Anàlisi del Paisatge de l'Estaque de Georges Braque: Cubisme Analític

Fitxa Tècnica: Paisatge de l'Estaque (1908)

• Autor: Georges Braque (1882-1963)
• Títol: Paisatge de l’Estaque
• Cronologia: 1908
• Localització: Kunstmuseum (Berna)
• Estil: Cubisme Analític
• Dimensions: 81 cm x 65 cm
• Suport: Tela
• Tècnica: Oli

Anàlisi Formal i Composició

Anàlisi Formal

La línia i el color són importants definidors de les qualitats permanents dels objectes. El clarobscur pràcticament ha desaparegut.

La paleta és apagada, amb predomini del blau verdós, accentuant la irrealitat. Utilitza marrons i tons càlids a la part inferior, i tons més freds a la part superior. El traç és gruixut per als contorns dels objectes. Les petites pinzellades fan vibrar la superfície.

L’austeritat dels colors busca centrar l’atenció en la puresa de les formes. Aquesta estructura les formes del paisatge en cossos geomètrics.

Composició i Espai

Manca una font lluminosa externa; els objectes irradien la seva pròpia llum. El quadre és tancat en si mateix, sense horitzó. Està format per un conjunt d’objectes disposats ordenadament, conservant un cert efecte de profunditat.

S'abandona la perspectiva tradicional. L'espai se suggereix amb una trama de plans perpendiculars, barrejant formes i fons. Cases i elements de la natura són reduïts a figures polièdriques (quadrats, rectangles, prismes, trapezis...). Els volums, com el cristall de quars, estan superposats, però conserven l’autonomia. L’estructura arquitectònica es redueix a prismes rectangulars.

L'ombrejat s'utilitza per plasmar el volum, donant als objectes una aparença plana i alhora tridimensional. Cada objecte desplegat requereix un desplaçament, implicant una seqüència temporal.

Georges Braque (1882-1963): Trajectòria i Context

Pintor i escultor rellevant del segle XX francès que, juntament amb Pablo Picasso, va desenvolupar el cubisme. Va créixer a Le Havre i va estudiar a l’Escola de Belles Arts d’aquesta ciutat. Va treballar com a decorador, però mai va deixar de pintar.

Va començar com a impressionista, però aviat adoptaria el fauvisme. Fou influenciat per Gauguin i per l’exposició del Saló de Tardor de 1905. Les obres fauvistes de Braque, exhibides amb èxit el 1907 al Saló dels Independents de París, van marcar un punt d'inflexió. També va començar a rebre una gran influència de Cézanne.

Influències Clau en el Cubisme

• Paul Cézanne: L'any 1907 es va celebrar una gran exposició retrospectiva de la seva obra que va causar un gran impacte en els ambients artístics i en Braque.
• Pablo Picasso: La seva obra Les Demoiselles d’Avignon (1907) és considerada per alguns el naixement del cubisme.
• Guillaume Apollinaire: Crític, poeta, col·leccionista i promotor de les avantguardes.
• Henry Kahnweiler: Galerista i negociant que va tenir l'astúcia, arriscada, d’adquirir les obres de Braque i Picasso a mesura que es realitzaven.

Les Demoiselles d'Avignon (1907)

Picasso va pintar aquesta obra l’any 1907, representant una escena del bordell del carrer d'Avinyó. Va abandonar tots els convencionalismes pictòrics: el modelat, la profunditat i l’espai. Les figures s’aplanen i es fonen. Els rostres sintetitzen la visió frontal i lateral. El punt de vista ja no és únic i immòbil, sinó que els punts de vista es multipliquen.

Interpretació i Naixement del Cubisme

L’exposició antològica de Cézanne del 1907 va impressionar Braque fins al punt de fer-li canviar el seu concepte sobre la pintura. Es va fascinar per la geometria dels postimpressionistes i va començar a pintar paisatges a la seva casa de L’Estaque. També va influir en el naixement del cubisme el coneixement de l’art primitiu africà que arribava a Europa a principis del segle XX.

Col·laboració Braque i Picasso (1909-1914)

A partir de l'any 1909, Picasso i Braque van decidir treballar plegats i compartir experiments i troballes. Els preocupava més arribar a un nou llenguatge pictòric que no pas el valor estètic dels seus quadres. Això els va portar a centrar-se en motius banals del seu entorn quotidià: bodegons amb ampolles, gerres, diaris o instruments musicals, i retrats d'amics i coneguts. El seu objectiu era desenvolupar un mètode pictòric essencialment realista, que prescindís de la descripció naturalista dels detalls per cercar l'estructura bàsica dels objectes en l'espai.

