Anàlisi del Teatre de Guimerà i la Renaixença

Àngel Guimerà: Teatre i Renaixença

Àngel Guimerà va mostrar una forta predilecció per la tragèdia i el drama. Més endavant, va manifestar una clara voluntat de superació del Romanticisme, dotant el teatre de característiques més realistes.

El teatre romàntic sublimava un passat històric gloriós i sentiments abrandats que van ajudar a consolidar el sentiment nacionalista. No obstant això, els autors volien anar més lluny per poder mantenir l'interès del públic (sobretot la burgesia). En aquest context, el drama romàntic no lligava: els herois i l'idealisme no s'adeien amb la realitat i no s'ajustaven als objectius de les classes socials.

Vida i Trajectòria

Àngel Guimerà va néixer el 1845 a Santa Cruz de Tenerife. La seva mare era canària i el seu pare, un comerciant català establert a l'illa. La seva formació inicial va ser en castellà a les Canàries. Als 8 anys es va traslladar a Catalunya, concretament al Vendrell (vila paterna), on va aprendre català i es va adaptar a la cultura del país.

• Als 22 anys es va incorporar al moviment literari català.
• Va ser fundador de la revista La Renaixença i, més tard, en va ser director.
• De jove va escriure poesia narrativa i patriòtica.
• El 1877 va ser nomenat Mestre en Gai Saber.
• Als 34 anys va iniciar la seva vocació teatral amb l'estrena de Gal·la Placídia (el seu primer drama històric), terreny on va obtenir èxits que li van donar prestigi i popularitat.

Paral·lelament, es va dedicar a la política com un abrandat defensor, fins a convertir-se en un dels representants més significatius del catalanisme militant.

El Teatre de Guimerà: Temes i Personatges

Els aspectes i personatges de l'obra de Guimerà estan estretament lligats a la seva biografia i a la seva visió del món. Durant la seva joventut, va viure circumstàncies que el van impressionar profundament i que va transferir als seus personatges. Va néixer abans del casament dels seus pares i es va traslladar a un lloc amb una llengua i cultura diferents, fet que li va crear un complex de fill natural i de mestís. Això explica l'abundància de personatges amb un origen poc clar, mestissos o pervinguts. Alguns exemples són:

• Saïd, a Mar i Cel: un morisc valencià expulsat del seu país, de mare cristiana i pare musulmà. Es va dedicar a la pirateria per sobreviure, esdevenint un marginat.
• Marta, a Terra Baixa: una dona desvalguda que procedeix del lumpen urbà, òrfena de mare i amb pare desconegut.

Una altra constant en la seva obra és la concepció rousseauniana del món: l'home és bo per naturalesa i la societat civilitzada és qui el corromp. A Terra Baixa, Manelic viu sol a la muntanya i personifica la bondat de l'home, mentre que els habitants de la Terra Baixa (ciutats i pobles) estan corromputs.

Obra Dramàtica: Etapes i Evolució

Etapa 1 (1879-1890): Romanticisme Històric

Aquesta etapa romàntica es caracteritza per drames històrics situats majoritàriament a l'Edat Mitjana. Guimerà utilitza el vers decasíl·lab i imita models com Víctor Hugo i Shakespeare. Un exemple destacat és Mar i Cel (1888), localitzada a la primera meitat del segle XVII.

Etapa 2 (1890-1900): Plenitud i Síntesi

Aquesta és l'etapa de plenitud artística. Guimerà du a terme una síntesi entre el Romanticisme i el Realisme en una sèrie de drames de tema contemporani. La seva visió del món i dels homes continua sent romàntica: la realitat sovint és idealitzada, i els personatges són heroics i apassionats, com en els drames històrics. No obstant això, el revestiment formal és realista: abandona el vers per la prosa, utilitza un llenguatge col·loquial, situa l'acció a la Catalunya contemporània i dóna pas a la quotidianitat. La seva trilogia més coneguda inclou:

• Maria Rosa
• Terra Baixa
• La filla del mar

Etapa 3 (1900-1924): Acostament al Realisme

En aquesta etapa, hi ha un acostament a noves tendències naturalistes i realistes. Obres destacades d'aquest període són Aranya, Santa Espina i La Reina Vella. Després d'uns anys sense escriure, Guimerà intenta un retorn als drames que havia fet a la primera etapa.