Anàlisi Detallada del Dorífor de Políclet i el seu Cànon

Anàlisi del Dorífor de Políclet

Representa un home jove dempeus, caminant amb un braç alçat. Hi predomina la línia vertical, però no és simètrica gràcies al contrapposto, més exagerat que en obres clàssiques anteriors, ni tampoc presenta frontalitat. Els braços estan desenganxats del cos i la còpia romana de marbre necessita suport. Els cabells ja no són tan geomètrics, sinó més naturals, i té els músculs molt marcats. La seva característica principal és que és la primera obra escultòrica esculpida a partir del cànon anatòmic perfecte, un càlcul segons el qual el cos sencer fa set vegades la llargada del cap. Aquest cànon va ser inventat pel mateix escultor de l’obra, Políclet el Vell, i després va ser imitat per molts altres escultors. Té moviment, ja que està caminant (té un peu aixecat), l’espatlla inclinada li dóna ritme, i està en posició de contrapposto. A més a més, la cara és expressiva, tot i que no gaire; ens transmet seguretat, confiança i tranquil·litat. El tors i la resta del cos es corresponen amb l’expressió facial. Cal esmentar finalment que la textura polida fa que la llum es reparteixi uniformement.

Temàtica i Funció del Dorífor

El Dorífor representa la figura d’un jove atleta que es prepara per fer una prova de llançament de javelina i que duu una llança a la mà esquerra. És una mostra de l’equilibri perfecte i la perfecta proporció. Té una funció estètica i decorativa, servia per adornar un espai concret, encara que potser era més un reflex de les idees de Políclet sobre com representar la perfecció del cos humà; i és una obra de caire civil. Políclet va ser l’escultor més famós, després de Fídies. Va néixer a Argos i va ser deixeble d’Argelades. Va realitzar estudis sobre les proporcions del cos humà i va elaborar el cànon de Políclet, que va ser utilitzat en les obres posteriors. La seva obra no es va valorar només per la seva qualitat, sinó per la seva didàctica. El Dorífor és el model perfecte de l’escultura masculina nua, ja que Políclet va treballar sobretot amb bronze i es va especialitzar en estàtues d’atletes victoriosos nus.
La versió original de bronze no s’ha conservat, ha desaparegut, però se’n coneixen les característiques gràcies a còpies romanes fetes amb marbre.

Models i Influències del Cànon de Políclet

En la recerca d’un ideal anatòmic, Políclet va idear un conjunt de lleis matemàtiques de proporcionalitat que va combinar amb diferents matisos obtinguts de l’observació de la natura. El seu cànon i la seva composició en contrapposto van inaugurar un model que van seguir els seus contemporanis i va influir en l’art romà i en grans escultors del Renaixement, com per exemple Miquel Àngel.