Anàlisi del Sarcòfag dels Esposos: Art Etrusc i Context Funerari

Sarcòfag dels Esposos

Cronologia: ca. 530 a.C.

Estil: Art Etrusc

Material: Terra Cuita

Forma: Exempta

Tipologia: Grup

Localització: Museu Nacional Villa Giulia (Itàlia)

Cromatisme: Policrom

Tècnica: Moldejat

2. Context Històric i Cultural de l'Obra

Aquesta obra es va realitzar al final del domini etrusc a la Península Itàlica, durant la fase més expansionista territorial, marcada per l'aliança amb els cartaginesos per fer front als grecs.

Culturalment: Els etruscs eren un poble de la Península Itàlica resultant de la influència d'elements locals, grecs i occidentals adquirits a través del comerç.

3. Descripció o Anàlisi Formal

El sarcòfag representa un matrimoni enterrat amb una actitud serena.

Està fet amb argila modelada i cuita al forn, tècnica que permetia treballar ràpidament i representar la naturalitat dels models.

La tapa del sarcòfag té forma de Kliné (llit de banquet).

L'Espòs:

• Tors nu; reflecteix l'estil de la Grècia arcaica (influència).
• Representat com a fort i protector.
• Cabell disposat verticalment cap enrere i descalç.

L'Esposa:

• Va vestida amb una túnica grega: el xitó (Khiton).
• Porta sabates en punta.
• Al cap porta un barret (Frigi) del qual cauen unes trenes.

Es nota un treball detallista a la part superior del cos.

Als peus hi ha sabates simples.

Trets Arcaics i Expressivitat:

• Trets arcaics: perfils geomètrics, ulls ametllats, somriure egineta i barbeta punxeguda.
• Malgrat estar en posició de descans, hi ha força moviment.
• Són els anomenats «morts vius», com si estiguessin en una alegre discussió domèstica.
• Hi ha moviment i expressivitat en les mans (les mirades no es troben).
• L'home sembla donar-li la raó a la seva dona amb el gest de la seva mà esquerra, mentre que amb el seu braç dret l'abraça afectuosament i la protegeix.

Tècnica i Color:

• Il·luminació frontal, creant clarobscurs.
• Restes de policromia, fet que suggereix que el conjunt estava pintat originalment.

4. Estil

L'obra pertany a l'art etrusc, que es caracteritza per:

1. El desenvolupament del retrat i el relleu commemoratiu en l'escultura.
2. Semblances amb el període arcaic grec (somriure egineta, ulls ametllats i disposició geomètrica del cabell) —trets arcaics.
3. La utilització de l'arc i la volta.
4. Ser els introductors de l'ordre toscà.
5. La realització de pintures morals en registres horitzontals amb temes quotidians.

5. Significat i Funció

Significat: Els etruscos tenien respecte pels déus i por a la mort. Creien que el difunt no havia mort, sinó que continuava viu a l'altra vida dins del sarcòfag. Per això, es detallaven els trets característics de cada persona i se'ls representava en una escena quotidiana. En aquest cas, la representació d'un matrimoni celebrant un banquet. La dona se situa en primer terme (a diferència de les dones gregues i romanes) perquè les etrusques participaven activament en la vida pública.

Funció: Escultura funerària per retre homenatge a un matrimoni.