Anàlisi del Romanticisme en la Literatura

Enviado por Chuletator online y clasificado en Filosofía y ética

Escrito el en catalán con un tamaño de 2,22 KB

El canvi de sensació portarà al romàntic i s’expressa a través de la moda del sentiment i l’exaltació de l’emo que trobem a diferents literatures europees i que han permès als autors la seva preromàntica.

En el teatre, l’aparició del melodrama va fer que es centrés l’atenció en les relacions paternofilials i en els amors impossibles. Aquest context de ruptura va néixer a Alemanya amb el Sturm und Drang, que s’expressa a través de l’escena i que reivindica la rebel·lia individual davant l’ordre patriarcal. A França van posar les bases d’un drama burgès que qüestiona els valors aristocràtics del règim absolut.

La nova sensació posa les bases de la poesia romàntica.

Característiques

  • Moviment internacional que es concreta de maneres diverses en les diverses tradicions literàries.
  • Exalta la cultura popular i la llengua pròpia.
  • Defensa l’universalitat, allò que era únic s’expressa de manera diferent segons el tarannà de cada poble.
  • Interès per les formes literàries o culturals que semblaven en perill d’extinció a mans del progrés i que eren vistes com a representacions d’entendre el món de cada país.
  • Potencia el sentiment nacional.

Consciència romàntica

El tret que millor defineix la consciència romàntica és el sentit històric. Els romàntics han passat per transformacions polítiques i socials i això fa que tinguin una percepció de la història. La idea de progrés els resulta atractiva, però no poden deixar de veure la part negativa. El present inestable i el futur incert porten a molts romàntics a mitificar el passat percebut com a estable. D’altres intenten afermar-se a través d’una idea de millora progressiva que partia de la mitificació del futur. Se sol distingir entre conservadors i liberals.

Concepte de geni

El món es fa conscient en l’artista romàntic, ell esdevé portador d’una veritat que no és accessible a tots. L’artista intueix el funcionament del procés creador de la natura. L’obra no segueix un patró establert.

L’artista dota l’obra amb regles que s’adeqüin a allò que vol expressar.

Entradas relacionadas: