Anàlisi del Poema Les Llimones Casolanes de Carner

Les llimones casolanes és un poema del llibre Els fruits saborosos. Es considera el primer gran poemari noucentista de Carner. Com en tots els poemes del llibre, l'autor parteix d'un pretext, una fruita, per presentar-nos algun aspecte de la vida dels homes, centrada en un dels tres grans moments de la vida: la infantesa, la maduresa o la vellesa; el moment vital sobre el qual versarà dependrà de l'època de recollida de la fruita protagonista del poema:

• Primavera: infantesa
• Estiu: maduresa
• Tardor: vellesa

En aquest poema, el pretext són les llimones, una fruita atemporal que sobretot es recull a l'estiu, per tant, el moment de la vida del qual es parlarà serà la maduresa.

Estructura Externa

El poema es presenta en quatre quartets de versos alexandrins, amb rima encadenada independent a cada estrofa (ABAB CDCD EFEF GHGH).

Estructura Interna i Anàlisi

Aquest poema presenta una escena quotidiana d'una mare i els seus dos fills que esperen que arribi el pare per dinar. Es presenta des del punt de vista de l'ideal de la vida burgesa: la dona a casa que fa el dinar, la parelleta de fills (nen i nena), etc.

El poema es pot dividir en tres parts principals:

Primera Part: Presentació (Estrofa 1)

Ocupa la primera estrofa. Es presenta l'escena quotidiana que es convertirà en el pretext del poema. També es presenta l'escena amb un punt d'atrafegament ordenat, un detall molt noucentista: dins del desordre que provoca la feina, hi ha un clima superior de calma i harmonia.

Segona Part: Conflicte i Resolució (Estrofes 2 i 3)

Correspon a la segona i la tercera estrofa i constitueix el nus del poema. A la segona estrofa, Liceni (el fill de la parella) trenca un vidre. Exposició dels tòpics: el nen, mogut, trenca un vidre, símbol del trencament de l'harmonia de la llar, i la nena, bleda, es posa a plorar.

Metimna restableix l'harmonia, és el designi dels adults, i ho fa a través de l'equilibri: “amb una revolada cruel i una amorosa”.

La tercera estrofa és una extrapolació de la vida de Metimna. Un cop recuperada l'harmonia vital, pot descansar. Això ho pot assolir gràcies a la mesura entre els moments bons i els dolents; com el raig de llimona, mel de romaní i aigua. Aquest contrast entre acidesa i dolçor serà la metàfora de la vida madura.

Tercera Part: Recompensa (Estrofa 4)

A la quarta estrofa, Metimna rebrà la recompensa a la feina ben feta i assolirà un moment de descans després de tanta feina.

Temes i Símbols

A tot el poema s'entreveu un joc de contrastos, com a símbol de la vida adulta, amb Metimna com a centre al voltant del qual tots giren. Aquests contrastos reflecteixen l'existència de la protagonista i la seva funció: equilibrar la presència d'experiències dolces i amargues.