Anàlisi Detallada del Matrimoni Arnolfini de Jan van Eyck (1434)

El Matrimoni Arnolfini de Jan van Eyck

Fitxa Tècnica:

• Títol: El matrimoni Arnolfini
• Autor: Eyck, Jan van
• Datació: 1434
• Estil: Gòtic flamenc
• Escola: Flandes
• Tècnica: Oli
• Suport: Taula; 84 cm x 57 cm
• Localització actual: National Gallery, a Londres

Descripció i Context de l'Obra

Aquest és un quadre del pintor flamenc Jan van Eyck, datat el 1434. Representa el ric mercader Giovanni Arnolfini i la seva esposa Jeanne Cenami, establerts a la ciutat de Bruges (actualment a Bèlgica) entre 1420 i 1472, on van prosperar econòmicament.

Avui dia, els historiadors de l'art discuteixen quina és la imatge que presenta el quadre. La tesi dominant durant molt de temps, introduïda per Erwin Panofsky en un assaig de 1934, sosté que la imatge correspon al casament de tots dos personatges, celebrat en secret i atestat pel mateix pintor.[1] Tanmateix, s'han proposat moltes altres interpretacions, i el consens actual és que la teoria de Panofsky és difícilment sostenible.

Estil i Tècnica Revolucionària

L'obra s'emmarca en l'estil gòtic flamenc, una evolució del gòtic que es va produir en la pintura de l'escola flamenca. És una pintura molt precisa i molt detallista; concretament, les obres de Van Eyck ho eren encara més.

Van Eyck va tenir una tècnica revolucionària per als seus contemporanis, no solament perquè introduí la concepció moderna de la pintura de cavallet, sinó perquè va tenir la gosadia de renunciar a les estructures planes dels miniaturistes francoflamencs. Van Eyck aplicà a les seves obres la perspectiva lineal i la perspectiva aèria.

Composició i Elements Narratius

La composició del quadre ve delimitada per les línies de fuga representades per les bigues del sostre i pels taulons de fusta del terra, amb això vol donar una sensació que l'espectador forma part del quadre.

El Mirall i la Firma

Per acabar, Van Eyck utilitza el mirall del fons, on es poden veure els dos personatges que són testimonis de l'escena, creant un nou espai invisible: el que veuen els esposos davant seu. Damunt del mirall hi ha una inscripció: “Johannes de Eyck fuit hic, 1434” (Johannes van Eyck hi va ser).

La Parella Central

El centre temàtic és la parella que apareix dempeus, en la seva alcova. L'espòs, mercader Giovanni Arnolfini, beneeix a la seva dona, Jeanne Cenami, que li ofereix la seva mà dreta, mentre dóna suport l'esquerra en el seu ventre. La posa dels personatges resulta teatral i cerimoniosa, pràcticament hieràtica; alguns especialistes veuen en aquestes actituds flemàtiques certa comicitat, encara que l'estesa interpretació que veu en el retrat la representació d'unes noces atribueix a això el seu aire pompós.

Simbolisme dels Objectes

Alguns dels objectes que figuren en el quadre, així com la pròpia ambientació de l'escena, al·ludeixen a la riquesa del mercader Arnolfini: la roba, el mobiliari, la catifa...

Objectes Simbòlics

• Els dos parells d'esclops es relacionen als esposos amb la llar i el fet que els suposem descalços al·ludeix a una idea de fertilitat, molt comuna en l'època en què el quadre va ser pintat.
• Els colors predominants són també clarament simbòlics: mentre el verd al·ludeix a la fertilitat, el vermell ho fa a la passió.
• El gos és una al·lusió evident a la idea de fidelitat dins del matrimoni.
• El llum, en la qual només trobem una vela encesa (la llum de la qual passaria desapercebuda en ple dia), és una clara referència a Jesucrist i, al mateix temps, ve a representar també la flama de l'amor, que pot consumir-se.
• Els rosaris, situats a l'esquerra del mirall, al·ludeixen a la necessitat de perseverar en l'oració.
• El mirall, de forma circular, i en el marc del qual se'ns mostren l'escena de l'habitació des d'una perspectiva inversa, podent-se apreciar la part posterior de la parella, així com la presència d'altres dues persones, les quals podrien assistir com a testimonis a una cerimònia per la qual, en aquella època, no era necessari un sacerdot. Per tant, el mirall contindria l'element essencial per identificar correctament l'escena representada: un enllaç matrimonial en presència de testimonis, un dels quals podria ser el propi pintor.