Anàlisi del Pavelló Alemany de Barcelona i El Guernica de Picasso

El Pavelló Alemany de Barcelona (1929)

1. Ubicació i Accés

El pavelló està situat sobre una plataforma de marbre travertí. Per accedir-hi, cal pujar 8 esglaons que condueixen a un estany davant de l’edifici. Des d’allà, es gira a la dreta per entrar a l’interior.

2. Estructura Exterior i Disseny

L’edifici no té façana. Està compost per 8 pilars cruciformes disposats de manera regular que sostenen el sostre. A la part posterior, uns murs ajuden a suportar l’estructura.

Els grans finestrals permeten l’entrada de llum natural i integren l’edifici amb el seu entorn, creant un efecte de "mur cortina" on els vidres podrien ser retirats sense comprometre l'estructura.

3. Sostre i Pati Posterior

El sostre sobresurt per la part davantera, mentre que a la part posterior s'obre un petit pati amb un estany i una escultura titulada Demà de Georg Kolbe. L’escultura es reflecteix a l’aigua, i el contrast amb les vetes del marbre ònix verd crea una composició visual interessant.

4. Interior i Distribució

L’interior presenta una planta lliure amb un mur de marbre groc que delimita els espais sense obstacles. El disseny permet una circulació fluida per l’espai.

Destaca la creació de la bandera d’Alemanya, composta per:

• Una cortina vermella.
• Una catifa negra.
• El mur groc.

5. Detalls Destacats

Una de les peces més emblemàtiques de l'interior és la Cadira Barcelona, dissenyada amb tub metàl·lic i inspirada en l'escola Bauhaus.

El Guernica de Pablo Picasso (1937)

1. Context i Inspiració

Picasso va pintar el quadre després de llegir una notícia al diari sobre un acte de violència. Va utilitzar els mateixos colors que apareixien al diari per destacar l'horror de l'escena.

2. Estructura i Composició

L’obra és equilibrada i té un eix central que divideix el quadre en dues parts simètriques, amb el mateix nombre de figures a cada costat. El brau a l'esquerra i la dona que es crema a la dreta actuen com a pilars que donen consistència i equilibri.

Picasso organitza el quadre com un tríptic, amb tres panells:

• Panell central: El cavall i la dona amb un quinqué a la mà.
• Part esquerra: El brau i la dona amb el fill mort.
• Part dreta: La dona que s'està cremant a l’edifici.

3. Geometria i Dinamisme

Com a cubista, Picasso utilitza una estructura geomètrica interna, amb un triangle central que recorre l'escena. El quadre és dinàmic, amb un ritme que augmenta d'intensitat, començant amb el soldat mort i acabant amb el lament de la dona amb el fill mort. El moviment va de dreta a esquerra, amb l'excepció de les figures als extrems.

4. Recursos Expressius i Dramatisme

El quadre és molt expressiu, amb distorsió de les figures per reforçar el dramatisme. També utilitza la simultaneïtat temporal i espacial, mostrant figures des de diversos punts de vista en el mateix moment.

5. Ús del Color i Paleta

Picasso utilitza una paleta reduïda (negres, blancs i grisos) per intensificar l’horror de la guerra. Les zones blanques inicialment havien de ser pintades, però es van deixar en blanc per ressaltar l’impacte de l’escena. No hi ha un focus de llum extern; el color crea l’atmosfera del quadre.

6. Simbolisme i Detalls

Es destaca la silueta blanca del colom de la pau. La manca de volum i color reflecteix l’absència de vida, creant figures planes.

7. Perspectiva i Plans d'Acció

El quadre es divideix en diversos plans d’acció, amb les figures col·locades en diferents nivells de profunditat:

• Primer pla: Soldat caigut i dona fugint.
• Segon pla: Dona demanant ajuda, dona amb crit, cavall i dona amb fill mort.
• Fons: El brau, el colom de la pau i altres edificacions.

8. Temporalitat

El quadre busca mostrar un moment constant, sense temporalitat específica, reflectint una situació ininterrompuda d’horror.