Anàlisi Detallada: Els Jugadors de Cartes de Paul Cézanne (Postimpressionisme)

Els Jugadors de Cartes – Paul Cézanne

1. Classificació de l'Obra

• Títol: Els jugadors de cartes
• Autor: Paul Cézanne
• Cronologia: 1890-1892
• Escola o país: França
• Estil: Postimpressionisme

2. Descripció de l'Obra

2.1 Suport i Procediment

• Elements de suport: Tela; 47 cm x 57 cm.
• Elements tècnics: Oli. Aquest procediment consisteix a barrejar pigments amb un aglutinant oliós, generalment oli de lli.

2.2 Anàlisi Formal

Tot el quadre està format a partir de formes geomètriques, ja que Cézanne considerava que podia evocar la naturalesa mitjançant el con, l’esfera i el cilindre. Observem això tant en els dos personatges com en l’ampolla que els presideix: el barret, el rostre i quasi tot el jugador de l’esquerra és cilíndric, així com els braços del de la dreta i el coll de l’ampolla. En canvi, en el jugador de la dreta hi predominen les figures esfèriques i el cos de l’ampolla és un cilindre.

Fixant-nos en l’ampolla, veiem que es troba en el punt de màxima tensió en la composició (se situa entre les dues mans) i actua com un aparent eix de simetria, ja que funciona com a centre de perspectiva i divideix el quadre en dues parts. No obstant, aquestes parts no són idèntiques i la perspectiva està lleugerament deformada: mentre que veiem els jugadors de perfil, la taula la veiem una mica des de dalt.

Cézanne utilitza una pinzellada constructiva (que crea estructures) i fa servir colors majoritàriament càlids, cobrint totes les superfícies. Aquestes masses de color reaccionen de diverses formes a la llum i, per tant, creen atmosferes i volums; és, per exemple, el cas de la pipa.

3. Antecedents i Influències Posteriors

Cézanne va ser, possiblement, l’autor més revolucionari de la seva generació. Ell volia assolir la llum impressionista però sense perdre la composició i el volum, i també es volia centrar en l’efecte que causava la llum sobre el color. No es tracta de copiar els impressionistes, sinó que crea un nou art sense menystenir els seus dictats.

Pisarro introduí Cézanne en l’estètica impressionista. Més tard, va estudiar els clàssics i alguns autors anteriors a ell com Tintoretto, Caravaggio, Zurbarán, Ribera i Poussin. Els realistes com Courbet també van ser importants perquè postulaven la contemplació més enllà de la realitat.

Cézanne fou considerat el pare dels cubistes com Picasso i també va influir els fauvistes com Matisse.

4. Relacions amb Altres Obres

Aquest tema ja havia estat tractat anteriorment per Cézanne: hi ha almenys cinc teles sobre Els Jugadors de Cartes, però amb variacions en el nombre de personatges.

Pel que fa a la seva capacitat de representar-ho tot en formes geomètriques, això es veu en paisatges com el Mont Sant-Victoire. Pel que fa al volum a través del color, també és visible en les seves natures mortes com Pomes, peres i taronges, i en altres obres com Banyistes.

5. Diferències amb Obres Coetànies

Cézanne va formar part del grup d’autors influïts per l’impressionisme que van desenvolupar un nou estil a partir d’aquest art. No obstant, aquest grup no estava cohesionat perquè cada artista va progressar a la seva manera.

Podem comprovar això en la relativa sobrietat que hi ha en les obres de Cézanne comparades amb Van Gogh, ja que les línies i sensacions que governen aquest últim no són presents en Cézanne. D’altra banda, Gauguin va rebutjar la perspectiva i pintà els colors de les seves teles arbitràriament, cosa que Cézanne no fa.

6. Funció de l'Obra

Tot i que els compradors i marxants d’art que van posseir aquesta obra la veien com un element decoratiu, per Cézanne formà part fonamental de la seva investigació i pràctica pictòrica.

7. Interpretació

a) Iconografia

Cézanne no es va moure gaire del seu poble natal: Ais de Provença. En aquest cas representa un fet quotidià on el jardiner del pare de l’artista (jugador de l’esquerra) i un home no identificat juguen a cartes al bar de la ciutat mentre comparteixen una ampolla de vi.

b) Significat

Sota la pintura s’amaga un important enfrontament psicològic.

• L’home de l’esquerra està representat amb figures més estables, presenta el cos sencer i està pintat amb colors més foscos: mostra una sensació de tranquil·litat.
• En canvi, l’home de la dreta està tallat, té formes rodones, el barret arrugat i colors més lluminosos: mostra moviment i inestabilitat.

També cal remarcar que l’espai que posseeix el jugador de l’esquerra és més gran que el de la dreta. Finalment, el fet que les dues mirades es creuin en les cartes mostra la tensió de l’enfrontament i la importància de la jugada del personatge groc. S’ha dit que l’enfrontament simbolitza la lluita entre l’artista i el seu pare, que mai va acceptar el seu ofici, o fins i tot de l’artista amb si mateix a causa de les seves contradiccions interiors.

8. Context Històric

Al segle XIX, París era la capital artística europea i hi confluïen artistes de tot el món. Tot i que hi imperava l’estil de l’Acadèmia, l’última revolució artística, l’impressionisme, va deixar una gran marca. Alguns artistes posteriors, especialment Toulouse-Lautrec i Van Gogh, que van tenir una biografia tràgica, van revisar els postulats d’aquest art, creant-ne un de més nou i divers anomenat postimpressionisme.

Pel que fa al context polític, la restauració borbònica portada a terme per Lluís XVIII va ser truncada per l’aixecament de Lluís Felip d’Orleans el 1830, i aquest mateix monarca va ser derrocat el 1848 per tal de proclamar la República. Aquest període va durar poc a causa de la imposició en el poder de Napoleó III.