Anàlisi dels Sectors Econòmics Clau a Catalunya i Espanya

El Turisme de Creuers: Anàlisi d'Impactes

Font: Adaptació del manifest de la plataforma Stop Creuers.

1. Impactes del Turisme de Creuers

Impactes Positius:

• Desestacionalització: Allarguen la temporada turística, operant durant tot l'any.
• Imatge i Promoció: Milloren la imatge de Catalunya i Barcelona.
• Diversitat de Turistes: Aporten visitants de molts llocs diferents.
• Dinamització Econòmica: Generen una forta dinamització econòmica i contribueixen al PIB.

Impactes Negatius:

• Contaminació: Alta contaminació per emissions dels vaixells.
• Excés de Turistes: Generen massificació i congestió urbana (més de 3,5 milions de creueristes anuals a Barcelona).
• Condicions Laborals: Salaris baixos en el sector.
• Salut Pública: Potencial de propagació de malalties greus a escala global.
• Pressió sobre Serveis: Generen pressió sobre els serveis locals.

2. Turistificació o Turistització

La turistificació és el procés pel qual una localitat o un indret concret esdevenen d'interès turístic, comportant una massificació turística amb impactes positius i negatius sobre l'economia i la població. També s'utilitza per referir-se a la massificació del turisme en algunes localitats.

Exemple de Turistificació:

Des de les localitats turístiques de costa orientades al turisme de sol i platja fins a la mateixa ciutat de Barcelona al llarg dels darrers anys.

3. Característiques del Turisme a Catalunya

Zones Turístiques i Atractius:

• Litoral (la costa): El mar i les platges són els principals atractius. També ofereix cultura, ports d'esbarjo i parcs temàtics.
• Barcelona: Una de les ciutats més visitades del món, amb una rica història, art (com Gaudí), cultura i un important centre de negocis.
• Els Pirineus: Turisme de neu (esquí) i, recentment, un augment de les activitats a la natura.
• Interior de Catalunya: Desenvolupament del turisme rural, enfocat a la descoberta de pobles, la natura i la vida tranquil·la.

Procedència i Tipus de Turisme:

La major part dels turistes que visiten Catalunya procedeixen de França, Alemanya, el Regne Unit, Itàlia i els Països Baixos. La gran majoria es dirigeixen a les destinacions tradicionals de sol i platja.

Importància Econòmica:

El turisme és un sector clau per a l'economia catalana, ja que aporta una gran quantitat de diners i crea molts llocs de feina. Catalunya és la comunitat autònoma espanyola que més turistes rep i més ingressos genera gràcies al turisme. A més, el turisme impulsa altres sectors com la construcció, els serveis i el transport.

Impacte Ambiental:

• Construcció Excessiva: Proliferació d'hotels i apartaments.
• Degradació Paisatgística: Pèrdua de l'aspecte natural dels llocs.
• Perill per Ecosistemes: Amenaça per a ecosistemes delicats, com les zones de platja o muntanya alta.
• Consum Elevat de Recursos: Alt consum de recursos naturals, com l'aigua.
• Generació de Residus: Augment de la producció de deixalles a causa de la major afluència de gent.

Aprofitament del Sòl en Tres Comunitats Autònomes (2020)

Font: Elaboració pròpia a partir de dades publicades per l'INE 2020.

1. Identificació i Justificació de les Comunitats Autònomes

La CA1 correspon a Cantàbria, la CA2 a Castella i Lleó i la CA3 a la Comunitat Valenciana.

• Cantàbria (CA1): Es caracteritza per la gran extensió de pastures permanents, possibilitada pel clima atlàntic, que afavoreix la ramaderia extensiva.
• Comunitat Valenciana (CA3): Destaca per la gran importància dels cultius llenyosos, amb el domini dels cítrics al regadiu i de la vinya, olivera i ametller al secà, adaptats a la sequera estival i la suavitat del clima mediterrani.
• Castella i Lleó (CA2): Cal fer notar la gran extensió de cultius herbacis a causa del clar domini del cereal, més adaptat al clima més fred de l'interior de la península.

2. Diferències en la Superfície Mitjana de les Explotacions

Les dades de superfície mitjana són 5,90 ha, 29,96 ha i 63,02 ha. Aquestes diferències es donen per les següents raons:

• Castella i Lleó (63,02 hectàrees): Presenta una mitjana de superfície gran. El conreu principal és el cereal de secà, que ofereix un baix rendiment per hectàrea. Per tant, cal una major extensió de terra per assegurar la rendibilitat de l'activitat agrària.
• Comunitat Valenciana (5,90 hectàrees): Té una mitjana de superfície molt petita. Això es deu a un regadiu intensiu molt productiu, amb cultius com l'horta, tarongers i altres cítrics. Aquests conreus generen molts productes en poc espai, fent que no calgui tanta terra per tenir una explotació rendible.
• Cantàbria (29,96 hectàrees): La superfície mitjana és intermèdia. La producció principal és la ramaderia extensiva de vaques. Cal una certa quantitat de terra per alimentar el bestiar, però la majoria de productors són petits ramaders.

