Anàlisi del Partenó: Història, Estil i Significat

Pregunta 1: Explicació de l’època

El Partenó és un edifici d’estil clàssic grec construït entre el 447 i el 383 a.C.

L’època clàssica grega engloba un període que comença l’any 475 a.C. amb la fi de les guerres mèdiques que enfrontaven grecs contra perses, i finalitza l’any 323 a.C. amb la mort d’Alexandre el Gran.

Dins d’aquest període trobem també les guerres del Peloponés que confrontaven les diferents polis gregues (Atenes vs. Esparta). Al quedar debilitades pel conflicte, el rei Felip II envaeix el territori grec. Felip II mor i el seu fill Alexandre el Gran conquereix molts territoris.

Quan ell mor, els seus generals (els d’Alexandre el Gran) es reparteixen el territori i Grècia queda dividida en regnes independents.

En aquesta època, Atenes està en màxima esplendor i governa Pèricles, el qual introdueix el concepte de democràcia.

Algunes figures importants a nivell cultural són Sòcrates, Aristòtil, Plató i els sofistes pel que fa a la filosofia. Herodot a nivell històric i de teatre, Aristòfanes i Eurípides.

Pregunta 2: Estil de l’obra i 4 característiques de l’escultura

L’estil d’aquesta obra és el clàssic grec. Les característiques més importants són:

1. Contrapposto (moviment + trencament de simetria)
2. Ideal de bellesa masculina (cànon: proporció/harmonia)
3. Pèrdua de rigidesa i frontalitat
4. Rostre hieràtic: (inexpressiu/neutralitat)
5. Bronze policromat (còpia romana en marbre)

Pregunta 3: Descripció formal

Alçat: El Partenó és un edifici d’ordre dòric, construït sobre una base de tres graons que finalitza amb l’estilòbat. Sobre aquest s’hi aixequen columnes dòriques, sense base: vuit a cada façana frontal i disset a les laterals.

El fust, format per tambors posats l’un sobre l’altra, és robust i sòlid, decorat per astries d’aresta viva. Entre el fust i el capitell hi ha el collarí. El capitell està compost per dues parts: l’equí, en forma de con, i l’àbac, situat damunt d’aquest i de forma quadrangular sense decoració.

L’entaulament té les tres seccions horitzontals superposades: en primer lloc, l’arquitrau, llis i sense ornamentar; al mig, el fris; i a la part superior, la cornisa, decorada als extrems amb unes escultures petites anomenades acroteris.

Damunt la cornisa hi havia una coberta que es tancava amb un frontó triangular decorat amb escultures, avui en dia desaparegut.

El Partenó és construït amb marbre i era policromat, amb vermells, blaus i daurats decorant els capitells, l’entaulament i el frontó.

Planta: És un temple dòric octàstil i perípter monòpter, ja que el seu perímetre està envoltat per una sola filera de columnes.

A l’interior, la planta rectangular de la cel·la està dividida en dues sales: naos i opistòdom, les quals són separades per un mur. L’accés a la naos es feia a través del pòrtic oriental hexàstil (6 columnes), que era una sala anomenada pronaos situada just abans del recinte sagrat on es guardava l’estàtua de la deessa Atenea.

La porta i les finestres de la sala estaven estratègicament situades perquè el sol il·luminés l’estàtua.

Al costat occidental hi havia un altre pòrtic també hexàstil, que donava accés a l’opistòdom, el qual tenia quatre columnes altes i s’hi guardava el tresor del temple.

Aquesta planta rectangular prové del megaron micènic.

Aquesta manera de fer es veu al palau de Cnossos.

Pregunta 4: Contingut, funció i significat

El Partenó forma part del complex urbanístic religiós de l’Acròpoli d’Atenes. S’ubica al punt més alt del turó, sent així l’edifici més important. A part del Partenó, hi ha tres edificis més: l’Erectèon, el Propileus i el temple de Niké Àptera.

