Anàlisi Demogràfica: Població, Indicadors i Tendències

Conceptes Fonamentals de Demografia

Població Absoluta i Relativa

La quantitat total de persones que viuen en un espai determinat (continent, país, etc.) s’anomena població absoluta. La relació entre el nombre d’habitants i l’espai que ocupen és el que anomenem població relativa o densitat de població.

Fórmula de Densitat de Població: Població absoluta / km² del lloc.

Càlcul de l'Augment/Disminució de la Població d’un Indret: Naixements – Defuncions + Saldo Migratori.

Evolució Històrica de la Població

L'any 1987 va néixer l’habitant número 5.000 milions, i l'any 1999, el número 6.000 milions. En només 12 anys, la població va augmentar en 1.000 milions de persones. Podem afirmar que durant el segle XX la població mundial es va multiplicar per quatre. Per realitzar una anàlisi demogràfica es necessiten els indicadors bàsics.

Indicadors Demogràfics Bàsics

Taxa de Natalitat

La taxa o índex de natalitat és el nombre de nascuts vius durant un any per cada mil habitants de la zona o indret.

Fórmula de la Taxa de Natalitat: (Nombre de nascuts en un any / Nombre d'habitants) x 1000.

Natalitat: És el total de persones que neixen vives durant un any en una zona determinada.

Taxa de Mortalitat

La taxa de mortalitat és el nombre de defuncions anuals per cada mil habitants de la zona o espai.

Fórmula de la Taxa de Mortalitat: (Nombre de defuncions / Nombre d'habitants) x 1000.

Mortalitat: És el nombre de persones que han mort durant un any en una zona determinada.

Mortalitat Infantil

Com a indicador de riquesa i desenvolupament d’un país, se sol mesurar la mortalitat infantil, que indica el nombre de nens i nenes que moren abans de complir el primer any de vida.

Creixement Natural o Vegetatiu

El creixement natural o vegetatiu és la diferència entre la taxa de natalitat i la taxa de mortalitat. Quan en un país el nombre de naixements és igual al de defuncions, es parla de creixement zero. Si el nombre de defuncions supera el de naixements, parlem de creixement negatiu.

Saldo Migratori i Índex de Creixement Migratori

El saldo migratori (SM) es calcula com: Immigrants (IM) – Emigrants (EM).

Fórmula de la Taxa de Creixement Migratori: (SM / Nombre d'habitants) x 1000.

Migració: S’entén com el moviment o trasllat de persones d’un lloc a un altre per instal·lar-s’hi definitivament a viure i treballar. Per poder calcular el nombre d’immigrants d’una zona, es tenen en compte les dades del padró municipal (llista d’habitants d’un municipi elaborada per l’ajuntament on figuren els noms, les edats, les feines, els llocs de naixement i altres dades personals).

• Immigració il·legal: Fa referència als immigrants que han arribat de forma il·legal al país i no tenen permís de residència. Aquests no consten en el saldo migratori ni en la taxa de creixement migratori.
• Emigrants són aquells que marxen d’un indret, mentre que els qui arriben són immigrants.
• Les migracions també es distingeixen segons si són internes (dins del propi país) o externes (si un dels dos municipis és a l’estranger).

Esperança de Vida al Néixer

L’esperança de vida al néixer és el nombre mitjà d’anys que pot esperar viure una persona quan neix si es mantenen les condicions de mortalitat per edat que s’observen en un any concret. Es considera:

• Alta: 70 anys o més.
• Mitjana: Entre 50 i 70 anys.
• Baixa: 50 anys o menys.

L’esperança de vida ha anat augmentant al llarg del segle XX, però de manera desigual, ja que té una relació directa amb el nivell de vida de cada país.

Índex Sintètic de Fecunditat (ISF)

L’índex sintètic de fecunditat (ISF) és l’indicador més interessant per mesurar la fecunditat al món. Indica el nombre mitjà de fills per dona en el grup d'edat comprès entre els 14 i els 49 anys. Es considera que si l’ISF no supera els 2,1 fills per dona, no es garanteix el reemplaçament de les generacions anteriors per creixement natural.

Fecunditat: En demografia, és la capacitat d’una dona per tenir fills. S’estableix que la dona pot ser mare entre els 14 i els 49 anys.

Població, Recursos i Sostenibilitat

L’augment de la població comporta també un increment del consum de recursos, que són tot allò que la natura ens ofereix per cobrir les nostres necessitats.

