Anàlisi dels Moviments Socials: Teories i Diferències Clau

El Moviment Social: Definició i Estudi

El moviment social: Està format per persones i grups que emergeixen, es desenvolupen i funcionen en un context social particular, tant espacial com temporal. Es dirigeixen cap a una transformació de la societat en les seves idees, valors, creences, normes i comportaments (són productes històrics de la modernitat). La psicologia i la psicologia social estudien els moviments socials analitzant les frustracions davant fites no complertes o greuges soferts per les persones, i en la decisió final de participar o no en una acció o moviment social.

Diferències entre Acció Col·lectiva i Moviment Social

(Aquesta secció requereix contingut addicional per ser desenvolupada.)

Aportacions Teòriques a l'Estudi del Moviment Social

1. Smelser: Perspectiva Funcionalista (Nivell Social)

Els moviments socials són conseqüència de les ràpides transformacions socials i es desenvolupen quan no s’absorbeixen els mecanismes que reequilibren el sistema. Exemples: sectes, cultes religiosos, societats secretes…

2. Hadley Cantril: Frustració i Revolució

Quan existeix frustració, preocupacions, pors… individuals, es qüestionen les normes i valors socials, cosa que porta a la revolució i a la cerca de nous líders.

3. Hans Toch: Solució Comuna a Problemes Comuns

Són grups amplis i espontanis que s’uneixen i que influeixen en l’ordre social.

4. Blumer: Incentiu pel Canvi Social

Diferencia els moviments socials en dos tipus:

• Generals: Objectius comuns i desorganitzats. Esdevenen pels canvis graduals culturals, generen noves expectatives, demandes i línies d’acció, i són la base dels moviments específics.
• Específics: Es divideixen en dos tipus:
  • Revolucionaris: Ataquen substituint normes i valors existents, volen reconstruir l’ordre nou (són activistes, com la guerrilla).
  • Reformistes: Accepten les normes establertes però amb crítiques.

5. Killian: Característiques Comunes

Es basen en tenir els mateixos valors i normes, sentiment de comunitat i una estructura organitzada.

6. Snow i Oliver: Grups Preexistents, Organitzats i Incentivats al Canvi

Es caracteritzen per la continuïtat temporal i l’acció col·lectiva entre la institucional i la no institucional. Les seves característiques inclouen:

• Dimensió microsocial a interacció social.
• Els individus del moviment tenen trets de personalitat comuns.
• La normatització dels membres i com afecta a la identitat.
• La cognició: el procés de decidir a quin moviment pertànyer.
• La dimensió afectiva: els moviments evoquen emocions.

Teories dels Moviments Socials

Tª Interaccionista/Constructivista

Emfatitza el paper dels moviments socials en la construcció de nous valors i significats per mitjà de la interacció social. L’acció col·lectiva és vista com una activitat significativa (els moviments socials com a productors de canvi cultural).

Interaccionisme

Les transformacions socials no són vistes com a elements tensionals. Els moviments socials són una part integral del funcionament normal de la societat.

Construccionisme

Prové de l’interaccionisme simbòlic. Les transformacions socials no són negatives ni generen tensions; estan integrades en el funcionament normal de la identitat (Exemple: si el tema dels immigrants és injust, s’emprenen accions socials de lluita per generar un canvi). Quan els significats disponibles no proporcionen una base suficient per a l'acció social, emergeixen noves normes socials que defineixen la situació existent com injusta i proporcionen justificacions per a l'acció.

El Procés de Framing (Goffman)

El procés de tractar el problema passa pel procés de framing (Goffman), on els problemes s’enmarquen de 3 maneres:

1. Identificació del problema (Exemple: entrada il·legal dels immigrants).
2. Pronòstic i possibles solucions (Exemple: pèrdua de drets laborals i es demana al govern canvis de la llei d’estrangeria).
3. Mobilització: passar a l’acció.

La Identitat

Es forma per definicions compartides de la situació, dona lloc a un “nosaltres”, amb distinció d’endogrup (dins) i exogrup (fora). La identitat col·lectiva és un procés de construcció de sistema d’acció, interactiu i compartit entre els membres.

Tª Recursos per la Mobilització

Emfatitza la importància dels components racionals i estratègics de l’acció col·lectiva (acció col·lectiva com a acció racional). Els moviments socials són una extensió política i les seves accions són racionals i per interessos propis. Analitza les formes d'acció de les entitats col·lectives, en els mètodes que adopten per a adquirir recursos i per a mobilitzar-ne el suport, tant dins com fora dels seus membres. Aquesta perspectiva veu els moviments col·lectius com a agents de canvi i considera que l'acció col·lectiva i els moviments socials són els protagonistes del funcionament normal del sistema. La seva contribució més important ha estat veure els moviments socials com a actors conscients que fan eleccions racionals.