El Partenó va ser un gran temple dedicat a la deessa Atenea després de derrotar els perses. Atenea va néixer del cap de Zeus. És considerada la deessa de la saviesa, la raó i la justícia. També és protectora d’Atenes. El seu nom és Atenea Partenos, ja que és verge. És representada amb un casc, una llança i l’egída, amb el cap de Medusa. És molt vinculada amb l’art de teixir i els ciutadans li portaven com a ofrena el peplo, és a dir, teixits fets a mà. El Partenó va ser construït per fer les celebracions des de l’exterior, ja que l’interior era sagrat i només els sacerdots podien entrar.

El Partenó es va construir durant el regnat de Pèricles, i al mateix temps es va dur a terme la reconstrucció de l’Acròpoli, destruïda durant les guerres mèdiques.

Durant el segle VI d.C., el temple va ser cristià; més tard es va convertir en mesquita a causa de la dominació turca durant el segle XI. Durant el segle XVII, va ser parcialment destruït a causa d’un polvorí per una bomba veneciana. Es van aprofitar els marbres per construir altres edificis.

Pregunta 5: Oberta

La decoració escultòrica va ser feta per Fídies, i ocupava els frontons, en els quals hi era representada la vida d’Atenea. A les mètopes que decoraven el fris exterior hi havia la representació de lluites mitològiques, i és que és propi dels grecs explicar la història a partir de déus mitològics. Expliquen la raó a partir de la lluita amb centaures, amazones, etc.

El Partenó és en si la definició d’harmonia, i és que mitjançant correccions òptiques els arquitectes van aconseguir la perfecció visual de la línia recta. Algunes d’aquestes correccions més importants van ser: la lleugera curvatura convexa de l’entaulament i l’estilòbat, l’èntasi en les columnes, i l’augment del gruix i la separació de les columnes situades als quatre cantons extrems del temple.

Pregunta 1: Explicació de l’època

Va ser construït en l’època clàssica grega (s. V-IV), concretament en el primer classicisme. En aquest moment hi ha la victòria dels grecs sobre els perses a les guerres.

Polític democràtic.

Està a Epidaure (ciutat del Peloponès).

Pregunta 2: Estil de l’obra i 4 característiques de l’escultura

Segueix un estil hel·lenístic.

• Trasllat dels centres artístics a Alexandria, Pèrgam i Rodes.
• Desapareixen els pilars de l’art clàssic (raó, harmonia...) per convertir-se en construccions monumentals, grandiloqüents.
• Influència asiàtica.
• Urbanisme (ciutat urbanitzada, organitzada). Hipòdom de Milet va realitzar aquest projecte.
• L’escultura presenta dues característiques: realisme i expressivitat.

Pregunta 3: Descripció formal

El teatre d’Epidaure es divideix en tres parts característiques: l’orquestra, un espai circular amb el terra de sorra i un altar de pedra. Al seu voltant hi trobem la càvea, el lloc on estaven situats tots els seients pel públic, hi ha un passadís que separa la càvea en dues seccions, anomenat diazoma. D’altra banda, tenim les construccions escèniques, el prosceni, que és l’estructura on tenien lloc les obres i representacions teatrals, i l’escena, que és l’espai on es feien aquestes obres. Per acabar, com a aspecte general, a l’hora de fer la construcció, s’utilitza el pendent de la muntanya a diferència dels romans.

Pregunta 4: Contingut, funció i significat

• Va néixer com a conseqüència de les jornades festives que els grecs dedicaven al déu del vi.
• Es va construir un altar per aquest rei.
• L’acústica era molt precisa, perquè tothom pogués escoltar.
• Era el teatre més famós de l’època, ja que es van representar tragèdies molt famoses.

• Se situa a les afores d’Epidaure.
• La ubicació i les característiques del teatre mostren la relació del món grec amb l’art.
• Els romans seguiran teatres semblants, però amb diverses modificacions (però no aprofitaran el pendent de la muntanya, sinó que ho construiran des de zero).

