Anàlisi del Regnat de Ferran VII: Restauració Absolutista i Trienni Liberal

El regnat de Ferran VII (1814-1833)

La restauració de l'absolutisme (1814-1820)

Els liberals desconfiaven de la predisposició del monarca per acceptar el nou ordre constitucional. Per això van convocar-lo a Madrid per jurar-hi la Constitució. Ferran VII, temerós dels que havien resistit l'invasor durant sis anys, va acatar les condicions. Però els absolutistes es van organitzar ràpidament per demanar la restauració de l'absolutisme per mitjà del Manifiesto de los Persas.

El monarca, convençut de la feblesa liberal, va trair les seves promeses i per mitjà del Reial decret de 4 de maig de 1814, va anul·lar la Constitució i va detenir i assassinar els principals dirigents. La monarquia va procedir a la restauració de totes les antigues institucions. Era una tornada a l'Antic Règim, determinat per la derrota de Napoleó i la creació de la Santa Aliança, que garantia la defensa de l'absolutisme i el dret d'intervenció a qualsevol país en contra del liberalisme.

A partir del 1815, el monarca va intentar refer el país destrossat per la guerra, amb tots els seus problemes conseqüents. A aquests problemes cal afegir-hi els esdeveniments durant el conflicte que havien canviat la mentalitat de molts grups socials. El govern de Ferran VII va ser incapaç de donar resposta als problemes i els pronunciaments militars liberals, els aldarulls a les ciutats i amotinaments pagesos van palesar el descontentament i la fallida de la monarquia, la qual només va respondre a les demandes amb la repressió.

Trienni Liberal (1820-1823)

L'1 de gener del 1820, el coronel Rafael de Riego, al capdavant d'una companyia de soldats, es va revoltar i va recórrer Andalusia proclamant la Constitució del 1812. El suport de la població cap aquest grup va obligar el rei Ferran a acceptar la Constitució. Immediatament es va formar un nou govern que va proclamar una amnistia i va convocar eleccions.

Els resultats van donar majoria als liberals, que van iniciar una important obra legislativa, que va consistir en restaurar les reformes de Cadis i van impulsar també la liberalització de la indústria i el comerç. Totes aquestes reformes van suscitar l'oposició de la monarquia, que va intentar en tot moment sabotejar-les gràcies al seu dret de vet constitucional i va cercar la intervenció internacional per tornar al poder.

Tanmateix, les noves mesures liberals del Trienni van provocar el descontentament dels pagesos, ja que els antics senyors van esdevenir propietaris de la terra i els pagesos, ara arrendataris, podien ser expulsats d'ella. Per la seva banda, la noblesa tradicional i l'Església van impulsar la revolta contra els governants del Trienni. L'any 1822 es van revoltar partides absolutistes.

Les tensions es van produir també entre els liberals, els quals es dividiren en dos grups:

• Moderats: partidaris de reformes limitades.
• Exaltats: que plantejaven reformes radicals.