Anàlisi del Panteó de Roma i el Dorífor de Policlet: Art Clàssic i Imperial

Panteó de Roma: Anàlisi Històrica i Arquitectònica

Cronologia: 118-128 d.C.

Context Històric i Cultural de l'Imperi Romà

• Atesa la impossibilitat de governar un territori tan gran, es va optar per un nou sistema polític, liderat per un emperador, i es va dividir el territori en províncies.
• Romanització i globalització cultural.
• Sòlida estructura social, jurídica (dret romà), política i comercial.
• Moment de màxima expansió de l’Imperi Romà.
• L'emperador Adrià va contribuir de manera decisiva a l’establiment dels Vallum Romanum (fronteres d'Anglaterra) i va encarregar l’administració interior a funcionaris experts.
• Literatura: Suetoni (secretari personal d’Adrià) fou l’autor de Vides dels dotze cèsars.

Estil Arquitectònic: Romà Imperial

Elements Constructius Clau

1. Pronaos o pòrtic i cel·la.
2. Ordre corinti.
3. El temple és octàstil.
4. Materials: Formigó, granit, maó, marbre i fusta.

Significat i Funció del Panteó

• Significat: Representació de la cosmologia romana.
• Els set absis estaven consagrats a les set divinitats celestes: el Sol, la Lluna, Mercuri, Venus, Mart, Júpiter i Saturn.
• La gran cúpula simbolitzava la volta celeste que, segons els romans, cobria la terra a manera de cúpula.
• L’òcul central és la representació del Sol.
• Funció: Temple dedicat a tots els déus i emperadors divinitzats, com es desprèn del seu nom: pan = tot i theos = déu.

L'Escultura Grega Clàssica: Característiques Generals

Trets Distintius del Període Clàssic

• Preocupació per reproduir fidelment l’anatomia humana.
• Trencament de la rigidesa i frontalitat arcaiques.
• Proporcions equilibrades i recerca del model ideal de bellesa.
• Utilització del contrapposto.
• Estructura en «S» (corba praxitel·liana).
• Establiment d'un cànon de proporcions matemàtiques entre el cap i la resta del cos.

Temàtiques, Materials i Artistes Destacats

• Temàtiques: Personatges masculins representant atletes o déus mitològics.
• Materials: Marbre per als relleus i bronze per a l’escultura exempta (p. ex., Guerrers de Riace). També es conserven còpies romanes en marbre.
• Artistes: Fídies, Miró, Policlet.

Dorífor de Policlet: L'Ideal de Bellesa Clàssica

Cronologia: 450-430 a.C. (Segle V a.C.)

Context Històric i Cultural: L'Esplendor d'Atenes

• Època clàssica. S’inicia després de les Guerres Mèdiques, en què l’Atenes de Pèricles va resultar vencedora, implantant la democràcia.
• Els pilars fonamentals de l’art grec són: l’home, la natura, la raó, l’harmonia i la bellesa. Com deia Protàgores: “L’home és la mesura de totes les coses”.
• Moment de màxima esplendor de l’art grec.
• Aparició de l’ordre jònic.
• Construcció de l’Acròpoli, objecte d’una important campanya de monumentalització durant l’anomenada “Edat d’Or” de la polis d’Atenes (460-430 a.C.).
• Sota el directe lideratge de Pèricles, les obres varen acollir els millors artistes disponibles en el món grec.
• Període dels grans noms de l’estatuària grega: Policlet, Fídies, Miró, Praxíteles, Escopes i Lisip.

Estil: Grec Clàssic

Característiques Tècniques de l'Obra

• Còpia romana. L'original era en bronze.
• Cànon anatòmic de set caps (propi de Policlet).
• Utilització del contrapposto.
• Tors molt treballat.
• Voluntat naturalista.
• Unifacialitat (pensat per ser vist des d'un sol angle).
• Realitzat en un sol bloc de marbre (la còpia).

Significat i Funció

• Significat: Jove atleta en actitud de repòs, instants abans de participar en la seva prova de llançament.
• Representa la plenitud juvenil com a ideal antropològic abstracte.
• Conjunció dels valors intel·lectuals i físics en equilibri.
• Funció: Commemorativa.
• Ús habitual com a ex-vot religiós.
• Honorar i representar l’excel·lència ètica de l’èxit enfront de l’orgull i la vanitat.

Característiques de l'Escultura Romana

• Potenciació del monument (arcs de triomf, columnes commemoratives).
• Èmfasi en els relleus històrics (p. ex., Ara Pacis Augustea).
• Gran realisme en els retrats.
• Tipologies de retrats: de mig cos, de cos sencer i eqüestres.
• Temàtiques mitològiques.
• Realització de còpies en marbre d’obres gregues.
• Materials principals: marbre i, en menor mesura, bronze.

Tipologies Arquitectòniques d'Època Romana

Exemples d'Edificis Civils i Religiosos

Les principals tipologies arquitectòniques romanes inclouen:

• Temple
• Circ
• Teatre
• Amfiteatre
• Basílica
• Termes (banys públics)
• Ponts
• Aqüeductes