La proposta cubista implica oferir a l'espectador una composició d'imatges de diferents punts de vista de l'objecte. Els quadres de Braque del període 1908-1913 van començar a reflectir el seu nou interès per la geometria i la perspectiva simultània.

Braque va realitzar un estudi intens dels efectes de la llum i la perspectiva, i dels mitjans tècnics que els pintors usaven per representar aquests efectes, posant en qüestió les convencions artístiques establertes. En els seus paisatges de pobles, Braque reduïa sovint una estructura arquitectònica a una forma geomètrica aproximada a un cub, fent les ombres de manera que semblés alhora plana i tridimensional. D'aquesta manera, Braque atreia l'atenció a l'essència de la il·lusió òptica i la representació artística.

A principis de 1909, Braque va començar a treballar al costat de Pablo Picasso. Ambdós artistes van produir obres de colors neutralitzats i patrons complexos de formes planes, anomenades avui com Cubisme Analític. El 1912, van començar a experimentar amb el collage. La seva producció en col·laboració va continuar fins al 1914, quan Braque es va allistar a l'exèrcit francès per lluitar en la Primera Guerra Mundial.

L'Estaque i el Bateig del Cubisme

Braque va presentar al "Salon d'Automne de 1908" els paisatges pintats a L'Estaque. El jurat els va rebutjar, tot i que Henri Matisse, considerat l'iniciador del moviment fauve, pertanyia a aquest jurat. El crític d'art Louis de Vauxcelles, el 14 de novembre de 1908, en la revista «Gil Blas», els va descriure com des bizarreries cubiques (unes coses estranyes de forma cúbica), donant així nom al que seria el moviment "cubista".

El quadre que ens ocupa, Paisatge de l'Estaque, pertany per tant al Cubisme Analític, i és una de les moltes obres de recerca experimental de Braque en els nous camins pictòrics iniciats per aquest moviment. Al setembre de 1907, Braque s’està una temporada a L’Estaque (localitat pròxima a Marsella). Les obres d’aquest moment s’allunyen de la brillantor cromàtica fauve i anuncien una nova concepció espacial fonamentada en Cézanne.

Fases del Cubisme

Cubisme Analític (1910-1912)

L’objecte s’analitza i es desfà. El color es redueix, s’apaga i s’utilitza la gamma de grisos, ocres i verdosos.

Cubisme Hermètic (1911-1912)

És la fase més difícil del cubisme. Els colors es limiten a la gamma de torrats, grisos i negres, i els objectes s'han fragmentat tant que gairebé queden destruïts.

Cubisme Sintètic (1913-1914)

El pintor substitueix els petits fragments per plans més amplis i la gamma de colors es fa més rica. No analitzen tant l’objecte, sinó que trien el més significatiu de cadascun.

Funció i Llegat de Braque

El cubisme és un corrent que es va allunyar molt de la pintura clàssica, presentant la realitat no com ho faria un mirall, sinó com el pintor sabia que era. Aquesta aportació va influir considerablement en les generacions posteriors. Per tant, la funció d’aquesta obra i altres de semblants va ser obrir el camí cap a noves formes d’experimentació i de treball pictòric.

Contribucions Fonamentals a l'Art Contemporani

A Braque es deuen alguns descobriments fonamentals de l’art contemporani:

• El plantejament del problema pictòric en termes d’espai.
• L'ús de pigments barrejats amb sorra.
• Les imitacions de fusta i marbre.
• La inserció al quadre de tipus d’impremta, lletres, nombres i signes.

La tècnica del papier collé, que també va utilitzar i que va donar lloc als collages, la va agafar d’una obra de Picasso.

Ja va quedar clar que la natura és una cosa, i l’expressió artística una altra de diferent. L’art ja no tracta de reflectir la realitat des del punt de vista naturalista, sinó altres coses, diferents segons cada artista i corrent en particular.

Darrers Anys de Georges Braque

Braque va ser malferit durant la guerra. Quan va continuar la seva carrera artística el 1917, es va apartar de la ruda abstracció del cubisme. Treballant tot sol, va desenvolupar un estil més personal, caracteritzat per superfícies texturitzades i de colors brillants. Després del seu trasllat a la costa de Normandia, va reaparèixer la figura humana en la seva obra. Va pintar moltes natures mortes durant aquest temps, mantenint l'èmfasi en l'estructura. Durant la seva recuperació, va fer una gran amistat amb l'artista cubista Juan Gris. El 1947 va conèixer Nicolás de Staël i van mantenir una relació d'amistat. Va continuar treballant durant la resta de la seva vida, produint una quantitat considerable de pintures, gràfica i escultures, totes de gran qualitat contemplativa. Va morir el 31 d’agost de 1963 a París.