Anàlisi Detallada d'Eros i Psique d'Antonio Canova al Louvre

Documentació General de l'Obra

Aquesta secció detalla els aspectes fonamentals de l'escultura Eros i Psique, una obra cabdal del Neoclassicisme.

Nom de l'Obra

Eros i Psique

Autor

Antonio Canova

Cronologia

1787-1793

Localització

• Actual: Museu del Louvre, París.
• Original: Saló de la vil·la de Lord Cawdor (Itàlia).

Estil: Neoclassicisme

L'obra s'emmarca dins del Neoclassicisme, un estil caracteritzat pel descobriment i la revalorització de l'antiguitat clàssica. Es basa en el model artístic grec, amb un fort academicisme que implica ajustar-se a normes establertes. Aquest art és de caràcter no cristià i secularitzat.

Marc Històric

El segle XVIII és un període de trànsit i grans transformacions. Al llarg d'aquest segle se succeeixen una sèrie de canvis fonamentals:

• La Revolució de les Idees (Il·lustració)
• La Revolució Demogràfica
• La Revolució Industrial
• La Revolució Francesa

Canova, un artista italià establert a París, esdevindrà la figura central de l'escultura neoclàssica i l'escultor preferit de Napoleó.

Anàlisi Formal

Aquesta secció explora els elements formals i tècnics que defineixen l'escultura Eros i Psique.

Material i Tècnica

L'escultura és una talla de marbre blanc. Cal destacar que els autors neoclàssics no aplicaven color a les escultures, ja que consideraven, erròniament, que tampoc es feia a la Grècia clàssica.

Dimensions i Tipologia

• Dimensions: 1,55 m x 1,68 m.
• Tipologia: Parella exempta.

Tema: Mitològic

El tema és mitològic, representant el moment en què Eros besa Psique i aquesta desperta del seu profund son.

Composició

L'escultura representa un noi i una noia a punt de fer-se un petó. Els seus cossos estan perfectament tractats i són proporcionats. El noi, nu i amb ales, s'inclina i abraça la noia que, estirada i mig tapada per un mantell, envolta amb els braços el seu enamorat.

El conjunt de l'escultura té una forma de X, definida per les ales d'Eros i les cames de tots dos. El centre és circular, marcat pels braços dels personatges. La mirada de l'espectador se centra en el gest de l'apropament dels rostres (el centre de la composició), mentre que la postura de les mans remarca el caràcter apassionat i eròtic de l'escena (ell li agafa el pit, ella li passa les mans per darrere del cap). Aquest grup és la representació de l'amor pur i la passió.

Els personatges descansen sobre un suport poc polit que contrasta amb la superfície polida i llisa dels cossos.

Altres Aspectes Formals

Textura

• Suport: Aspra, rugosa i mat.
• Personatges: Suau, llisa i brillant.

Canova afinava l'obra amb pedra volcànica i una capa de calç i àcid feia lluir el marbre blanc com si fos pell real, donant-li un acabat excepcional.

Ritme

La sensació de moviment s'aconsegueix amb la postura dels braços, creant un ritme dinàmic. Es tracta d'una postura amb influències barroquitzants.

Temps

El temps representat és anecdòtic, ja que capta el moment exacte en què Psique es desperta amb el petó d'Eros. No obstant això, també és atemporal, ja que ens transmet una narració d'un autor clàssic del segle II.

Interpretació de l'Obra

Aquesta secció aprofundeix en el significat i la funció de l'escultura Eros i Psique.

Significat i Mite

Canova reprodueix el mite d'Eros i Psique tal com el narra l'escriptor llatí Luci Apulei a la seva obra Les Metamorfosis (o L'Ase d'Or). Eros i Psique simbolitzen l'amor i la passió carnal, revelant l'interès de Canova per la figura i els sentiments humans.

El mite narra que Eros, déu de l'amor, es va enamorar de Psique, filla d'un rei d'Àsia. Per seduir-la, Eros va construir un palau on es trobaven cada nit sense que Psique sabés qui era el seu amant ni li pogués veure el rostre. Un dia, encuriosida, va acostar una llàntia al seu amant mentre dormia, però en va caure una gota d'oli sobre Eros, que es va despertar i, en veure descoberta la seva identitat, va fugir.

Desolada, Psique va recórrer a un oracle de Venus, que li va imposar tres condicions per recuperar el seu amor. L'última d'aquestes consistia a recollir l'atuell (recipient) de Proserpina, que contenia el secret de la bellesa. Curiosa, Psique va obrir l'atuell, per la qual cosa va ser castigada a submergir-se en un son profund del qual no es despertaria fins que Eros la besés.

Funció de l'Escultura

L'obra tenia una funció decorativa, ja que fou encarregada per Lord Cawdor per embellir un saló de la seva vil·la. Posteriorment, va ser robada i regalada a Napoleó.

A més, també posseïa una funció propagandística, ja que Canova volia donar a conèixer l'ideal de bellesa del Neoclassicisme davant la frivolitat que representava l'estil Rococó.

Valoració i Conclusió

L'escultura Eros i Psique representa un punt d'inflexió, marcant el pas de l'escultura barroca a l'escultura moderna. Antonio Canova és, sens dubte, la figura central del neoclassicisme escultòric.

L'escultor estudiava cadascuna de les seves composicions, fent dibuixos i esbossos amb guix abans de la talla final. Canova, com molts altres artistes del Neoclassicisme, va estar influenciat per les descobertes de les ruïnes de Pompeia i Herculà i per tots els estudis de l'antiguitat clàssica.

El seu art va ser seguit per artistes espanyols com Damià Campeny (amb obres com Lucrècia Morta) i Josep Solà (amb Caritat Romana). La reputació de Canova va ser restablerta al segle XX, quan es va reconèixer que havia aconseguit grans obres amb materials humils com el guix i l'argila, que servien de base per a les seves magnífiques escultures de marbre.