El Relleu Generacional al Camp Espanyol

Font: Traducció i adaptació d'un text.

1. El Relleu Generacional Agrari

a. Causes dels Problemes de Relleu Generacional:

• Insuficients ajudes de la Política Agrària Comuna (PAC).
• Preus baixos dels productes agrícoles.
• Costos de producció elevats.
• Dificultats per als joves per accedir a les terres.
• Manca d'atractiu del món rural per als joves a causa de la manca de serveis.

b. Importància d'Assegurar el Relleu Generacional i l'Activitat Agrícola:

• Relleu Generacional: Els joves són essencials per afrontar els reptes del sector, com la digitalització, el canvi climàtic i la transició ecològica.
• Continuïtat de l'Agricultura:
  • Assegura aliments per a tothom.
  • Ajuda a protegir el medi ambient.
  • Preserva la cultura rural.
  • Evita el despoblament rural.
  • Contribueix a una economia més variada (diversificació econòmica).

2. Què és i Objectius de la Política Agrària Comuna (PAC)

La PAC és una política de la Unió Europea que gestiona i regula el sector agrari dels països membres.

Objectius de la PAC:

• Fer que el sector agrari sigui més productiu.
• Assegurar un bon nivell de vida als agricultors.
• Lluitar contra el canvi climàtic.
• Tenir cura del medi ambient.
• Preservar el paisatge i la biodiversitat.
• Donar suport als joves del camp.
• Mantenir vius els pobles i zones rurals.
• Assegurar la qualitat dels aliments.

3. Tres Efectes del Canvi Climàtic en el Sector Primari

• Augment de Sequeres: Afecten directament els camps, tant els de secà com els de regadiu, per la disminució de l'aigua disponible per al reg.
• Major Risc d'Incendis: A causa de l'augment de la temperatura i la manca de pluja, poden cremar camps i infraestructures agrícoles.
• Aparició de Plagues i Malalties Noves: El canvi climàtic facilita l'arribada d'espècies invasores i malalties que danyen els cultius.

Evolució de l'Agricultura Ecològica a Catalunya

Font: Consell Català de la Producció Agrària Ecològica.

1. Situació General de l'Agricultura a Catalunya

La població activa dedicada al sector agrícola representa l'1,2% i contribueix amb l'1% del PIB, sent un dels sectors de menor pes en l'economia catalana.

Característiques Principals:

• Retrocés de la superfície conreada.
• Importància del regadiu.
• Catalunya és la primera comunitat en producció porcina i aviram.
• Encara hi ha molta importància del cereal.
• Creixement de la ramaderia i agricultura ecològica.
• Impuls de l'agroturisme.
• La ramaderia i l'horticultura són els sectors més rendibles.

2. Relació Comarca-Producció Agrària Predominant

• Segrià: Fruiters, cereals i farratges.
• Delta de l'Ebre: Arròs.
• Osona: Cereal i ramaderia porcina.
• Baix Llobregat: Horticultura.
• Priorat: Vinya, olivera i ametllers.

3. Anàlisi d'Afirmacions sobre Agricultura Ecològica i PAC

a. "L'agricultura ecològica no utilitza productes fitosanitaris ni adobs."

Desacord. L'agricultura ecològica sí que pot fer servir adobs d'origen orgànic i productes sanitaris en casos extrems, sempre que no siguin químics de síntesi.

b. "La Política Agrària Comuna (PAC) promou i subvenciona l'agricultura ecològica."

Acord. Un dels objectius de la PAC és la millora del medi ambient agrari mitjançant mètodes de producció respectuosos amb l'entorn. La PAC ha evolucionat per subvencionar la qualitat ambiental i el respecte al medi ambient, en lloc de la producció en quantitat.

4. Mesures per Evitar l'Exhauriment dels Recursos Pesquers

Dues possibles mesures per ajudar a evitar l'exhauriment dels recursos pesquers són:

• Normatives de Pesca Severes: Incloent la limitació del nombre de vaixells de pesca i l'establiment de temporades de veda.
• Ús de Tècniques Sostenibles: Com l'ús obligatori de xarxes de malla ampla i la repoblació del mar mitjançant la cria artificial de peixos (aqüicultura).

