Anàlisi Demogràfica d'Espanya: Evolució, Estructura i Dinàmica

L'estudi de la població

La demografia és l'estudi dels éssers humans en relació amb la seva renovació mitjançant els naixements, les defuncions i els moviments migratoris.

1.1 Les fonts demogràfiques

• L'energia moderna: focs o fogatjaments, recaptació d'impostos i les lleves.
• A partir del segle XVIII:
  • El cens: sexe i edats, estat civil, famílies, nivell d'estudi, professió, renda...
  • A partir del segle XIX + fiabilitat, comencen els anys acabats en zero.
• El padró municipal: naixements, defuncions i canvi de residència en el municipi.
• El registre civil: naixements, matrimonis i defuncions → Institut Nacional d'Estadística estudia el moviment natural de la població.

Indicadors demogràfics

• Densitat de població: Nombre d'habitants / Superfície de territori = habitants/km²
• Taxa de natalitat: Natalitat / Població total ⋅ 1000
• Taxa de fecunditat: Naixements / Dones 15-49 anys ⋅ 1000
• Taxa de mortalitat: Morts / Població total ⋅ 1000
• Taxa de mortalitat infantil: Morts d'habitants de menys d'un any / Total naixements vius ⋅ 1000
• Taxa de migració: Immigració + Emmigració / Població total
• Taxa de migració autonòmica: Immigració + Emmigració / Població total d'una comunitat ⋅ 1000
• Taxa de Creixement Natural: Taxa de natalitat - Taxa de mortalitat
• Índex d'envelliment: Població de +64 anys / Població de -16 anys ⋅ 100

L'evolució de la població espanyola

La població espanyola va fer les 4 etapes amb rapidesa.

2.1. Règim demogràfic antic (Fase 1)

• Final segle XVIII a Gran Bretanya, 2a meitat del segle XX a Espanya
• Natalitat elevada: 5 fills per dona
• Mortalitat elevada (1880-1890) - Esperança de vida 35 anys
• Estabilitat demogràfica / Natalitat i Mortalitat altes a l'interior d'Espanya

2.2 El canvi demogràfic (Fase II)

• La 2a fase 1780-1880 a Gran Bretanya i 1920-1980 a Espanya
• Augment de la natalitat i la mortalitat va començar a davallar
• Els paisatges en l'agricultura van acabar, l'ús del sabó i la recollida de les escombraries van ajudar a evitar epidèmies

2.3 L'ajustament demogràfic (Fase 3)

• Final del segle XIX 1914. A Espanya comença al 1918.
• Baixa mortalitat (amb la higiene i la medicina per les vacunes)
• Disminució de les taxes de natalitat

2.3.1 Causes del descens de la natalitat

• Econòmiques:
  • El control de la fertilitat se sol donar quan els fills deixen de representar una ajuda econòmica
  • Escolarització obligatòria
  • Prohibició del treball infantil
  • Pensions per jubilació
• Socials:
  • Disminueix la mortalitat infantil
  • Accés de la dona al mercat laboral
  • Canvi de la família rural extensa a l'estructura familiar en parella

2.4. El nou règim demogràfic (fase IV)

• La taxa de natalitat i taxa de mortalitat molt baixes
• Creixement de la població nul o negatiu
• Augment de l'esperança de vida
• Interromput als primers anys del segle XXI per un augment de la natalitat per la immigració

La dinàmica de la població espanyola

3.1 El moviment natural de població

• Creixement natural o vegetatiu → creixement o decreixement per causes naturals (augment de la natalitat i disminució de la mortalitat)

3.1.1 La natalitat

• Al començament del segle XX la Natalitat a Espanya la tendència és descendent que es va intensificar al 1970
• Al 2000 repunt de la natalitat → arribada d'immigrants joves
• Al 2008 davallada notable i constant → Crisis econòmiques i l'entrada a les edats més fèrtils de les generacions amb menys dones

3.1.2 La mortalitat

• 1900 la taxa de mortalitat era del 28,83%. El 1980, del 7,5%.
• El 1985 es va produir un lleuger augment de la mortalitat degut al progressiu envelliment de la població.
• La 1a causa de mort són les malalties cardiovasculars (2,52%), sobretot a les dones, seguit dels tumors (2,38%) als homes.
• La mortalitat infantil a Espanya és de 2,82 per cada 1000 infants. Espanya és dels països més avançats del món.

