Anàlisi Detallada de la Guerra Civil Espanyola (1936-1939)

La Guerra Civil Espanyola (1936-1939)

La Guerra Civil Espanyola (1936-1939) va ser un conflicte armat iniciat per un cop d'estat organitzat des de la dreta (liderat per figures com Franco i Mola) contra el govern de la Segona República (presidit per figures com Largo Caballero, Manuel Azaña i Juan Negrín).

Causes del Conflicte

• Problemes estructurals interns:
  • La qüestió territorial (Catalunya i País Basc no encaixaven plenament en el model d'estat).
  • Els cops d'estat anteriors i la inestabilitat política.
  • El retard econòmic i la profunda desigualtat social.
• Context internacional desfavorable:
  • L'avanç del feixisme a Europa.
  • La crisi econòmica mundial del 1929 i les seves repercussions.
• Radicalització política: Polarització creixent entre esquerra i dreta.
• Assassinat de Calvo Sotelo: Un esdeveniment que va actuar com a detonant immediat.

L'Aixecament Militar i la Reacció

Els Colpistes i l'Aixecament

Els principals líders colpistes van ser Sanjurjo, Mola, Franco, Queipo de Llano i Goded. Els aixecaments militars es van produir en diverses guarnicions arreu del territori espanyol.

Reacció del Front Popular

El govern del Front Popular va reaccionar inicialment amb indecisió:

• Casares Quiroga va intentar minimitzar la importància del cop, va donar armes als obrers i finalment va dimitir.
• Diego Martínez Barrio va intentar negociar amb Mola sense èxit.
• José Giral, amb el suport dels obrers, la Guàrdia d'Assalt i la Guàrdia Civil, va aconseguir dominar les principals ciutats. Giral va dissoldre l'exèrcit regular i va repartir armes als obrers i sindicats.

Moviment Revolucionari i Milícies

Els anarcosindicalistes de la CNT i els comunistes del POUM van organitzar juntes i milícies populars. Aquestes milícies van crear columnes (com la Columna Llibertat, la Columna Karl Marx o la Columna Durruti), van col·lectivitzar les terres, van perseguir les ideologies de dretes i l'Església, i van crear comitès revolucionaris.

Fets de Maig del 1937

Aquests fets van ser un enfrontament armat a Barcelona entre les forces d'ordre públic de la Generalitat, el PSUC, la UGT i Estat Català contra militants de la CNT-FAI, els Amics de Durruti i el POUM, principalment pel control de la central de Telefònica.

El Govern de Negrín (Maig 1937 - Març 1939)

Després dels Fets de Maig i la dimissió de Largo Caballero, Juan Negrín el va substituir com a cap de govern. Negrín va establir l'ordre i va posar fi al procés revolucionari. Va nomenar Vicente Rojo com a cap de l'Exèrcit Popular de la República per a la Batalla de l'Ebre i va donar suport al PSOE i al PCE. El 1939, Azaña va dimitir i Negrín es va quedar com a únic representant de la República. Paral·lelament, Josep Tarradellas va agafar el control a Catalunya amb l'objectiu d'assegurar una producció normal, reforçar l'economia de guerra i facilitar acords entre partits i sindicats.

Ascens de Franco i el seu Règim

Al morir Sanjurjo, Franco va assumir el lideratge de la Junta de Defensa Nacional i l'octubre del 1936 es va proclamar Generalíssim. Va crear un estat autoritari i un partit únic que fusionava falangistes i carlins: la Falange Española Tradicionalista y de las JONS. Les característiques del règim de Franco eren:

• Militarista
• Centralista
• Autoritari
• Feixista
• Eclesiàstic
• No democràtic

Principals Batalles i Fases de la Guerra

La Resistència de Madrid

El 7 de novembre de 1936 es va organitzar la desesperada resistència de Madrid amb l'ajuda crucial de les Brigades Internacionals i les columnes catalanes de Durruti.

Batalles Clau

• Franco va fracassar en les batalles de Jarama i Guadalajara.
• Guerra del Nord: Franco va ocupar el nord d'Espanya, un període marcat pel tràgic bombardeig de Guernica.
• Batalla de l'Ebre: El coronel Modesto i Lister van llançar una ofensiva contra Catalunya, que va durar del juliol al novembre del 1938, sent una de les batalles més sagnants.

Conseqüències de la Guerra Civil

• Humanes: Aproximadament 500.000 morts i un gran nombre d'exiliats.
• Econòmiques: Destrucció massiva d'habitatges i infraestructures, pèrdua de les reserves del Banc d'Espanya.
• Ideològiques i Polítiques: Repressió social i política brutal per part del règim franquista.
• Culturals: Exili i depuració d'intel·lectuals i artistes, amb una gran pèrdua de talent i llibertat creativa.