Anàlisi Detallada d'El Gronxador de Jean-Honoré Fragonard

Enviado por Chuletator online y clasificado en Arte y Humanidades

Escrito el en catalán con un tamaño de 3,18 KB

El Gronxador de Jean-Honoré Fragonard

Fitxa Tècnica

Autor:
Jean-Honoré Fragonard
Any:
1766
Tècnica:
Oli sobre tela
Dimensions:
83 x 66 cm
Estil:
Rococó
Característica:
Intimista
Ubicació:
Wallace Collection (Londres)

Biografia de l'Autor: Jean-Honoré Fragonard

Jean-Honoré Fragonard va rebre formació de Chardin i Boucher, dos pintors barrocs francesos de l'època. Posteriorment, Fragonard va viatjar a Itàlia, on va quedar enlluernat per l'obra de Tiepolo (Rococó italià).

Els temes que l'autor més va emprar van ser històrics, mitològics i galants, on s'exaltava el poder de la societat aristocràtica. Més tard, i després de casar-se, Fragonard es va centrar en una pintura de temàtica moralitzant i, amb l'arribada de la Revolució Francesa, va caure en l'oblit.

El Gronxador és una de les obres mestres del Rococó i la més reconeguda de Fragonard.

Descripció Formal d'El Gronxador

L'estructura compositiva d'aquesta obra és molt complexa.

En primer lloc, s'hi forma un gran triangle compositiu on, al centre, es troba la figura de la dama, amb la qual s'estableix un joc de mirades entre l'ancià (que mira la noia mentre la gronxa), la dama (que observa el jove galant) i el mateix jove (que contempla la noia sense que el vell el pugui veure). Tot i això, les mirades de la dama i del jove no s'encreuen, ja que el noi està observant l'entrecuix de la dona.

Aquest triangle compositiu queda reforçat per les diagonals formades a partir de les cordes del gronxador, que es contraposen amb les que l'ancià utilitza per gronxar la dama.

En segon lloc, el dinamisme i el moviment del quadre queden reforçats per la dama, la qual es veu llançant la seva sabata com a gest de sensualitat en direcció a un Cupido, mentre dona l'esquena a dos querubins. Tant Cupido com els querubins són escultures que es troben al bosc i que, per tant, són partícips del joc amorós.

A més a més, la frondositat del jardí emmarca aquest joc de complicitats en un escenari de llums i ombres molt adient: els amants queden il·luminats per un focus de llum que sorgeix dels arbres, mentre que el vell es troba en la penombra.

Pel que fa a l'estil del pintor, hi empra pinzellades ràpides i hi remarca molts detalls. L'artista també recorre als tons pastel (el groc i el verd del jardí), en els quals hi ressalta el color rosa del vestit de la dama.

Temàtica i Simbolisme d'El Gronxador

El Gronxador és una de les obres més representatives de Fragonard, ja que resumeix a la perfecció l'esperit del període Rococó i reflecteix la frivolitat de la vida cortesana i de l'alta noblesa de la França del segle XVIII.

Al mig d'un bosc frondós i salvatge, una bella dama llança una de les seves sabates mentre és gronxada per un home (que podria representar el seu marit). A sota, estirat entre la vegetació, s'hi troba un noi ben plantat observant-la atentament (que podria ser l'amant).

En aquest joc amorós i de complicitats, el pintor també fa partícips els espectadors.

Entradas relacionadas: