Anàlisi Demogràfica d'Espanya: Evolució, Estructura i Dinàmica
Enviado por Chuletator online y clasificado en Geografía
Escrito el en catalán con un tamaño de 9,31 KB
L'estudi de la població
La demografia és l'estudi dels éssers humans en relació amb la seva renovació mitjançant els naixements, les defuncions i els moviments migratoris.
1.1 Les fonts demogràfiques
- L'energia moderna: focs o fogatjaments, recaptació d'impostos i les lleves.
- A partir del segle XVIII:
- El cens: sexe i edats, estat civil, famílies, nivell d'estudi, professió, renda...
- A partir del segle XIX + fiabilitat, comencen els anys acabats en zero.
- El padró municipal: naixements, defuncions i canvi de residència en el municipi.
- El registre civil: naixements, matrimonis i defuncions → Institut Nacional d'Estadística estudia el moviment natural de la població.
Indicadors demogràfics
- Densitat de població: Nombre d'habitants / Superfície de territori = habitants/km²
- Taxa de natalitat: Natalitat / Població total ⋅ 1000
- Taxa de fecunditat: Naixements / Dones 15-49 anys ⋅ 1000
- Taxa de mortalitat: Morts / Població total ⋅ 1000
- Taxa de mortalitat infantil: Morts d'habitants de menys d'un any / Total naixements vius ⋅ 1000
- Taxa de migració: Immigració + Emmigració / Població total
- Taxa de migració autonòmica: Immigració + Emmigració / Població total d'una comunitat ⋅ 1000
- Taxa de Creixement Natural: Taxa de natalitat - Taxa de mortalitat
- Índex d'envelliment: Població de +64 anys / Població de -16 anys ⋅ 100
L'evolució de la població espanyola
La població espanyola va fer les 4 etapes amb rapidesa.
2.1. Règim demogràfic antic (Fase 1)
- Final segle XVIII a Gran Bretanya, 2a meitat del segle XX a Espanya
- Natalitat elevada: 5 fills per dona
- Mortalitat elevada (1880-1890) - Esperança de vida 35 anys
- Estabilitat demogràfica / Natalitat i Mortalitat altes a l'interior d'Espanya
2.2 El canvi demogràfic (Fase II)
- La 2a fase 1780-1880 a Gran Bretanya i 1920-1980 a Espanya
- Augment de la natalitat i la mortalitat va començar a davallar
- Els paisatges en l'agricultura van acabar, l'ús del sabó i la recollida de les escombraries van ajudar a evitar epidèmies
2.3 L'ajustament demogràfic (Fase 3)
- Final del segle XIX 1914. A Espanya comença al 1918.
- Baixa mortalitat (amb la higiene i la medicina per les vacunes)
- Disminució de les taxes de natalitat
2.3.1 Causes del descens de la natalitat
- Econòmiques:
- El control de la fertilitat se sol donar quan els fills deixen de representar una ajuda econòmica
- Escolarització obligatòria
- Prohibició del treball infantil
- Pensions per jubilació
- Socials:
- Disminueix la mortalitat infantil
- Accés de la dona al mercat laboral
- Canvi de la família rural extensa a l'estructura familiar en parella
2.4. El nou règim demogràfic (fase IV)
- La taxa de natalitat i taxa de mortalitat molt baixes
- Creixement de la població nul o negatiu
- Augment de l'esperança de vida
- Interromput als primers anys del segle XXI per un augment de la natalitat per la immigració
La dinàmica de la població espanyola
3.1 El moviment natural de població
- Creixement natural o vegetatiu → creixement o decreixement per causes naturals (augment de la natalitat i disminució de la mortalitat)
3.1.1 La natalitat
- Al començament del segle XX la Natalitat a Espanya la tendència és descendent que es va intensificar al 1970
- Al 2000 repunt de la natalitat → arribada d'immigrants joves
- Al 2008 davallada notable i constant → Crisis econòmiques i l'entrada a les edats més fèrtils de les generacions amb menys dones
3.1.2 La mortalitat
- 1900 la taxa de mortalitat era del 28,83%. El 1980, del 7,5%.
- El 1985 es va produir un lleuger augment de la mortalitat degut al progressiu envelliment de la població.
- La 1a causa de mort són les malalties cardiovasculars (2,52%), sobretot a les dones, seguit dels tumors (2,38%) als homes.
