Anàlisi del Micrometratge 'The Climb'

Enviado por Chuletator online y clasificado en Plástica y Educación Artística

Escrito el en catalán con un tamaño de 5,15 KB

Gènere

Micrometratge en clau de comèdia.

Tipologia de plans

En aquest cas, comença amb un pla detall per situar-nos al mig de la natura. No és habitual, ja que s’empren els plans generals per situar cronològicament i geogràficament.

La vestimenta que ens mostra és absolutament actual i ja des del primer segon ens parla en clau de comèdia.

El ventall de plans detall és divers i molt important, ja que serveix per marcar l’esforç de la nostra heroïna i la seva determinació, fent-li d’infermera i portant-lo fins al cim on creuen que trobaran l’hospital.

Hi ha una bona combinació de plans més oberts i més tancats, perquè els plans detall seran molt importants per fer avançar l’acció.

Moviments de càmera

Generalment, la càmera està quieta, tot i que podem trobar un escombratge horitzontal molt expressiu en el moment que se n’adona que s’han equivocat i també un petitíssim escombratge en el primer moment que ensenya el mapa.

Angulacions de càmera

Les angulacions de càmera són majoritàriament per la visió subjectiva i la suposada visió subjectiva. En el pla detall que fa el seguiment del dit damunt el mapa, aquest picat correspon a una visió subjectiva. En canvi, en el pla número 1, evidentment és un picat, ja que estem mirant cap a terra cap al peu trencat. Sembla que és una visió subjectiva, però no de cap personatge. Al pla número dos tenim un contrapicat per enaltir la figura i les capacitats del nostre personatge (per salvar el ferit), tan accentuat que el braç s’allarga i dona confiança en el que fa. Al segon 27, el pla d’ella en picat, en teoria, treu importància, però en realitat és per donar-li importància als gestos i l’esforç que està fent. Vol valorar l’esforç.

Un pla holandès o errant per accentuar més la gravetat del moment.

Transicions de càmera

Totes per tall.

Muntatge

Molt breu i de manera narrativa. No hi ha flashback ni flash-forward. Durant l’escalada no veiem tot; hi ha petites el·lipsis temporals. Els plans són molt breus i donen ritme intern. L’agilitat d’edició, és a dir, el ritme extern, es veu reforçada pel ritme intern, allò que està succeint, com estan 'borinant' els personatges o com varia la col·locació de la càmera.

Efectes especials

No trobem cap efecte especial visual. No hi ha chroma key de les muntanyes, ni cap nit americana, ni cap exposició. El vídeo acaba bruscament amb la pantalla en negre, però seguim sentint la veu del personatge. Després de la pantalla en negre, tenim la veu fora de camp. Això no només dona a entendre que ha acabat el vídeo, sinó que també la relació. És un joc còmic. Un altre efecte ben potent, però que correspon a un efecte sonor, és un gir físic de la protagonista.

Banda sonora

  • No tenim diàlegs, només l’expressió d’ella quan fa una exclamació pel que haurà de fer.
  • No hi ha silencis expressius.
  • No hi ha veus en off.
  • Hi ha una veu fora de camp al final quan el nostre protagonista queda lamentant-se pel cop que ha rebut.
  • Música èpica quan comencen el seu camí.
  • Quan arriba dalt, amolla la motxilla i s’acaba la música.
  • Música extradiegètica.
  • Sincronia absoluta entre el toc de percussió i la caiguda de la motxilla, moment en què acaba la música, que podria considerar-se extradiegètica de tipus èpic.
  • Comencen tots els efectes sonors marcant més el moment i la situació, mentre que tots els moviments estan elevats a l’enèsima potència (quan li estira la cama, posa la vena, etc.). Quan finalment arrenquen a caminar, hi apareix la música èpica per marcar els esforços i mostra com va pujant el ritme d’acció i el ritme de la música. Efectivament, quan han fet el cim, la percussió marca la caiguda de la motxilla i el fi.
  • Hi ha canvis en el temps real de l’acció, accelerant el temps per donar més expressivitat en moments determinats. En l'acció, s’ha fet una acceleració al ritme normal de l’acció, i això s'aconsegueix enregistrant a un ritme més lent i després posant-ho a velocitat normal.

Attrezzo

Ell surt més equipat per anar a la muntanya, però al final és ell el que necessita l’ajuda de la dona, que no va tan preparada.

Opinió personal

  • Intercanvi d’estereotips.
  • La dona que salva l’home maldestre.
  • Ella es carrega el repte amb iniciativa.
  • És comèdia.

Entradas relacionadas: