Anàlisi del Sistema Nacional de Salut a Espanya

Segons les directrius marcades per la Llei General de la Sanitat, la Seguretat Social es va convertir en SNS, que imitava el model dels sistemes nacionals de salut dels països europeus i que presenta trets característics:

• Sistema universal: arriba pràcticament al 100% de la població espanyola, els beneficiaris no estan afiliats a la Seguretat Social.
• Sistema preeminentment d'atenció primària: i no hospitalària.
• Sistema dispers i accessible: porta els serveis sanitaris fonamentals fora dels nuclis urbans per a situar-los el més a prop possible dels ciutadans.
• Sistema de gestió descentralitzada: amb l'objectiu de donar una millor resposta a les necessitats dels ciutadans i tenir una major sensibilitat a les seves aspiracions.

El SNS depèn del Ministeri d'Empleo i Seguretat Social, s'organitza amb les següents entitats gestores:

• Insalud: gestores de les prestacions sanitàries, és a dir, responsables de l'assistència sanitària.
• IMSERSO: administra les prestacions socials, és a dir, atenció a la gent gran, recuperació i rehabilitació de discapacitats físics i psíquics, etc.
• INSS: encarregat de les prestacions econòmiques als assegurats, és a dir, pensions, subsidi familiar, etc.
• INEM: responsable de l'apartat laboral.

Els tres últims depenen del Ministeri d'Empleo, l'altre Insalud depèn del Ministeri de Sanitat, Serveis Socials i Igualtat.
A l'any 1986, va ser aprovada la Llei General de Sanitat, la qual va reformar l'antic sistema de seguretat social pel que està vigent avui dia.
A Catalunya, el sistema sanitari està totalment reformat i es gestionat per la Generalitat, les competències són exclusives del govern autonòmic.
Característiques del model sanitari català són:

• Generalitat: catalana dissenya l'ordenació territorial dels seus serveis sanitaris.
• Per: fer el disseny anterior ha de seguir les línies mestres definides per la Llei General de Sanitat.
• Amb: la finalitat d'assegurar la coordinació general de l'atenció sanitària a tot l'estat espanyol, es crea el Consell Interterritorial del Sistema Nacional de Salut, que és un òrgan per a la informació, comunicació i coordinació dels diferents serveis de salut de cada CCAA.
• Departament de Sanitat i Consum: crea el Servei Català de Salut, SCS o CatSalut, que serà l'encarregat de gestionar l'atenció sanitària que es fa a tot Catalunya. També es diu Conselleria de Salut.
• SCS: que divideix el territori en REGIONS SANITÀRIES, que és la unitat geogràfica i funcional del sistema sanitari reformat.

Cada regió sanitària té dos òrgans de gestió:

• Consell de Direcció: amb un gerent com a cap encarregat d'executar totes les normes.
• Consell de Salut: format per representants de l'administració sanitària, les corporacions locals i representants sindicals, per assegurar la participació de tota la comunitat en la gestió de la regió.