Anàlisi del Museu Guggenheim Bilbao: Història, Arquitectura i Impacte

Museu Guggenheim Bilbao

Fitxa Tècnica

Autor:

Frank O. Gehry (Toronto, 1929)

Cronologia:

1991-1997

Estil:

Deconstructivisme

Tipologia:

Museu

Materials:

Pedra calcària, vidre i titani

Localització:

Bilbao

Context Històric

La caiguda del mur de Berlín (1989) va portar la democràcia pels països soviètics.

Desaparició de l'URSS i el teló d'acer, amb una gran diferència entre territoris rics i pobres.

A la Xina, un nou model polític que combina economia capitalista amb sistema unipartidista.

Algèria: procés de liberalització econòmica i política i sorgiment d'islamistes.

Al 1993, acord de pau per posar fi al conflicte del Pròxim Orient entre israelians i palestins.

A Espanya (1992), els Jocs Olímpics i l'Exposició Universal. En aquesta mateixa dècada, els assassinats comesos pels GAL contra ETA van comportar un canvi en el Govern i la pèrdua de poder del partit socialista.

Després de la gran crisi, els anys 90 van ser un període d'expansió, millora econòmica, avenços i el començament de la bombolla immobiliària. El Museu Guggenheim es troba dins d'aquest context de recuperació i creixement. La fundació va escollir Bilbao, que en aquell moment era molt industrial, bruta, grisa i sense gaire atractiu. Gràcies al museu, tota la zona que l'envolta i la ciutat en general es van revalorar molt.

Anàlisi Formal

Materials constructius i/o decoratius:

Pedra calcària, vidre i titani.

Sistema constructiu:

Estructura principal d'acer i formigó armat amb grans pilars visibles a l'eix central. L'edifici està estructurat per dos volums: els ortogonals recoberts de pedra calcària i els coberts i sinuosos revestits de titani. Volums connectats per murs cortina de vidre reforçats per una estructura d'acer, que separen les diferents sales.

Organització de l'espai:

3 plantes amb un total de 19 galeries, que sumen 11.000 m2 destinats a exposicions. 10 tenen la planta ortogonal d'aspecte clàssic, les 9 restants de planta irregular. Cal destacar la gran sala o sala del peix, de 30x130 m. Gràcies al seu gran tamany permet acollir grans peces.

Espai exterior:

L'edifici està format per dos tipus de volums interconnectats: els ortogonals, recoberts de pedra calcària i que formen l'estructura, i els corbats i recargolats, coberts de làmines de titani (d'un gruix de mig mil·límetre). Les làmines de titani van ser dissenyades per ordinador amb el programa CATIA (un software que s'usa en l'àmbit de la indústria aeroespacial) i cadascuna és única, especial per al lloc que ocupa. Per tal d'adaptar-se al lloc on pertanyen, estan lleugerament encoixinades, i això crea un efecte boatiné.

Els dos tipus de volums es combinen i s'uneixen a través dels murs cortina de vidre, que doten a l'edifici de transparència i fan que interior i exterior quedin relacionats.

A la façana nord trobem una marquesina exterior (coberta) que cobreix la vidriera d'aquesta part, la qual està sustentada per una gran columna de pedra. L'entrada principal es caracteritza per una escalinata descendent.

Espai interior:

L'espai interior està organitzat a partir d'un gran atri de 50 metres d'alçada. És el cor del museu i està il·luminat amb una claraboia en forma de flor. Al voltant de l'atri (plaça) és on s'hi troben els tres nivells de sales d'exposicions, les quals es connecten entre si per mitjà de passarel·les, ascensors i torres d'escales. A més, hi ha un cafè, un auditori, un restaurant i una llibreria.

Relació amb l'entorn:

El museu es situa al costat del riu Nerbion, a 16 m per sota de la cota de l'eixample de la ciutat. Això fa que, encara que l'edifici tingui 50 m d'alt, no sobrepassi gaire a les altres construccions. Ha assolit una gran integració urbanística, ja que fa d'eix de vertebració de la zona on es troba. Això s'ha aconseguit gràcies al seu atractiu reflex en l'aigua i al color metàl·lic dels murs, que combinen perfectament amb la tonalitat del cel i de l'atmosfera de Bilbao.

Estil:

El Deconstructivisme és una escola arquitectònica que neix a finals dels anys 80. Està caracteritzada per la fragmentació, el disseny no lineal, la manipulació de les superfícies de les estructures i per la no geometria, donada per l'ús de formes no rectilínies que distorsionen o disloquen l'estructura de l'edifici.

Els edificis deconstructivistes acaben tenint una aparença impredictible i amb un caos, però controlat.

Interpretació

Significat:

El museu Guggenheim ha sigut l'eix responsable de la vertebració urbanística de la zona a la qual està situat. Ha creat una zona extremadament bella i s'ha convertit en una icona, per no dir la imatge, de Bilbao. El propi museu és una obra d'art.

Funció:

Museu d'art contemporani amb sales on hi podem trobar qualsevol tipus de manifestació artística, de qualsevol format.

Models i Influències

Models:

L'obra es vincula a les teories desconstructivistes del filòsof Jacques Derrida, de finals dels vuitanta. L'obra també té com a referent el moviment constructivista iniciat a Rússia i que té com a construcció més representativa el monument a la Tercera Internacional de 1919 de Tatlin.

Influències:

Va obrir portes a l'arquitectura dins del món tecnològic, en el sentit que va ser el primer en aplicar el software CATIA per fer edificis.

Altres obres de l'autor:

• Loyola Law School, Los Angeles
• California Aerospace Museum, Los Angeles
• La casa danzante, Praga