Pregunta 1: Context històric

En el moment de la construcció d’aquest monument a la ciutat grega, ens trobàvem en l’època clàssica (V aC - IV aC), des de la fi de les guerres mèdiques i quan el 323 aC mor Alexandre el Gran i es queden sense dirigent. Llavors el territori es fragmenta en regnes i es traslladen els nous centres culturals grecs. Agafen molta importància les noves ciutats orientals com Alexandria o Pèrgam. L’últim terç del segle I aC, Roma es torna més rellevant i envaeix Grècia, però absorbeix la cultura grega i per tant es diu: “Roma envaeix Grècia però Grècia envaeix Roma culturalment”. Al 190 aC a Rodes hi ha una batalla contra Pèrsia on guanyen, derrotant al rei persa. Referent a la cultura, ens situem en el període on apareixen grans noms d’artistes grecs de diversos àmbits: filòsofs com Sòcrates i els sofistes; escultors: Policlet, Fídies, entre d’altres; dramaturgs com Sòfocles, Esquil i Eurípides.

Pregunta 2: Estil de l’obra i 4 característiques de l’arquitectura

Segueix un estil grec hel·lenístic:

• Abandonem el cànon de proporcionalitat clàssic grec, més monumentals.
• S’accentua el moviment, s’exagera la corba praxiteliana.
• S’abandona la idealització expressiva.
• Apareix el pathos: molta expressivitat de patiment, sofriment i passió.
• Realisme.

Característiques de l’arquitectura:

• Apareixen tipologies noves: altar.
• Molt més monumental: influència oriental.
• Es segueixen utilitzant els ordres, però el dòric es deixa de banda.
• L’arquitectura és molt vinculada a l’escultura (relleus, etc.).

Pregunta 3: Descripció formal

• Expresió de la cara: pathos i termilitat (típic període hel·lenístic).
• Moviment, gesticulació, dinamisme.
• Grup escultòric frontal.
• Escultura exempta.
• Definició absoluta i realista del cos (músculs definits, sobretot figura central).
• Perfecció anatòmica.
• Fills de Laocoont: representats com a adults petits (són infants).
• Serps: causants del patiment dels personatges.
• Cap de Laocoont: vèrtex superior de la piràmide formada pels caps dels personatges.
• Diagonal que baixa des de la part superior esquerra creuant tot el grup.
• Dispersió compositiva: no és una composició clara, hi ha molts elements.

Pregunta 4: Contingut, funció i significat

Parlem de la Ilíada d’Homer, en concret de la Guerra de Troia. Laocoont era un sacerdot troià que va avisar als troians que no entressin el cavall que els hi regalaven els grecs (ja que estava ple de soldats), però no li van fer cas ja que deien que era part del déu Posidó i era com “un regal de pau”. A la que Laocoont va tornar a insistir en que no el deixessin entrar, Posidó (que anava a favor dels grecs) va enviar-li serps. Els troians van interpretar-ho com un càstig diví que podien rebre si no el deixaven entrar, així que van fer-ho i això va suposar el començament de la Guerra de Troia.

Ceràmica geomètrica (segles X-VIII a.C.)

Decoració amb sanefes geomètriques i lineals d’un gran dinamisme, disposades en franges paral·leles.

A partir del segle VIII a.C., la figura humana guanya importància.

Ceràmica arcaica (segles VII-V a.C.)

La figura humana és cada vegada més gran i representada amb més detallisme. Hi ha dues fases:

• Figures negres sobre fons vermell (ceràmica àtica) on es representen escenes mitològiques dels poemes èpics d’Homer.
• Figures vermelles sobre fons negre, escenes de temàtica més quotidiana amb gran realisme i detall.

Ceràmica clàssica (segle V a.C.)

Domina la decoració de figures vermelles sobre fons negre. La figura ocupa tot l’espai compositiu i la representació escènica esdevé més complexa i més pròxima a la pintura. Tècniques pictòriques: l’escorç, ombres i una expressió més emotiva.

El mosaic

• Tècnica dedicada a la decoració de terres i murs.
• S’utilitza per primera vegada a Mesopotàmia en el segle V a.C. Comerç!
• A Grècia es desenvolupa molt durant el període hel·lenístic.
• Mosaic de còdols (pedres arrodonides de la platja o rius) i de tessel·les.
• Tessel·les: petites peces de pedra de diferents colors tallades amb més o menys regularitat.
  • Opus tessellatum.
  • Opus vermiculatum: més petites. 0.5-1 cm.
• Les dues tècniques s’utilitzen molt en els mosaics romans.