Anàlisi del Realisme Màgic: Característiques i Pere Calders
Enviado por Chuletator online y clasificado en Otras lenguas extranjeras
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 4,44 KB
Anàlisi del Realisme Màgic i la Narrativa
L'estabilitat inicial (situació de conformitat, harmonia, rutina), una mena de determinisme sobrenatural, l'escenari quotidià, es veu trasbalsat. Els personatges són caricatures humanes que mostren inseguretat davant els imprevistos, fet que es deu a la seva incapacitat de conseqüència. Aquest fet trasbalsador es troba a través de quatre camins:
- Realització d'un assaig.
- Intervenció d'elements fantàstics.
- Esdeveniments espontanis de fets en contradicció a les lleis físiques o naturals.
- Distorsió de les relacions lògiques dels esdeveniments.
Elements Estructurals i Narratius
Presència d'elements teatrals i reiteració d'elements que ens permeten veure la realitat o la fantasia. També és important la presència lingüística del narrador (pur o com a personatge).
Característiques del Món Narratiu (Segons Sheila)
- Els elements màgics són percebuts pels personatges com a fets normals.
- Els elements màgics no s'expliquen, sinó que s'intueixen.
- La percepció de la realitat és sensorial.
- Les obres contenen representacions de mites i llegendes.
- Hi ha una gran multiplicitat de veus narratives (primera, segona i tercera persona) per tal de donar diferents punts de vista.
- El temps és concebut de manera cíclica, no lineal.
- El temps és distorsionat expressament.
- La quotidianitat es transforma en una vivència que inclou experiències sobrenaturals i fantàstiques.
- La mort és essencial fins al punt que hi ha personatges que poden morir i, després, tornar a viure.
- Els finals de les històries són inesperats.
- La realitat quotidiana es combina amb el món irreal i fantàstic.
- Els fets són reals, però no tenen una connotació fantàstica perquè en alguns casos no tenen cap explicació o és molt poc possible que puguin passar.
Els humans són presentats com éssers sense profunditat psicològica que naveguen entre l’astorament, la revolta i l’acceptació d’aquesta realitat extraordinària.
Ara bé, la presència de l’irreal o de l’irracional no només prové del desig del jo narratiu. Molts dels contes de l’autor es caracteritzen per la irrupció de l’element màgic in medias res i des de l’exterior del jo. Aquests elements màgics sovint es poden relacionar amb motius de la literatura fantàstica: l’irracional màgic implica la visió d’un submón que es manifesta en els objectes o en parts dissociades del cos humà.
Tots aquests elements irreals que posen els protagonistes en la tessitura d’haver de decidir si accepten o no el meravellós conformen una bona part del concepte de «realisme màgic».
Pere Calders i el Context Literari
Influències i Estètica
Pere Calders és un dels representants més il·lustres de la narrativa del segle XX. En els seus contes, mostra una concepció sintètica de la realitat, amb altes dosis d’humorisme i amb uns personatges plasmats des de la caricatura. En el món real que pinta en els seus contes, irrompen esdeveniments absurds, il·lògics i fantàstics.
Context Històric i Artístic
Els contes de Pere Calders s’emmarquen en un context de crisi europea: els valors de la cultura burgesa s’esfondren amb la Primera Guerra Mundial. La realitat es representa amb nous prismes: cerca de la tridimensionalitat en la pintura, de l’absurd com a element narratiu, de la irracionalitat com a motor artístic. El món de les avantguardes europees crea un nou estat d’opinió. Kafka, Joyce, Pirandello o Bottempelli, entre d’altres, són autors que influeixen en l’estètica del moment. Calders es mou en aquest camp d’influències.
Altres Influències i Tècnica Narrativa
Les propostes noucentistes i les obres de Carner i Ruyra també són una influència fonamental en Calders, com el Grup de Sabadell. La sintaxi es construeix amb una racionalitat implacable. Paradoxalment, és la via per posar més clarament de manifest el món il·lògic. L’irreal també pot suposar la presència d’un «realisme màgic» que el personatge ha d’acceptar o rebutjar. Els personatges representen tots els esclavatges humans contra els quals irromprà el fantàstic. Existeix un cert determinisme que sotmet els personatges a la seva vida anodina.