Tipus de Recursos

• Recursos Renovables: Són aquells que es renoven encara que els consumim, com ara les fruites, les verdures, els peixos o la llenya. No obstant això, un augment continuat de la població podria portar a l'exhauriment dels peixos o a la pèrdua de fertilitat de moltes terres per l’abús d’adobs químics.
• Recursos No Renovables: Són aquells que tenen una quantitat finita, com alguns minerals (el ferro, que s’estima que s’acabarà d'aquí a uns 400 anys; el plom) i combustibles (el petroli, del qual queden reserves per a poc més de 25 anys). L’abús del seu consum tindrà un límit.

Debat sobre el Futur

Hi ha experts que creuen que el món es veu abocat a una catàstrofe si no s’atura de manera immediata l’augment de naixements i el consum de recursos. Tanmateix, alguns països que fins fa poc eren pobres comencen a desenvolupar-se i a limitar seriosament els naixements (com Tailàndia, Corea del Sud o Taiwan). D'altra banda, hi ha persones que confien en la troballa d'alternatives o el desenvolupament de noves tecnologies.

Amb dinàmica de la població ens referim als diversos canvis en l’evolució de la població durant un temps determinat.

Models i Tendències del Creixement Poblacional

Característiques Històriques del Creixement Mundial

Al llarg de la història, la població mundial s’ha caracteritzat per dos trets principals:

• La tendència al creixement a llarg termini.
• L’acceleració del creixement en els últims 200 anys.

Models de Creixement Segons el Desenvolupament Econòmic

No tots els països han incrementat la població al mateix ritme. Si comparem les taxes de natalitat i mortalitat amb el seu Producte Nacional Brut (PNB) per càpita (el valor total dels béns i serveis produïts en un Estat, sigui dins del país o per empreses seves en altres estats, durant un període determinat, dividit pel nombre dels seus habitants), es dedueix que hi ha dos models principals de creixement de la població:

Països Rics o Desenvolupats

Aquests països presenten un nivell de vida generalment acceptable i un creixement demogràfic baix. La causa principal d'aquest poc creixement és la disminució progressiva de la natalitat. Les raons que expliquen la baixa natalitat són principalment tres:

• La dificultat dels joves per aconseguir una feina estable i la manca d’habitatges a l’abast de les seves possibilitats econòmiques.
• L’augment del nombre de dones que treballen fora de casa, fet que porta les parelles a limitar voluntàriament el nombre de fills.
• El coneixement i l’ús generalitzat de mètodes anticonceptius.

Països Pobres o en Vies de Desenvolupament

Aquests països, al contrari que els desenvolupats, experimenten un alt creixement demogràfic. Aquest creixement es deu als elevats índexs de natalitat i a una forta reducció de la mortalitat en les últimes dècades. Les raons per les quals la natalitat és tan alta inclouen:

• Les dones se solen casar molt joves.
• En molts casos, especialment en contextos de religió musulmana i a l’Índia, la religió prohibeix o desaconsella l'ús d'anticonceptius, la qual cosa fa que les dones tendeixin a quedar-se embarassades durant gran part del seu matrimoni.
• Molts fills comencen a treballar al camp des dels 7 o 8 anys i són considerats un suport per mantenir els pares quan aquests són grans. Als 12-13 anys, sovint ja produeixen més del que consumeixen.

Tenir molts fills pot resoldre les necessitats immediates de la família, però a la llarga contribueix a augmentar la pobresa col·lectiva, fet que es reflecteix en l'increment dels barris pobres a les ciutats.

La Transició Demogràfica

La transició demogràfica és una teoria que explica l’acceleració del creixement poblacional dels últims 200 anys i preveu l’evolució futura de la població.

Desigualtats de Gènere en la Demografia

Globalment, per cada 1.000 naixements, neixen aproximadament 512 nens i 488 nenes. No obstant això, al món hi ha més dones que homes, degut principalment al fet que les dones tenen una esperança de vida més llarga.

Als països rics, tot i els avenços, les dones sovint ocupen menys llocs de poder o rellevància. A més, moltes afronten una doble jornada laboral (la feina remunerada i les tasques de la llar).

Als països pobres, la situació de les dones és sovint més greu. Per exemple, a moltes regions d’Àfrica, les dones estan sotmeses a causa de factors com l'analfabetisme i la càrrega desproporcionada del treball agrícola i la cura dels ramats.