3.1.3 La nupcialitat i la fecunditat

• Els matrimonis és una dada poc fiable: parelles de fet i famílies monoparentals
• 2014 el nombre mitjà de fills per dona és 1,32, índex sintètic de fecunditat més baix de la UE (Unió Europea). 1r Portugal (1,21)
• L'edat mitjana de maternitat està estabilitzada a l'entorn de 31,7 anys (2014)
• El relleu generacional s'aconsegueix amb 2,1 fills.

3.2 L'evolució recent de la població espanyola

• L'any 2008 8/10 ciutadans nous havien nascut fora d'Espanya. Representen el 11,4%.
• Les comunitats més envellides: Astúries, Galícia i Castella i Lleó i les que tenen més creixement natural: Múrcia, Comunitat de Madrid i Illes Balears.

4. Estructura de la població espanyola

4.1 La piràmide d'edats d'Espanya

• 3 grups d'edat:
  • Població jove: 0-14 anys
  • Població adulta: 14-65 anys
  • Població anciana: 65 o +65 anys

Estrenyiment dels primers esglaons per la disminució de la natalitat del 1979

Eixamplament notable al cos central 35-49 anys per l'etapa de creixement demogràfic (1966-1980) + immigració, retrocedeix a l'inici de l'edat activa.

Els esglaons superiors, un percentatge elevat de població que viu molts anys.

La reducció que s'observa:

• 70-74 anys corresponent a la Guerra Civil i Postguerra.

4.2. Envelliment de la població:

• Mitjana d'edat al 2015 42,44 anys.
• + 65 anys 2050 -> 30% població espanyola.

5. La distribució de la població al territori

5.1. Distribució desigual

• Les zones més poblades a prop de la costa.
• Barcelona més àrea metro, València, Alacant - Elche - Múrcia - Cadis - Màlaga - Granada - Guipúscoa - Biscaia - Cantàbria - Gijón - Oviedo - Balears i Canàries.
• Madrid la ciutat més extensa s'estén a Toledo i Guadalajara.
• Saragossa i Valladolid.
• Menys poblades: Castella i Lleó, Castella la Manxa, Aragó, Extremadura i Galícia

Tipus de piràmide

6. La població activa

La població activa d'un país és entre ⅓ i ⅔ de la població. Aquesta xifra pot variar segons el percentatge (%) de la població adulta, la quantitat i diversitat d'ocupacions i el nombre de dones actives.

6.1. La dinàmica del sector terciari

El creixement del sector terciari prové de l'augment de la renda, tendeix a multiplicar i a diversificar el consum dels béns i serveis.

6.2. La situació de la població activa

Conjunt de població major de 16 anys que està ocupada; també s'inclouen les persones que estan buscant feina.

• 2016: 59,3% taxa d'activitat
• A partir de les crisis econòmiques ha anat augmentant la diferència entre la població activa, població ocupada i població en atur.
• En temps de crisi: poder contractar i acomiadar als treballadors segons les necessitats de l'empresari. El sector sindical proposa mesures per defensar els drets dels treballadors.
• L'estat incentiva la contractació laboral i els contractes indefinits.

6.3 El problema de l'atur

• Segle XX a Espanya van haver 3 crisis econòmiques:
  • 1970 → Petroli
  • 1990 → Automatització processos productius
  • 2007 → Crisi financera
• Les xifres més altes d'atur a Europa perjudiquen majoritàriament:
  • Als joves que busquen la 1a feina (68,5% d'entre 16-19 anys)
  • A persones de -25 anys (46%)
  • A persones de +40 anys
  • Minories ètniques
• Les comunitats autònomes més afectades pel sector són les que depenen de la construcció i serveis (turisme)
• Subsidi d'atur de la Seguretat Social → L'atur forçós és un problema personal i social

6.4 La incorporació de les dones al món laboral