- La mortalitat infantil a Espanya és de 2,82 per cada 1000 infants. Espanya és dels països més avançats del món.
3.1.3 La nupcialitat i la fecunditat
- Els matrimonis és una dada poc fiable: parelles de fet i famílies monoparentals
- 2014 el nombre mitjà de fills per dona és 1,32, índex sintètic de fecunditat més baix de la UE (Unió Europea). 1r Portugal (1,21)
- L'edat mitjana de maternitat està estabilitzada a l'entorn de 31,7 anys (2014)
- El relleu generacional s'aconsegueix amb 2,1 fills.
3.2 L'evolució recent de la població espanyola
- L'any 2008 8/10 ciutadans nous havien nascut fora d'Espanya. Representen el 11,4%.
- Les comunitats més envellides: Astúries, Galícia i Castella i Lleó i les que tenen més creixement natural: Múrcia, Comunitat de Madrid i Illes Balears.
4. Estructura de la població espanyola
4.1 La piràmide d'edats d'Espanya
- 3 grups d'edat:
- Població jove: 0-14 anys
- Població adulta: 14-65 anys
- Població anciana: 65 o +65 anys
Estrenyiment dels primers esglaons per la disminució de la natalitat del 1979
Eixamplament notable al cos central 35-49 anys per l'etapa de creixement demogràfic (1966-1980) + immigració, retrocedeix a l'inici de l'edat activa.
Els esglaons superiors, un percentatge elevat de població que viu molts anys.
La reducció que s'observa:
- 70-74 anys corresponent a la Guerra Civil i Postguerra.
4.2. Envelliment de la població:
- Mitjana d'edat al 2015 42,44 anys.
- + 65 anys 2050 -> 30% població espanyola.
5. La distribució de la població al territori
5.1. Distribució desigual
- Les zones més poblades a prop de la costa.
- Barcelona més àrea metro, València, Alacant - Elche - Múrcia - Cadis - Màlaga - Granada - Guipúscoa - Biscaia - Cantàbria - Gijón - Oviedo - Balears i Canàries.
- Madrid la ciutat més extensa s'estén a Toledo i Guadalajara.
- Saragossa i Valladolid.
- Menys poblades: Castella i Lleó, Castella la Manxa, Aragó, Extremadura i Galícia
Tipus de piràmide
Tipus de piràmide | Característiques |
---|---|
Piràmide expansiva | Població jove, base ampla. Població adulta i anciana es redueixen |
Piràmide estable | Població adulta. La base es va estrenyent, la cúspide es va fent ampla. Augment de la població anciana. |
Piràmide contractiva | Correspon a la població envellida. Base estreta. Disminució població jove. Tronc i cúspide s'eixamplen. Població adulta i anciana molt nombrosa. |
6. La població activa
La població activa d'un país és entre ⅓ i ⅔ de la població. Aquesta xifra pot variar segons el percentatge (%) de la població adulta, la quantitat i diversitat d'ocupacions i el nombre de dones actives.
6.1. La dinàmica del sector terciari
El creixement del sector terciari prové de l'augment de la renda, tendeix a multiplicar i a diversificar el consum dels béns i serveis.
6.2. La situació de la població activa
Conjunt de població major de 16 anys que està ocupada; també s'inclouen les persones que estan buscant feina.
- 2016: 59,3% taxa d'activitat
- A partir de les crisis econòmiques ha anat augmentant la diferència entre la població activa, població ocupada i població en atur.
- En temps de crisi: poder contractar i acomiadar als treballadors segons les necessitats de l'empresari. El sector sindical proposa mesures per defensar els drets dels treballadors.
- L'estat incentiva la contractació laboral i els contractes indefinits.
6.3 El problema de l'atur
- Segle XX a Espanya van haver 3 crisis econòmiques:
- 1970 → Petroli
- 1990 → Automatització processos productius
- 2007 → Crisi financera
- Les xifres més altes d'atur a Europa perjudiquen majoritàriament:
- Als joves que busquen la 1a feina (68,5% d'entre 16-19 anys)
- A persones de -25 anys (46%)
- A persones de +40 anys
- Minories ètniques
- Les comunitats autònomes més afectades pel sector són les que depenen de la construcció i serveis (turisme)
- Subsidi d'atur de la Seguretat Social → L'atur forçós és un problema personal i social