, a l'extrem occidental, té una triple portalada flanquejada per dues torres-campanars, el clocher vieux i el clocher neuf (gòtic flamíger). Es divideix en tres nivells:

• La part inferior amb la Portalada Reial (triple arcada romànica amb la glòria de Crist al timpà i estàtues-columna).
• Un trifori de grans dimensions al nivell intermedi.
• A la part superior una gran rosassa i la galeria reial.

Als extrems nord i sud del transsepte hi ha dues portalades, però les torres laterals planejades no es van construir. L’interior potencia la verticalitat, dividit en tres naus, amb l’amplada de la central el doble que les laterals. El transsepte també té tres naus i condueix al cor, el deambulatori o girola (element típic de pelegrinatge), i la capçalera, amb set trams irregulars i tres capelles semicirculars. Els finestrals exigeixen superfícies planes, convertint la capçalera en poligonal. L’alçat interior té tres nivells: a baix, les arcades; al centre, el trifori; i a dalt, les finestres altes. La coberta és de voltes de creueria, amb nervis que es creuen a les claus de volta i s’allarguen fins als piliers cantonnés (innovació del mestre de Chartres). Els murs, descarregats, tenen grans vitralls, la qual cosa proporciona una intensa lluminositat.

Estil i Funció

La catedral exemplifica els avenços tècnics i estètics del gòtic francès, superant les limitacions romàniques amb una alçada impressionant i una il·luminació abundant gràcies als vitralls. A més de ser un lloc de culte i pelegrinatge, Chartres era una parada important del Camí de Sant Jaume, amb un cor, girola i capçalera dissenyats per acollir grans fluxos de pelegrins.

Contingut i Significat

La catedral té gran importància perquè el temple romànic precedent contenia la relíquia de la túnica de la Verge, vinculada al naixement de Jesucrist, fet que la convertia en un lloc de pelegrinatge. Aquesta relíquia va inspirar l’escultura de temes marians com l’Anunciació, la Visitació o la presentació de Jesús al temple. El temple romànic va ser destruït per un incendi, i la reconstrucció, amb criteris plenament gòtics, es va fer entre el 1191 i el 1220 en un temps rècord, gràcies a la devoció dels fidels, que van aportar el capital necessari.