Reindustrialitzant la Desindustrialització

Font: Adaptació d'un text de Josep Gonzàlez.

1. La Desindustrialització dels Anys Setanta: Causes i Conseqüències

L'autor es refereix als efectes provocats per la crisi del petroli de 1973, que va afectar les economies occidentals i, en particular, la indústria. Aquesta va ser una crisi mundial del model fordista.

Causes:

• Augment dels costos de producció a causa de la pujada del preu del petroli.
• La indústria tradicional (principalment tèxtil), que requeria mà d'obra no qualificada, no va poder competir amb el baix preu dels productes d'indústries de països del Tercer Món.

Conseqüències:

• Atur industrial, especialment en el sector tèxtil català.
• Desaparició d'empreses que van deslocalitzar la producció.
• Tancament d'indústries, que va portar a la desindustrialització.
• Canvi en el procés de producció industrial cap a la tecnificació, incorporant valor afegit a la producció catalana.

2. Característiques Actuals de la Indústria Catalana

• Alta automatització i informatització dels processos productius.
• Alta productivitat, comparada amb la resta d'Espanya.
• Predomini de les PIMES (Petites i Mitjanes Empreses).
• Predomini de la indústria transformadora.
• Posició capdavantera a Espanya.
• Subsectors més dinàmics: informàtica, TIC, aeronàutica i biotecnològica.

3. La Deslocalització Industrial: Concepte i Motivacions

La deslocalització industrial és una pràctica empresarial que implica el desplaçament d'una part de la producció a altres països en vies de desenvolupament. Principalment, es tracta d'indústries que requereixen molta mà d'obra, i per aquest motiu els resulta beneficiós o atractiu desplaçar part d'aquest procés de producció a països amb:

• Més avantatges fiscals.
• Menys control ambiental.
• Menys drets laborals.
• Salaris més baixos.

Això els permet reduir els costos de producció i obtenir majors beneficis.

4. La Industrialització com a Sinònim de Desenvolupament: Anàlisi

L'afirmació "La industrialització d'un país és sinònim de desenvolupament" és parcialment certa.

En el passat, la industrialització va ser clau per al desenvolupament. No obstant això, actualment els països més desenvolupats basen la seva economia principalment en el sector serveis, com la salut, l'educació o la tecnologia. La indústria és més important en països emergents, mentre que en els països més rics està molt automatitzada. Per tant, industrialitzar-se ajuda al desenvolupament, però no és l'únic factor ni un sinònim directe en el context econòmic actual.

Gràfica de l'Evolució del Turisme Estranger a Espanya

Font: INE.

1. Descripció i Comentari de la Informació del Gràfic

El gràfic de barres mostra l'evolució del turisme estranger a Espanya entre els anys 2016 i 2023, amb una doble variable: despesa i nombre de turistes. S'observa que entre el 2016 i el 2019 la tendència del sector va ser creixent, una tendència que es va interrompre dràsticament per la pandèmia el 2020, amb una dura restricció a la mobilitat. El 2021, es va registrar un tímid creixement que es va disparar exponencialment el 2022. El 2023 s'ha assolit un any rècord per al turisme espanyol, amb 85,1 milions de turistes estrangers i una despesa de 108.662 milions d'euros, xifres que superen els registres del 2019.

2. Característiques Actuals del Sector Turístic a Espanya

a. Principals Països d'Origen dels Turistes Estrangers:

Els principals països d'origen dels turistes estrangers que visiten Espanya actualment són el Regne Unit, França, Alemanya i Itàlia.

b. Tendència del Turisme a Catalunya vs. Espanya:

A Catalunya, tot i continuar sent la principal destinació turística de l'Estat espanyol i amb una tendència creixent, encara no s'han assolit les dades prepandèmiques. Les magnituds espanyoles superen les de l'any 2019, mentre que les catalanes encara no.

3. Problemàtiques Derivades del Turisme

A continuació, s'identifiquen quatre problemàtiques derivades del turisme, dues de les quals són ambientals:

Problemàtiques Socials i Urbanístiques:

• Massificació i Transformació Urbanística: Alteració del paisatge i augment descontrolat de les vivendes turístiques (turistificació).
• Estacionalitat i Col·lapse de Serveis: Col·lapse dels serveis públics en temporades altes i inestabilitat laboral temporal.

Problemàtiques Ambientals:

• Urbanització Abusiva del Litoral: Construcció excessiva en zones costaneres.
• Consum de Recursos i Generació de Residus: Problemes de subministrament d'aigua, salinització dels aqüífers, gestió de residus, impacte i alteració de fauna i flora, degradació del sòl (especialment en turisme de muntanya) i alt consum d'energia en el transport.