Anàlisi del mosaic "Sacrifici d'Ifigènia" de Pompeia

El "Sacrifici d'Ifigènia": Una mostra de pintura romana

Dades bàsiques

Autor

Anònim

Títol

Sacrifici d'Ifigènia

Estil

Pintura romana. Estil il·lusionista o 4t estil.

Cronologia

S. I aC

Tècnica

Pintura al fresc. Encàustica.

Material de suport

Paret de maó, dues capes de calç, pintura de pigments i capa de cera.

Mides

50x50cm aprox.

Ubicació

Original: Peristil de la casa del Poeta Tràgic de Pompeia.
Actual: Museu Arqueològic de Nàpols.

Context de creació

Els autors d'aquestes obres no se'ls considerava artistes, sinó artesans, i no es coneix el seu nom. Sovint feien aquestes obres copiant o imitant altres obres semblants.

Descripció formal

Iconografia

Hi ha un seguit de personatges:

• Agamèmnon: Està tapant-se la cara pel que va fer.
• Artemisa: Representada en una columna al costat d'Agamèmnon.
• Ifigènia: La filla d'Agamèmnon, representada mig nua.
• Calcas: El sacerdot que llegeix els oracles, situat a la dreta.
• Diana i Cèrvola: Situades a la part superior dreta.

No es representa cap paisatge.

Funció

Decorativa i de prestigi del peristil.

Composició

Tancada: tots els personatges estan tancats en ells mateixos.

Línies

Tots els personatges tenen una composició vertical exceptuant Ifigènia que té una forma diagonal.

Recursos tècnics

La pintura al fresc es feia sobre un mur generalment de maó. Sobre aquesta paret s'hi feia una primera capa de calç barrejada amb sorra i aigua que es deixava assecar. Sobre aquesta capa seca s'indicaven les formes bàsiques del dibuix i un cop tenien clara la composició que hi havia d'haver feien una segona capa de calç sense sorra, amb materials molt més fins com la pols de marbre. Aquesta segona capa la feien a trossos, tros que tindrien temps de pintar. Pintaven amb pinzells una pintura que era amb base d'aigua i amb pigments que donaven els colors. Els pigments podien venir d'altres continents. Un cop la pintura estava feta i seca, s'hi feia a sobre una capa encàustica, un vernís que feia que es conservessin.

Anàlisi de l'obra

Relació amb l'entorn

Eren pintures que decoraven la part més privada de la casa, a la zona del peristil. Estava situada a l'entrada del menjador.

Significat

Representa el moment tràgic en què Agamèmnon, rei de Micenes, es veu obligat a sacrificar la seva filla Ifigènia a la deessa Artemisa per poder partir cap a la Guerra de Troia. La deessa, enfadada amb Agamèmnon, havia provocat vents desfavorables que impedien la sortida de la flota grega. Només amb el sacrifici de la jove, Artemisa els concediria vents favorables.

Estil i influències

A Pompeia s'han conservat el conjunt de pintures més important de tota l'època de l'imperi romà i ha servit per establir 4 estils diferents. És el sistema de classificació que s'ha utilitzat per a la resta de pintures de l'imperi.

Relació forma i funció

Decorativa i de prestigi.

Iconologia

El mite d'Ifigènia és un dels més representats en l'art. Simbolitza el sacrifici, la tragèdia i la força del destí. En aquest cas, la pintura ens mostra el moment previ al sacrifici, amb Agamèmnon abatut i Ifigènia resignada al seu destí. La presència de Diana i la cérvola fa referència al desenllaç del mite, en què la deessa, apiadada, substitueix Ifigènia per un animal en l'últim moment.

Context històric

Aquesta pintura formava part de la decoració d'una casa a Pompeia, ciutat que va quedar sepultada per l'erupció del Vesuvi l'any 79 dC. Gràcies a aquesta tragèdia, avui podem gaudir de l'excepcional estat de conservació d'aquesta i altres obres d'art romanes.

Influències i transcendència

La realització de mosaics i pintures al fresc ens mostren tècniques desenvolupades pels grecs que continuen desenvolupant els romans. Imiten tècnicament i temàticament els grecs. És una evolució del que feien els grecs. En el mosaic i pintura es continua en els propers períodes canviant una mica els temes i la tècnica fins al bizantí (mosaics) i al romànic (frescos). Les excavacions arqueològiques que es van fer a Pompeia i Ercolano al segle XVIII van tornar a posar de moda les decoracions pictòriques i de mosaics que s'anaven trobant a Pompeia i Ercolano i van esdevenir una moda en la decoració de palaus privats i espais públics.