Anàlisi Detallada de la Casa Milà (La Pedrera) de Gaudí: Estil i Estructura

Casa Milà (La Pedrera)

1. Classificació de l'Obra

• Títol: Casa Milà
• Autor: Antoni Gaudí
• Cronologia: 1907 – 1910
• Escola o País: Catalunya
• Estil: Modernisme

2. Descripció de l'Obra

a) Elements Tècnics i Estructurals

• Materials: Pedra, maó, ceràmica i ferro.
• Elements Sostenidors o de Suport: L'edifici s'aguanta amb pilars, contraforts, bigues, murs i arcs. L'estructura és bàsicament de ferro, tot i que, en algunes zones, també es combinen altres materials (maó i pedra).
• Elements Sostinguts o Suportats: La façana, que està enganxada a l'estructura amb tirants de ferro, i les cobertes de cada planta i la del terrat.

b) Elements Decoratius

Es troben en tot l'edifici:

• A la façana (el ritme ondulant i els balcons de ferro amb motius naturals).
• A l'interior dels habitatges (sostres i parets).
• A l'escala (estucats, ferro, pintures...).
• Sobretot al terrat (on el que més destaca són les xemeneies enroscades en una forma helicoïdal).

c) Espais Interiors

• Tipus de Planta: Rectangular.
• Parts: Habitacions poligonals, 2 patis i 2 accessos.

d) Espais Exteriors: Façana

La façana és ondulada, amb absència de línies rectes, ja que per a Gaudí les rectes eren artificials perquè a la natura no n'hi ha. L'edifici, amb dues entrades que porten als dos patis a partir dels quals es distribueix l'interior, agafa tota una cantonada i la façana sencera segueix la mateixa forma. Té cinc pisos, separats per una ondulació que recorre horitzontalment la façana, i un àtic amb terrassa. Hi ha balcons amb baranes de ferro forjat amb una decoració feta de motius naturals i florals i finestres asimètriques. A més, l'edifici té una marcada horitzontalitat.

e) Relació amb l'Entorn

La seva innovadora façana principal, situada justament en la confluència de dos carrers, permet a l'edifici aprofitar tota l'amplada del xamfrà i gaudir alhora de les àmplies perspectives visuals del Passeig de Gràcia de Barcelona.

3. Funció

Aquesta obra va ser un encàrrec fet per Roser Segimon de Milà a Gaudí. La seva funció original era exclusivament residencial, però en l'actualitat comparteix la funció residencial amb la museística.

4. Simbolisme

Encara que no sigui fàcil de detectar, la Casa Milà respon a la profunda religiositat de Gaudí. El projecte inicial contemplava que, al capdamunt de l'edifici, hi hagués una escultura de la Mare de Déu. Els atacs a la religió en els fets de la Setmana Tràgica (1909) van fer modificar el projecte i suprimir l'escultura, tot i que encara es conserva la frase “Ave Maria gratia plena”.

5. Antecedents i Influències Posteriors

L’enorme influència que exerceixen les formes de la natura en l'arquitecte és evident, per exemple, en el fet que les formes capricioses dels penyals de Montserrat siguin el referent de l'ondulació dels murs de la façana. Es va avançar a la idea de planta lliure propugnada pel Moviment Modern, i per això es van utilitzar pilars en lloc de murs de càrrega en l'estructura. A més, el tractament escultòric de la pedra ha estat considerat un antecedent de l'arquitectura expressionista alemanya d'Erich Mendelsohn i Bruno Taüt.

6. Relacions amb Obres Similars de l'Autor

L'autor també té obres com el “Park Güell” (1900 - 1914) o “La Casa Batlló” (1904 - 1906).

7. Diferències amb Altres Solucions Coetànies

Es poden establir semblances amb la Casa Tassel de Victor Horta, ja que les dues pertanyen al Modernisme ondulant (predomini de la línia corba). Hi ha un segon corrent dins del Modernisme, el geomètric (predomini de la línia recta), que tindria a Mackintosh com a màxim representant. A més, l'obra de Gaudí es pot comparar a l'obra d'altres arquitectes modernistes, com Josep Puig i Cadafalch (Casa Amatller, Casa de les Punxes) i Lluís Domènec i Montaner, tot i que l'arquitectura d'aquest últim, a diferència de Gaudí, evoluciona cap a una edificació més lleugera (Palau de la Música, Hospital de Sant Pau).

8. Context Històric i Artístic

A principis del segle XX, el sistema polític de la Restauració no funcionava a Catalunya. Per això sorgeix el Catalanisme polític, que és recolzat per la burgesia. Antoni Gaudí era un home molt vinculat al Catalanisme i molt religiós. De fet, la idea original de l'arquitecte era construir una gran verge a la teulada de l'edifici, però es va abandonar el projecte degut a la Setmana Tràgica (1909) durant la qual es van cremar edificis religiosos. El moviment obrer té un paper molt important en aquesta època. A nivell mundial, hi ha colonialisme i tensions entre països que acabaran provocant la I Guerra Mundial.