Anàlisi del Sector Industrial a Espanya: Reptes i Oportunitats en un Context Global
Enviado por Chuletator online y clasificado en Geografía
Escrito el en catalán con un tamaño de 5,02 KB
El Sector Industrial a Espanya
4. Sectors Industrials a Espanya
Sectors Madurs (Poca demanda, baixa tecnologia): Aquest sector integra la metal·lúrgia, productes minerals no metàl·lics i productes metàl·lics, excepte maquinària. Té un pes decisiu al País Basc i a Astúries.
La branca alimentària (alimentació, begudes, tabac) és la indústria dominant a zones poc industrialitzades com Castella i Lleó, on representa gairebé 1/3 del volum industrial.
La indústria tèxtil està en retrocés. És un mercat dividit entre les empreses de marca blanca i les empreses de grans marques.
Sectors Dinàmics (Elevada demanda, major productivitat i tecnologia intermèdia/alta): Últimament, passa per una fase de recessió com a conseqüència de la crisi econòmica. El sector químic, que inclou la refinació de petroli, l'obtenció de productes plàstics, pasta de fusta i cautxú, és important en la indústria espanyola.
Sectors de Tecnologia Punta: Es va desenvolupar a Espanya a partir de la incorporació a la UE. El sector té una forta dependència exterior per la seva tardana implantació i l'insuficient nivell d'inversions en R+D.
2. El Sector de la Construcció
La importància del sector de la construcció en l'economia espanyola (1998-2007): Va ser un període de creixement a causa del sector de la construcció. Augmentava l'oferta d'habitatges, també es van pujar els preus i la població activa en aquest sector. Les causes són múltiples: les expectatives irreals, els enormes guanys, els subsidis públics i el fàcil accés a crèdits amb interessos molt baixos.
Crisi de la construcció: La crisi financera mundial (2007) va provocar la fi de la bombolla immobiliària i la desacceleració del sector de la construcció. No ha estat fins al 2014 que s'ha començat a crear llocs de treball nets en aquest sector. L'atur va tenir conseqüències perquè va suposar la disminució del consum, el comerç baixa les vendes, els bancs augmenten la morositat, es restringeixen els crèdits...
La Indústria Espanyola en el Context Europeu i Mundial
1. Integració d’Espanya a la CEE
Espanya va abandonar la seva política proteccionista i el 1985 es va signar el tractat d’adhesió a la CEE. L’Europa més desenvolupada va tenir un paper fonamental com a dinamitzador de l’economia espanyola. Aquest fons es va invertir per a la millora de les infraestructures bàsiques, la formació i desenvolupament tecnològic.
Les polítiques ambientals i l’activitat industrial: La Unió Europea exigeix als estats membres que controlin la contaminació i les emissions de CO2. Finança polítiques ambientals de protecció territorial, avalua els impactes ambientals, promociona l’aplicació de tecnologies netes i proposa auditories ambientals i operacions de rehabilitació. Espanya es troba entre els països amb emissions de CO2 més elevades a causa de la combustió de carbó en la siderúrgia i termoelèctriques.
2. Directrius Industrials de la UE en l'Actualitat
La CEE havia focalitzat la seva política industrial en els problemes sectorials, a més havia fomentat el suport a les PIME. En el món globalitzat, la indústria europea té problemes com: la desacceleració de la productivitat, la competència dels nous països emergents en els sectors tradicionals i en els sectors d’innovació i les TIC.
La indústria europea ha de ser capaç de:
- Un augment continuat i sostenible de la productivitat: a base d’innovació i esperit empresarial.
- Professionals millor preparats: amb una formació laboral equiparable a la dels Estats Units o del Japó.
- Una inversió en I+D més gran i aconseguir un major nombre de patents europees i més indústries d’alta tecnologia.
- Fomentar la cooperació tecnològica.
3. Espais Industrials Espanyols en un Món Global
Les nostres zones industrials es configuren com ara punts d’una xarxa de producció a escala mundial. Aquesta xarxa es caracteritza per la concentració de capital i de decisió en poques empreses multinacionals molt poderoses, es redueix l’economia estatal. Moltes de les decisions es prenen fora d’Espanya i això explica que Espanya no tingui cap paper rellevant en l’economia mundial.
Globalització i deslocalització: En una economia globalitzada es busca la competitivitat per augmentar la quota de mercat. Les causes de la deslocalització són buscar menors costos laborals i millors condicions fiscals i tècniques.
La localització dels establiments industrials s’ha flexibilitzat, és a dir, l’empresa pot deslocalitzar part del procés productiu.
Les conseqüències de les deslocalitzacions són l’augment de l’atur i la pèrdua d’ocupació del sector secundari. Els polígons industrials proporcionen ajudes a les empreses per a frenar el procés de deslocalització i l’augment de l’atur.