Anàlisi dels Problemes de la Filosofia de Bertrand Russell

Bertrand Russell – Els Problemes de la Filosofia

El següent fragment està tret del capítol número sis de l’obra Els Problemes de la Filosofia (1911) de Bertrand Russell, un filòsof i matemàtic britànic que va néixer a Gal·les el 18 de maig de 1872 i va morir a Gal·les el dos de febrer de 1970.

El seu pensament neix a Europa fins arribar a EEUU i Anglaterra. La seva preocupació fonamental és la qüestió dels límits del coneixement humà. Russell pensa que el coneixement humà s’ha de basar en l’experiència i que és l’únic coneixement vàlid. Això és el que defensa el seu corrent: el positivisme lògic. Aquest corrent neix a principis del segle XX. L’obra explicada per ell tracta dels problemes de la filosofia que l’autor creu que comportaran una discussió constructiva. La seva principal característica és una defensa del criteri de validesa de la ciència, arrel de la seguretat que aquesta aporta a la societat. Aquesta seguretat a la qual ens referim, és el que s’investiga a través del sistema de símbols (o llenguatge) lògic que és el que principalment Russell va promoure, i que genera un gran interès per la lògica com a estructura de la ‘’veritat’’.

És per això que analitzant el funcionament del coneixement, va arribar a la idea que els éssers humans coneixem les coses per accés directe (dades que obtenim sensorialment). Però a l'hora de la veritat no en tenim suficient amb això i volem conèixer més enllà dels sentits (per inferència) mitjançant el raonament i la relació d’idees aportades per l’experiència de cada un de nosaltres.

La idea principal d’aquest fragment fa referència a la via d’accés indirecte, concretament a la inducció. De manera que no podem atorgar certesa absoluta a una conclusió que obtenim quan s’ha donat l’experiència que dues coses s’hagin trobat associades, perquè la certesa s’atribueix a una afirmació. I aquesta afirmació és la conclusió. Per tant, al que no podem donar certesa és a aquesta conclusió que hem obtingut a partir d’una inducció. Però això no vol dir que hem de deixar de fer induccions. No es pot donar total certesa a la inducció, però sí donar-li una probabilitat, ja que fent induccions s’incrementa, o es redueix, amb premisses, la probabilitat encara que no la certesa absoluta. Russell el que vol és canviar el concepte de certesa a probabilitat. Tot i així, cal aportar que no hi ha altra solució que fiar-nos de les experiències, de tal manera que la probabilitat depèn del principi de la inducció.

Per acabar, esmentar que el 1950, a Russell se li va atorgar el Premi Nobel. Cal mencionar també que va estar a la presó en dues ocasions; la primera va ser el 1918, a causa de denunciar-lo per ser pacifista i no ser prou defensor dels valors de la guerra, i alhora, del nacionalisme. Mentre que a la segona ocasió va ser el 1961, pel fet de denunciar contra les armes nuclears i manifestar-se a favor de la pau mundial.